Títol I. DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL 1. NATURALESA I ABAST DEL PEUPiC

Article 01. Objecte

El Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Ambiental de Montcada i Reixac (en endavant, PEUPiC) té com a objectius:

  1. a) Establir les mesures urbanístiques de protecció jurídica necessàries per a la preservació dels béns que, pels seus valors singulars o per les seves característiques arquitectòniques, històriques o ambientals, siguin objecte d’especial protecció de conformitat amb la legislació aplicable en matèria urbanística i de protecció del patrimoni.
  2. b) Identificar els elements i els conjunts patrimonials (arquitectònics, arqueològics-paleontològics, socioculturals-etnològics, naturals o ambientals-paisatgístics) que, considerats aïlladament o en conjunt, juntament amb els seus entorns d’influència, constitueixen la identitat històrica de Montcada i Reixac i representen un llegat cultural a transmetre a les generacions futures.
  3. c) Regular les intervencions en els béns catalogats a través de la present Normativa.
  4. d) Establir i fomentar les mesures i les actuacions públiques i privades necessàries per a la protecció d’aquests béns i determinar les formes d’actuació, col·laboració i ajut per part de l’administració.

Article 02. Naturalesa jurídica

Aquest PEUPiC té naturalesa i contingut de pla especial urbanístic de protecció i de catàleg de béns protegits, d’acord amb el que estableixen els articles 67 i 71 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’article 24 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i els articles 75, 92.2.a), 93.2 i 95 del Decret 305/2006, de 18 juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya i es realitza d’acord amb les determinacions de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Article 03. Marc normatiu

La redacció del Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Ambiental de Montcada i Reixac s’entén com a planejament derivat del Pla General Metropolità  (PGM), aprovat definitivament amb data de 14 de juliol de 1976, i de les modificacions puntuals i altres desenvolupaments urbanístics aprovats.

El present PEUPiC, així com de la seva Normativa, s’ha desenvolupat d’acord amb la legislació vigent i el seu desenvolupament reglamentari, en especial:

  • El Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (en endavant, TRLUC), aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost (DOGC núm. 5686, de 05/08/2010).
  • La Llei 3/2012, de 22 de febrer LCAT/2012/133, de modificació de la Llei d’urbanisme de Catalunya (DOGC núm. 6077, de 29/02/2012).
  • El Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (en endavant, RLUC), aprovat per Decret legislatiu 305/2006, de 18 de juliol (DOGC núm. 4682, de 24/07/2006).
  • El Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (DOGC núm. 6623, de 15/05/2014).
  • La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge (DOGC núm. 5044 de 09/01/2008) i el Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat (DOGC núm. 5357, de 09/04/2009).

Així mateix, la present Normativa s’ha formulat d’acord amb les normes jurídiques que regulen específicament el patrimoni historicoartístic; és a dir:

  • La Constitució de 1978 vigent en el seu article 46, que consagra el caràcter constitucional de les normes de Protecció del Patrimoni.
  • La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (en endavant, LPCC) (DOGC núm. 1807, d’11/10/1993).
  • El Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, aprovat per Decret 78/2002, de 5 de març (DOGC núm. 3594, de 13/03/2002, amb correcció d’errades en el DOGC núm. 3915, d’01/07/2003).
  • La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat (BOE núm. 299, de 14/09/2007).
  • La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (DOGC núm. 4407, de 16/06/2005).

Cal afegir un Pla Especial, un Pla Director i un Decret que afecten de manera important al municipi:

  • El Pla Especial de protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, aprovat el 16 d’abril de 2002 (DOGC de 24/05/2002).
  • El Pla director urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, aprovat definitivament el 29 d’abril de
  • El Decret 146/2010 de 19 d’octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola, on s’amplia l’àmbit, entre d’altres en el T.M. de Montcada i Reixac, (DOGC núm. 5745, de 29/10/2010).

Article 04. Contingut del Pla

Els documents que integren el present PEUPiC són:

I.Memòria

  1. Introducció.
  2. Evolució històrica.
  3. Memòria justificativa.
  4. Estudi Econòmic i Financer.

III. Normativa

  1. Quadre resum (en format ACCESS), amb el llistat de tots els elements que s’han de protegir. Inclou les dades bàsiques de cada bé: número d’identificació, tipus de bé, denominació, data/època/estil, autor, localització, categoria i nivell de protecció existents i categoria i nivell de protecció proposats i una fotografia.
  2. Fitxes del Catàleg (en format ACCESS), que contenen la descripció exhaustiva de cada element i la regulació específica de la intervenció o actuació possible d’acord amb el que estableix PEUPiC.
  3. Plànols.

CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT DEL PEUPiC

Article 05. Àmbit territorial

L’abast territorial del PEUPiC contempla la totalitat del terme municipal i estén els seus efectes sobre els béns catalogats convenientment recollits individualment a les fitxes i identificats gràficament en els plànols normatius, així com sobre les troballes arqueològiques i altres elements que esdevinguin en processos de catalogació.

Article 06. Obligatorietat

Les determinacions d’aquest PEUPiC són d’obligat compliment per a tots els béns, de titularitat pública o privada, que expressament s’hi inclouen.

Article 07. Competència

Correspon tant a la iniciativa pública com a la privada el desenvolupament d’aquest PEUPiC, sense que això disminueixi les atribucions municipals en ordre a la tramitació i aprovació d’aquestes iniciatives.

Article 08. Vigència

El Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Ambiental de Montcada i Reixac, en tant que figura de planejament urbanístic, entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva d’aquesta Normativa, de conformitat amb la legislació vigent. Tindrà vigència indefinida i serà susceptible de revisió, modificació o ampliació.

Article 09. Interpretació

09.01. Les determinacions d’aquest PEUPiC, i concretament aquestes normes, s’interpretaran d’acord amb el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats del mateix. Per a tot allò no regulat específicament, s’interpretaran d’acord amb els criteris de la legislació urbanística i, supletòriament, pel dret civil.

09.02. Tenen caràcter vinculant la Normativa, les fitxes del catàleg i els plànols normatius. El catàleg és vinculant quant a la inclusió de cadascun dels elements en les categories de protecció establertes i quant a la regulació de la intervenció continguda a les seves fitxes. La memòria i els plànols d’informació han de ser presos en consideració per a la correcta interpretació dels documents vinculants.

09.03. En cas de dubte o contradicció entre la regulació de les previsions del PEUPiC en els seus diferents documents, prevaldrà el criteri o norma que determini una solució més favorable per a la conservació i protecció de l’element catalogat des del punt de vista de l’interès públic.

09.04. En cas de discrepància entre les qualificacions urbanístiques i la documentació gràfica, prevaldrà el que estableixi el planejament urbanístic general del municipi i les regles d’interpretació del planejament urbanístic.

Article 10. Comissió Municipal de Patrimoni Cultural (CMPC)

10.01. La Comissió Municipal de Patrimoni Cultural (en endavant, CMPC), com a òrgan d’estudi, debat i informe de les actuacions que tenen incidència en l’àmbit de les competències d’aquest PEUPiC, vetllarà per l’acompliment de les directrius i els objectius de la present Normativa i per la qualitat arquitectònica de les intervencions, que en tot moment hauran de respectar els valors dels béns catalogats.

10.02. La comissió haurà de comptar necessàriament amb el suport de professionals qualificats en el camp del patrimoni cultural i de la cultura i haurà d’incloure representació tècnica municipal i representació tècnica externa. Es proposa que estigui constituïda per:

  • El/s regidor/s de les àrees afectades corresponents.
  • Un arquitecte/a municipal nomenat/da a tal efecte, que la presidirà.
  • Un arquitecte/a especialista en matèria de patrimoni arquitectònic, aliè a l’Ajuntament, nomenat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
  • El tècnic de Cultura de l’Ajuntament.
  • Un/a historiador/a o historiador/a de l’Art especialista en Història de l’Arquitectura i Patrimoni Arquitectònic, a proposta del President/a de la CMPC.
  • En el cas d’intervencions en el patrimoni arqueològic, un/a arqueòleg/a proposat pel President/a.
  • En el cas de d’intervencions en el patrimoni natural i/o ambiental, un tècnic/a de medi ambient (biòleg/a o ambientòleg/a) proposat pel President/a.

Així mateix, la Comissió podrà sol·licitar puntualment, si s’escau, la col·laboració i l’assessorament d’entitats ciutadanes i professionals relacionats amb els diversos camps d’estudi de la CMPC, com poden ser historiadors, historiadors de l’art, d’oficis artístics, de la geografia, de l’urbanisme, la biologia i ciències naturals i ambientals, entre d’altres, per tal de dur a terme amb major eficàcia els treballs de debat, deliberació i informació.

El càrrec de membre de la CMPC, bé com a membre designat, bé com a col·laborador o assessor extern, implicarà la incompatibilitat professional per a dur a terme encàrrecs públics i privats d’actuacions en els béns catalogats que es deliberin a la mateixa comissió.

