Altres denominacions: Lafarge.

DADES CADASTRALS
Núm.:
1818401DF3911H0001RK.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana de l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona. 1976.
Classificació: SUC (urbà consolidat).
Qualificació:
Clau 22a. Industrial, Clau 3. Sistema ferroviari.
Exp. RPUC:
1976/000477/B
Relació ntiva:
PGM

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé:
Patrimoni arquitectònic
Classificació: Conjunts
Altres prot.: IPAAMiR: Fàbrica de ciments Asland S.A., I.I.014.1999.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé:
Patrimoni arquitectònic
Classificació: Conjunts
Categoria: BPU
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: AI Arquitectura Industrial/Comercial.
Subtipus Funcional: Arquitectura Industrial: Fàbrica de ciment.
Context: Complex situat entre les autopistes i el feix de vies del ferrocarril, sota el turó de Montcada.
Conjunt/elements:
De tot el complex industrial, cal destacar els següents elements:
A.- L’estructura que cobria el primer forn rotatori “LEPOL”.
B.- La central elèctrica i l’stoc de calcària del Garraf.
C.- Edifici per al control d’agulles de les vies.
El primer és una estructura horitzontal, amb els extrems elevats, de pòrtics apuntalats de formigó armat, per cobrir el primer forn rotatori. Consta de 16 pòrtics de gran alçada amb una jàssera acartellada, cobertes per un planxer també de formigó armat amb tres nervis. Aquesta estructura està tocant a la Ctra. N-152, i estan desmuntats tots els elements metàl·lics.
El segon és un edifici de planta rectangular (5 x 3 mòduls) de dues plantes de molta alçada, on hi ha tota la central elèctrica del complex. És una estructura de formigó armat amb coberta plana amb un coronament de balustres. Cal destacar els grans finestrals de planta baixa, molts tapats actualment, i les obertures verticals, dues per mòdul de la planta pis. Unit a aquest edifici, hi ha el moll de descàrrega de les calisses procedents del Garraf, que venien en tren, que contrasta per la seva horitzontalitat i coberta a dues aigües. És un pòrtic articulat compensat amb voladissos, tot de formigó armat, amb final arrodonit, en el més pur racionalisme, amb referències a Behrens, en la fàbrica de turbines AEG, de Berlín, i a la tecnologia d’Auguste Perret en formigó armat.
El tercer edifici, molt petit, és la caseta de planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants amb faldons, construït per al control d’agulles per accedir a la fàbrica. Edifici d’aire modernista, construït amb formigó armat. La coberta es de plaques quadrades de fibrociment, amb carener de cavallets ceràmics i un rètol on es llegeix “Norte” entre dos punxes metàl·liques.
Té altres elements a destacar, com l’estructura de 100 m d’alçada del tercer forn, sitges d’emmagatzematge i la nau de tallers.
Ús actual: 
Fàbrica de ciment.
Ús original:
Fàbrica de ciment.
Estat conservació:
Regular; L’element número 1 està a punt d’enderrocar. El número 2 està en actiu, però molt brut de pols. El número 3 es troba en desús i abandonat, ja que el transport es fa per carretera.
Entorn de protecció: Franja de 10 metres a l’entorn de cada edifici.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Quatre elements de la fàbrica de ciment: l’estructura que cobria el primer forn rotatori “Lepol”, l’edifici de la central elèctrica, l’estoc de calcària del Garraf, l’edifici del control d’agulles i el cos d’entrada al recinte.
Exterior:
– Volum general
-Coberta: forma i material
-Façanes: formalització, obertures, textura i fusteria
Interior: Estructura de suport de tots els edificis
Entorn de protecció: Franja de 10 metres al voltant de cada edifici.
Valor històric
: Empresa instal·lada en el municipi l’any 1916. Va ser pionera en el procés d’industrialització de Montcada, provocant una forta transformació urbanística i demogràfica.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic:
Les instal·lacions constitueixen una de les primeres estructures de formigó armat fetes a Catalunya. Hi destaca l’estructura del forn rotatori, la central elèctrica i l’edifici del control d’agulles. El cos de l’entrada és obra de Federico Correa del 1972.
Valor sociocultural i etnològic:
Avui dia, és un símbol de la memòria històrica a Montcada. Va ser un dels centres d’operacions anarquistes més actius durant la Guerra Civil de 1936- 1939, ja que hi comptava amb 900 afiliats al sindicat CNT-FAI.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació. No es permet la modificació de la volumetria, coberta, elements decoratius, façana, obertures, fusteria i estructura de suport interior.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.