10.03. El President convocarà la CMPC quan així ho consideri oportú.

El/la Secretari/a de l’Ajuntament o persona en qui delegui haurà d’assistir a les reunions de la CMPC per a prendre acta dels acords i opinions.

Els acords de la Comissió es produiran per majoria simple i les opinions a nivell personal.

10.04. L’informe de la Comissió serà preceptiu en els següents casos:

  • Per a l’autorització de qualsevol intervenció pública o privada, previ atorgament de la llicència corresponent, en un bé catalogat quan, per la seva complexitat, conflictivitat o qualsevol altre motiu, sigui necessària la seva intervenció i assessorament.
  • Per a la revisió, modificació o ampliació d’aquest PEUPiC, sigui a instància d’un particular o d’ofici per part del propi Ajuntament.
  • Per a l’aprovació de qualsevol instrument urbanístic que tingui com a finalitat el desenvolupament i l’execució del present PEUPiC.

L’informe de la Comissió serà informatiu i potestatiu en el següents casos:

  • Per a l’autorització de qualsevol intervenció pública o privada, previ atorgament de la llicència corresponent, en un bé catalogat.

Els informes i actes de la CMPC s’incorporaran tant als expedients administratius corresponents com a un registre propi de la Comissió, que es crearà a tal efecte amb la finalitat detenir constància del desenvolupament del PEUPiC.

10.05. L’Ajuntament podrà constituir, regular i ampliar les funcions, el règim de funcionament i les competències d’aquesta comissió mitjançant els mecanismes que estableix la legislació sobre règim local.

 Article 11. Revisió, modificació o ampliació

11.01. El PEUPiC serà susceptible de revisió, modificació i ampliació en el marc del que estableix l’article 92 del TRLUC. Es considera modificació del PEUPiC la incorporació o exclusió d’algun element o la variació en el règim de protecció (en l’àmbit de protecció, l’entorn, els usos admesos, la categoria, el nivell o el tipus d’intervenció) de qualsevol dels béns catalogats.

11.02. La inclusió o l’exclusió de béns al Catàleg, així com la modificació de les condicions que figurin a la seva fitxa, es pot començar d’ofici o a instància de particulars, iniciant un expedient individualitzat per a cada bé, que inclourà els antecedents, els dictàmens i altres documents necessaris per a justificar la modificació proposada.

11.03. Qualsevol modificació que tingui com a finalitat incloure, alterar o excloure un element requerirà la consulta prèvia a la Comissió Municipal de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, que emetrà un informe preceptiu.

L’acord d’iniciar un expedient de modificació del Catàleg, un cop redactat aquest informe, haurà d’ adoptar-se pel Ple de l’Ajuntament en el termini de tres mesos des de l’entrada de la sol·licitud o de la formulació de la proposta per l’organisme municipal corresponent. En el mateix acte d’incoació de l’expedient, caldrà un pronunciament exprés i justificat sobre l’aplicació de la suspensió de l’atorgament de llicències o limitació de les mateixes.

Per a la tramitació de l’expedient de modificació serà necessari sol·licitar un informe al Departament de la Generalitat de Catalunya que ostenti competències en matèria de Cultura (actualment, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona), que haurà de ser favorable per tal de procedir a la seva aprovació definitiva.

Els expedients de catalogació, així com els de descatalogació o modificació, tindran el mateix tràmit que el propi Catàleg, donat que es considera una modificació del mateix. En el cas de descatalogar un Bé Cultural d’Interès Nacional, s’haurà de seguir el que estableix l’article 14 de la LPCC i en el cas d’un Bé Cultural d’Interès Local, el que determina l’article 17 de la LPCC.

11.04. Des del moment de l’aprovació definitiva de l’expedient de catalogació, els nous béns passaran a ser part integrant d’aquest document i s’acolliran tant als avantatges que això comporta com a l’acompliment de les normes establertes en aquest Pla.

11.05. La revisió del PEUPiC es produirà en els següents casos:

  • Per la revisió del planejament general del municipi, quan així es determini.
  • Per la modificació substancial de la legislació sectorial en matèria de patrimoni que incorpori un model de protecció del patrimoni cultural alternatiu.

CAPÍTOL 3. RÈGIM GENERAL D’INTERVENCIÓ SOBRE ELS BÉNS CATALOGATS

Article 12. Actuació administrativa

L’activitat municipal en l’àmbit de la protecció i la conservació del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac es desenvoluparà mitjançant:

  1. La inclusió en la programació municipal de les previsions necessàries per al desenvolupament ordenat de les obres, els serveis i les inversions adreçades al compliment de les determinacions d’aquesta Normativa.
  2. La incorporació en el pressupost municipal d’una partida per al manteniment dels béns catalogats de titularitat pública.
  3. La regulació, d’acord amb la legislació vigent i amb el que determina aquest PEUPiC, de l’atorgament de llicències que afectin a béns catalogats, així com la inspecció i control dels usos intensius que puguin alterar la protecció del bé catalogat.
  4. La formulació i la tramitació del planejament derivat i, en especial, dels plans especials urbanístics i dels plans de millora urbana que tinguin com a finalitat la recuperació i la millora del paisatge urbà i/o natural i paisatgístic.
  5. La revisió, la modificació o l’ampliació del present PEUPiC.
  6. L’expropiació dels béns catalogats quan concorrin circumstàncies que la justifiquin i legitimin.
  7. L’establiment de mesures de foment i ajut a les iniciatives privades de preservació i millora de béns catalogats.
  8. La col·laboració amb els ens públics i privats que, pels seus objectius, portin a terme activitats coincidents amb l’acció municipal de protecció i valoració i amb els propietaris dels béns catalogats.
  9. L’enviament al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de la informació necessària per a l’exercici de les seves competències i la comunicació, en el termini més breu possible, de qualsevol situació de perill de destrucció o deteriorament en què es trobin els béns catalogats.

Article 13. Instruments

13.01. De forma general, per al desenvolupament d’aquest PEUPiC seran d’aplicació els següents instruments de planejament:

  1. Projectes d’obra i d’urbanització que afectin a béns catalogats.
  2. Plans especials urbanístics i plans de millora urbana que tinguin com a finalitat l’ordenació i la protecció de recintes, conjunts, indrets o entorns arquitectònics i la recuperació i la millora del paisatge urbà, així com per a espais i/o elements en sòl no urbanitzable amb valors naturals i/o paisatgístics i per a la protecció dels jaciments arqueològics, en els termes que estableixen els articles 67 i 70 del TRLUC.
  1. Plans de millora urbana que regulin la composició volumètrica i de façanes en sòl urbà consolidat, en els termes que estableix l’article 70.1.b, in fine, del TRLUC.
  2. Concreció de l’ordenació volumètrica prèvia o simultània a la concessió de llicència d’edificació, de conformitat amb l’article 252 del RLUC.

Cada fitxa del Catàleg proposa, quan s’escau, la formulació d’algun d’aquests instruments per tal d’acomplir amb els objectius de preservació i protecció corresponents.

13.02. Els béns inclosos al present pla especial i identificats a l’art. 34 de la normativa del mateix pla es resoldran mitjançant la tramitació, en paral·lel a la del pla especial de patrimoni, d’una modificació puntual del PGM.

Article 14. Mesures de foment i ajut a les iniciatives privades

14.01. Els particulars, propietaris o usuaris legítims de béns catalogats podran sol·licitar raonadament a l’Ajuntament la prestació d’assessorament tècnic i artístic per a l’elaboració i l’execució de projectes d’obres i urbanització que tinguin per objecte la protecció i la millora dels elements catalogats, que s’atorgarà dins dels límits pressupostaris i fiscals que oportunament es determinin.

14.02. Els béns catalogats gaudiran de les exempcions i bonificacions d’impostos i taxes municipals que graven directament a la propietat, l’ús o les activitats mercantils i industrials i l’execució d’obres, amb les modalitats i condicions que s’estableixin a les respectives ordenances fiscals.

14.03. L’Ajuntament podrà preveure programes d’inversió i de foment per als béns catalogats de propietat privada. Oportunament es determinaran, d’acord amb la normativa d’aplicació, les condicions i els requisits que hauran de complir els propietaris dels béns catalogats per a acollir-se als programes i la forma en què es distribuiran i atorgaran les ajudes.

14.04. L’Ajuntament podrà recaptar i gestionar la col·laboració econòmica d’altres administracions i particulars conforme a la legislació específica en la matèria.

Article 15. Drets i deures dels propietaris de béns catalogats

15.01. Els propietaris, titulars de drets reals i posseïdors de béns inclosos en el Catàleg d’aquest PEUPiC tenen dret a:

  1. Utilitzar el bé catalogat, amb les limitacions que deriven de la seva catalogació.
  2. Realitzar les obres que hi són admeses, especialment aquelles que tenen per finalitat mantenir la funcionalitat de l’edifici o millorar-ne les condicions estructurals o de salubritat.
  3. Acollir-se a les mesures de foment i ajut estipulades per les administracions públiques per tal de complir el deure de preservació, manteniment i conservació.
  4. Transmetre els béns catalogats, seguint els procediments legalment establerts, sens perjudici als drets que la legislació atorga a l’Ajuntament o altres administracions públiques en matèria d’adquisició de béns culturals.
  5. Sol·licitar a l’administració de la Generalitat o a l’administració local l’admissió de la cessió en propietat dels béns catalogats en pagament de llurs deutes.