Gestió: Fer un estudi patrimonial de tota la instal·lació incloent-hi la maquinària.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Fou el 15 de juliol de 1901 quan Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar a la ciutat de Barcelona la Compañía General de Asfaltos y Portland. Pocs anys més tard, el 25 de juliol de 1904, es posava en funcionament la primera fàbrica de la companyia situada entre la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, molt a prop de les canteres del Clot del Moro d’on s’extreia la matèria primera.
Fou en aquesta instal·lació on es van desenvolupar els primers avenços tecnològics aplicats a la producció, com els forns rotatius, laboratoris d’anàlisi o l’extensió d’una xarxa ferroviària per al transport de personal i mercaderies (1911). Aquestes instal·lacions foren inaugurades oficialment pel rei Alfons XIII l’any 1908.
En pocs anys, l’augment de la producció va fer necessària l’expansió de la companyia i el trasllat de les instal·lacions cap a un indret més adequat. El lloc escollit fou Montcada, afavorit per la proximitat de Barcelona, per una xarxa de comunicacions força desenvolupada i per unes terres (el turó) que oferien unes perspectives de producció molt interessants.
El 8 d’octubre de 1916, havent adquirit els nous terrenys de Montcada, la companyia va sol·licitar a l’Ajuntament l’autorització per a construir la fàbrica destinada a l’elaboració de ciment i pòrtland artificial. La nova edificació ocuparia la finca situada a Can Sant Joan, en el Km. 9,940 de la carretera de Ribes.
La sol·licitud fou signada per Lluís Ferrer-Vidal i Soler, enginyer gerent de la companyia. Aquest mateix va elaborar el plànol que acompanyava la sol·licitud, on hi apareix també el vicegerent Joan Ferrer-Vidal i Güell i l’alcalde de Montcada, Andreu Font.
Aquest primer projecte proposava la construcció de molins de cru i ciment, un forn rotatiu i un dipòsit de clinker, a més a més de delimitar la situació total de la finca i projectar una passera sobre la carretera per tal de poder accedir a la futura pedrera situada al Turó.
El 9 d’octubre de 1916 la companyia sol·licitava el permís per ocupar els terrenys de servitud de la línia del ferrocarril a l’alçada de l’estació de Can Sant Joan, per tal de poder enllaçar-hi amb vies de servei que serien utilitzades per al transport de ciment i matèries primeres. Tot i que actualment no s’utilitza, encara es conserven restes de les vies i els molls de càrrega, així com també un petit edifici destinat al control d’agulles, que presenta una forta empremta modernista.
Durant aquests primers anys l’empresa va ser presidida per Joan Antoni Güell i López, segon comte de Güell i marquès de Comillas, el qual va dirigir l’aplicació de la nova tecnologia al procés productiu: mecanització del transport i triturat de la pedra, creació del Laboratori Central de la Companyia (1922), tallers mecànics i de fusteria, utilització de camions per a transportar el ciment, condicionar els accessos a la fàbrica (1922), etc., així com també l’expansió internacional (1924), la participació en l’Exposició Universal de l’any 1929 i la creació de la primera fàbrica fora de Catalunya.
El 30 d’agost de 1927, l’empresa va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada la cessió de les terres propietat de Paulina Costa per tal d’ampliar les canteres del turó. D’aquesta manera, Asland augmentava considerablement la seva àrea d’explotació, donant feina a molts treballadors de Montcada i també d’altres poblacions. El creixement de la plantilla va aconsellar la creació de colònies per els treballadors: la colònia Asland, per als més qualificats, i el grup d’habitatges Borgunó (1923) per als obrers i peons, segons projecte de l’arquitecte municipal Joan B. de Serra. Anys més tard, l’empresa va promoure també l’edificació del grup d’habitatges Baró Güell (1954), també projectats per Serra, i de Mas Rampinyo, obra de J. A. Coderch i de Setmenat, del 1945.
L’any 1972, es va edificar el cos de control d’entrada al recinte, construït en formigó segons projecte de l’arquitecte Federico Correa.
L’empresa Asland, amb més de vuitanta anys a Montcada, fou pionera en la industrialització del poble i va esdevenir, des dels seus orígens, un veritable dinamitzador de la vida social, econòmica i, fins i tot, urbanística de la vila.

Bibliografia:

  • AADD, 1979, Asland, 75 aniversario.
  • AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada AADD, 1990, Montcada, segon quart de segle. 1926-1950. Fundació Cultural Montcada.
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • MUÑOZ, M. del P.; HEREDIA, O. La II República i la Guerra Civil a Montcada i Reixac (1931-1943). Ajuntament de Montcada i Reixac, 2005.

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada: Plànols d’enllaç ferroviari 1916. Plànol i projecte de ramal sobre la carretera per al pas de carruatges 1922. Plànols d’ampliació de canteres i fàbrica. 1927.
  • Pel·lícula 75 aniversari de l’Asland S.A

UBICACIÓ