15.02. Els propietaris, titulars de drets reals i posseïdors de béns inclosos en el Catàleg d’aquest PEUPiC tenen el deure de:

  1. Preservar, conservar i mantenir els seus béns protegits, garantint la integritat de llur valor cultural i assegurant-ne les condicions de seguretat, salubritat i ornat públic.
  2. Facilitar, en tot moment, la informació que l’Ajuntament requereixi sobre l’estat dels béns i sobre la seva utilització i, en el seu cas, facilitar l’accés d’especialistes en patrimoni, depenent de les característiques del bé, per a procedir al seu estudi i avaluació.
  3. Permetre la col·locació de plaques de senyalització patrimonial en les façanes dels seus immobles catalogats, un cop degudament informats i assabentats.

L’Ajuntament podrà ordenar als propietaris de béns catalogats l’execució d’obres dirigides al manteniment del bé en condicions de seguretat, salubritat i ornat públic, així com aquelles obres dirigides a la conservació, la consolidació i el manteniment del propi bé catalogat.

L’Ajuntament podrà ordenar l’adaptació d’una activitat que es desenvolupi a un immoble catalogat quan aquesta activitat o ús posi en perill la permanència o la integritat del bé i dels seus valors protegits a través d’aquest PEUPiC.

Queda prohibida la destrucció dels béns inclosos en el Catàleg, llevat que la fitxa del bé catalogat ho admeti expressament o bé determini que gaudeix únicament de protecció documental.

La declaració d’estat ruïnós no eximeix a la propietat de les responsabilitats de tot ordre que els puguin ser exigides en relació al deure de conservació.

En tot cas, serà d’aplicació el que determini la normativa urbanística general del municipi, i en cas d’incompliment, s’observarà el que disposin aquestes normes i la normativa urbanística i patrimonial pel que fa al règim d’infraccions i sancions.

En cas d’incompliment d’aquests deures per part de la propietat, l’administració podrà exercir al seu favor els drets establerts a la legislació d’expropiació forçosa.

Article 16. Adquisicions i expropiacions

16.01. En els béns catalogats, sempre que les possibilitats econòmiques ho permetin, l’Ajuntament interessarà l’exercici al seu favor dels drets establerts a la legislació d’expropiació forçosa. També podrà establir, d’acord amb la normativa, els drets de tempteig i retracte sobre els béns del Catàleg.

16.02. L’Ajuntament, sense perjudici d’adoptar les mesures que procedeixi, podrà expropiar béns catalogats en els següents casos:

  • Quan així es prevegi expressament.
  • Si els propietaris no realitzessin les obres preceptives requerides per plans, normes o projectes.
  • Per reiterat incompliment del propietari de les seves obligacions o quan estiguin en perill de destrucció o deteriorament, en els termes o les circumstàncies contemplades en aquesta Normativa.

Article 17. Àmbit i entorn de protecció

Definició d’àmbit de protecció: Delimita l’àrea vinculada al bé patrimonial que està protegit. Està grafiat amb una línia de punts de color vermell.

Definició entorn de protecció: Àrea a l’entorn del bé protegit o àmbit de protecció que li dóna suport ambiental. Està grafiat amb una trama ratllada de color blau.

Les limitacions en aquest entorn són: El volum, la morfologia i el cromatisme de les intervencions no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea, ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns del béns protegits és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

Article 18. Drets de tempteig i retracte sobre l’utillatge de comerços catalogats

Els propietaris, titulars de drets reals i posseïdors de béns inclosos en el Catàleg tenen l’obligació de comunicar a la Generalitat de Catalunya la transmissió d’un bé catalogat. Tant la Generalitat de Catalunya com l’Administració local poden exercir el dret de tempteig i, en el seu cas, de retracte.

18.01. L’Ajuntament ostentarà els drets de tempteig i retracte en cas d’alienació per negoci inter vivos i causa onerosa de l’utillatge original o amb valors patrimonials reconeguts de les botigues incloses al Catàleg, que es consideren béns mobles protegits.

18.02. A aquests efectes, s’haurà de notificar a l’Ajuntament en els termes indicats els actes de cessió de drets sobre el negoci o el local que ocupa, com ara els traspassos arrendaticis, la compravenda, l’opció de compra, l’arrendament amb opció de compra, l’arrendament financer, la permuta, la dació en pagament i l’aportació no dinerària al capital social i qualsevol altre negoci jurídic que pugui produir els mateixos efectes.

18.03. L’obligació de notificació recau solidàriament sobre cedent i cessionari.

18.04. La notificació s’haurà d’acompanyar d’una relació de l’utillatge existent, amb expressió del que el cessionari es compromet a mantenir a l’explotació.

18.05. L’Ajuntament haurà de notificar en el termini de dos mesos si vol exercitar el dret de tempteig. En cas afirmatiu, s’haurà de dur a terme les actuacions previngudes a la normativa sobre patrimoni de les administracions públiques.

18.06. En cas que l’Ajuntament no exerceixi el dret de tempteig, el cedent i el cessionari estaran obligats a notificar a l’administració municipal la transmissió ja realitzada acompanyant còpia autèntica del document que la formalitzi, o fotocòpia compulsada de la mateixa, sense cap omissió.

18.07. En cas que no s’hagués efectuat la notificació prèvia a la transmissió o aquesta s’hagués dut a terme en condicions diferents a les anunciades, l’Ajuntament podrà exercitar el dret de retracte en el termini de dos mesos des de què en tingui constància fefaent.

Article 19. Documentació mínima per a intervencions en béns catalogats

19.01. La sol·licitud de llicència d’obres per a la intervenció en els béns catalogats haurà d’anar acompanyada, a més de per la documentació general en funció del tipus d’intervenció establerta i de la fixada per l’ordenança municipal de llicències urbanístiques i d’altra normativa aplicable, per un estudi historico-arquitectònic del bé, el contingut del qual serà proporcionat a l’entitat i l’àmbit d’intervenció.

19.02. De manera general, aquest estudi inclourà els següents apartats:

  1. Una memòria descriptiva i constructiva de l’estat actual del bé i el seu entorn immediat, que inclogui un plànol de situació (a escala 1/500) i fotografies representatives tant de l’exterior com de l’interior.
  2. Els plànols (a l’escala adient i suficient) de les plantes, els alçats, les seccions i la volumetria actual del bé i el seu entorn immediat, indicant específicament els àmbits protegits i, si s’escau, detallant aquells elements ornamentals (balcons, baranes, plafons ceràmics, etc.) que estiguin inclosos en l’àmbit de protecció.
  3. Una memòria justificativa de la intervenció proposada indicant els nous usos, l’estat de càrregues dels elements i els apuntalaments quan l’actuació afecti a elements estructurals; els materials, les textures i el cromatisme; les mesures específiques a adoptar, etc. Aquesta memòria haurà de justificar el compliment del que estableix la fitxa del Catàleg en relació al bé i incloure la justificació expressa i numèrica del volum i del sostre edificats relacionats amb els originals de l’element o amb els límits establerts pel PGOU en la corresponent zona.
  4. Els plànols (a l’escala adient i suficient) de les plantes, els alçats, les seccions i la volumetria de la intervenció proposada, amb expressió dels detalls necessaris per a la concreta comprensió dels canvis que s’introdueixin.

19.03. En cas d’enderroc, aquest estudi inclourà els següents apartats:

  1. Una memòria descriptiva i constructiva de l’estat actual del bé, que inclogui un plànol de situació (a escala 1/500) i fotografies representatives tant de l’exterior com de l’interior.
  2. Els plànols (a l’escala adient i suficient) de les plantes, els alçats, les seccions i la volumetria actual del bé, detallant, si s’escau, aquells elements ornamentals (balcons, baranes, plafons ceràmics, etc.) d’especial interès.
  3. Una memòria històrica del bé a enderrocar, que reculli la totalitat de la seva evolució historico-arquitectònica des del moment de la seva construcció fins a l’actualitat.

Article 20. Disposicions sobre obres menors  i assabentats en béns catalogats

20.01. Aquelles actuacions que, de conformitat amb la normativa municipal, tinguin la consideració d’obres menors per raó de llur entitat constructiva, mantindran aquesta condició als efectes de tramitació. Cal projecte tècnic signat per arquitecte.

20.02. La sol·licitud d’intervenció, atès que afecta a un bé catalogat, haurà d’anar acompanyada per un estudi historicoarquitectònic del bé, el contingut del qual serà proporcionat a l’entitat i l’àmbit d’intervenció.

20.03. De manera general, aquest estudi inclourà els següents apartats:

  1. Una memòria constructiva de la intervenció proposada, que inclogui un plànol de situació (a escala 1/500) i fotografies representatives tant de l’exterior com de l’interior del bé.
  2. Els plànols (a l’escala adient i suficient) de l’estat actual del bé.
  3. Els plànols (a l’escala adient i suficient) de descripció de la proposta d’intervenció, amb els corresponents detalls constructius (si s’escau).

20.04. La tramitació de la llicència  inclourà  l’informe de la CMPC, si n’hi ha.

20.05. Aquelles actuacions que, de conformitat amb la normativa municipal, tinguin la consideració d’ assabentats, caldrà tramitar-les com  obres menors en tots el elements catalogats.

Article 21.Disposicions sobre llicències d’activitat en béns catalogats

21.01. En els béns catalogats, l’Ajuntament podrà autoritzar els usos i les activitats que estableixi el planejament vigent, la normativa sectorial i les ordenances municipals, que hauran de ser compatibles amb l’objecte de protecció i llur valor i significació artística.

21.02. Podran realitzar-se aquelles obres que, sense suposar demèrit per al bé catalogat, possibilitin la seva adaptació, condicionament o reutilització per a un nou ús, activitat o instal·lació. Es consideren de caràcter prioritari les actuacions que tendeixin a millorar la seguretat estructural i l’accessibilitat. L’adaptació haurà de ser respectuosa amb els valors patrimonials del bé, que en cap cas podran quedar desvirtuats o compromesos de manera severa.

21.03. La sol·licitud de llicència d’activitats, obertura d’establiment, ampliació o modificació d’activitat existent o traspàs haurà d’anar acompanyada, a més de per la documentació general en funció del tipus d’intervenció establerta i de la fixada per l’ordenança municipal corresponent i d’altra normativa aplicable, per una memòria tècnica justificativa de que el desenvolupament d’aquesta activitat no afectarà negativament al bé.

Article 22. Consideracions sobre les instal·lacions urbanes i la legislació sectorial ferroviària.

22.01. Les instal·lacions tècniques de serveis (conduccions d’electricitat, aigua, gas, telèfon, enllumenat públic) que afectin a les façanes dels elements o conjunts catalogats, així com als seus àmbits de protecció, hauran de ser soterrades o, quan es justifiqui la seva impossibilitat o desproporció en relació a l’obra a realitzar, hauran de respectar la formalització arquitectònica del bé catalogat, tant quant al disseny com quant a la situació de les instal·lacions.

 En aquests casos, serà preceptiva la sol·licitud de la llicència municipal corresponent per part de les companyies instal·ladores, amb aportació de la documentació següent:

  1. Una memòria tècnica justificativa de les solucions adoptades.
  2. Un croquis (a l’escala adient i suficient) de la façana o l’àmbit afectat, indicant-hi la situació proposada per a la nova instal·lació.

En el cas d’executar obres en aquestes dues zones, a demés de l’autorització municipal, caldrà l’autorització prèvia de l’Administrador de Infraestructras Ferroviarias (ADIF).

22.02. Llevat que el Ministerio de Fomento, de forma expressa, determini unes distàncies inferiors aplicables a una determinada línia ferroviària, les limitacions seran:

  • La zona de Domini Públic que compren els terrenys ocupats per l’explanació de la línia ferroviària i una franja de 8 metres a cada banda de la mateixa, amidada en horitzontal i perpendicularment a l’eix de la línia des de les arestes exteriors de l’explanació. No obstant, en sòl qualificat com a Urbà consolidat pel planejament urbanístic aquesta distància es redueix a 5 metres.
  • La zona de Protecció constituïda per les franges de terreny situades a ambdós costats de la línia ferroviària i delimitades, interiorment per la zona de Domini Públic i, exteriorment, per unes línies paral·leles al eix de la línia que delimita aquesta i situades a 70 metres de l’aresta exterior de l’explanació més propera. En sòl qualificat com a Urbà consolidat pel planejament urbanístic aquesta distància es redueix a 8 metres.
  • Les línies límits d’edificació es situen a 50 metres de l’aresta exterior de la plataforma, amidats horitzontalment a partir de la mateixa. No obstant, i en virtut de l’ Orden Ministerial FOM/2230/2005 de 6 de juliol (BOE 12 de juliol), en els trams de les línies que discorrin per zones urbanes i sempre que ho permeti els planejament urbanístic corresponent, dita distància es redueix amb caràcter general a 20 metres.
  • En cas de que la sol·licitud d’autorització pretengués la realització d’obres o instal·lacions en la zona de Domini Públic per l’establiment d’un servei públic o d’interès general, aquella ha d’anar acompanyada d’un projecte d’obres i instal·lacions i els documents que acreditin la seva conformitat amb el planejament urbanístic o les autoritzacions urbanístiques exigibles. En tot cas , s’ha de justificar l’ interès general de la necessitat de l’ocupació del Domini Públic que es sol·licita.
  • Si la sol·licitud té per objecte la utilització de la Zona de Protecció, s’adjuntarà tota la documentació necessària per a la correcta localització i definició de l’actuació que es pretén realitzar.
  • Les limitacions imposades en relació amb els terrenys immediats al ferrocarril es regulen en els articles 25 a 28, 30,34,36 i 39 del Real Decreto 2387/2004, del Reglament del Sector Ferroviari.

Agència Catalana de l’Aigua

 22.03. Els elements del catàleg han de regularitzar l’estat administratiu de l’aprofitament pel qual s’abasteixen (en cas de no disposar de la corresponent inscripció).

– El sistema de tractament de les aigües residuals deis elements del catàleg hauran de disposar de la corresponent autorització d’abocament.

– Pel que fa a la inundabilitat, es recorda que qualsevol actuació, o ampliació deis elements del catàleg i les seves activitats associades hauran de respectar l’establert en l’article 6 , i la Disposició Transitòria Primera i Segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Els elements del catàleg situats dins la zona inundable (0500) són les següents: 02.EA Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada, 06.EA Auditori Municipal, 83.BARP Carrer Major i carrer Barcelona, 04.EA Casa de la Vila, 70.CA carrer Major i carrer Barcelona, 52.EA Estació de França, 38.EA Can Casamada, 09.EA Associació Benèfica Instructiva, 1.16.BN Cedre carrer Montiu, 43.EA Casa Larratea i jardí, 26.EA Can Bonet Masoveria, 07.EA Col·legi La Salle, 112.BN Conjunt de 4 plàtans al Reixagó, 113.BN Pi deis pous de la Casa de les Aigües, 68.CA Casa de les Aigües, 114.BN Pi del masover de la Casa de les Aigües, 57.EA La Mina i el Reixagó, 45.EA Casa Pla, 99.BAM La Font Pudenta, 1 09.BN Pollancre de la riera de Sant Cugat i 11 O.BN Alzina de Santa Marta.

– Qualsevol actuació associada als elements del catàleg haurà de complir els “Criteris d’intervenció del espais fluvials”.

Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres (1OOm), cal disposar de la corresponent autorització prèvia de I’ACA, a menys que el corresponent Pla d’Ordenació Urbana, d’altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de I ‘Administració, haguessin estat informats per I’ACA i hagueren recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (article 78.1 RDPH). En tot cas, s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH.

Infraestructures de Mobilitat

22.04. Prescripcions

  1. Tots els elements del catàleg situats en la franja de terreny compresa entre el domini públic viari i el límit exterior de la zona d’afectació de les carreteres de titularitat de la Generalitat de Catalunya, tenen la obligació del compliment de la legislació de carreteres vigent (Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres, i el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de Carreteres). Aquesta prescripció, que es fa extensiva també a les previsions de la via de Cornisa i de la via del marge esquerre del Besós.
  2. D’acord amb l’article 84 del reglament general de carreteres, aprovat pel Decret 293/2003, de 18 de novembre, entre el límit de la zona de domini públic de les carreteres i la corresponent línia d’edificació no es poden autoritzar obres de consolidació d’edificacions i instal·lacions existents que impliquin augment de volum de l’edificació existent. Només es poden autoritzar obres de conservació i manteniment que no impliquin reconstrucció o millora i, en el cas de canvi d’ús, siguin compatibles amb l’ordenament urbanístic vigent. L’increment de valor que aquestes obres comportin no pot ser tingut en compte als efectes expropiatoris.
  3. Els projectes i obres de conservació indicats en la prescripció anterior hauran d’incloure l’obligació, per part del promotor, del compliment de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental d’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. En el cas de produir-se contaminació acústica o enlluernament sobre les carreteres, el promotor haurà d’executar, a càrrec seu, les mesures de protecció pertinents.
  4. No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol altre residu que afecti a la seguretat viaria en les zones adjacents a les carreteres. Totes les activitats hauran de complir amb alió que estableix la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i en tant no entri en vigor el desplegament reglamenten d’aquesta llei, el reglament aprovat pel Decret 136/1999, de 18 de maig, en tot alió que no contradigui la llei vigent, no s’hi oposi i no hi sigui incompatible.
  5. Els projectes que s’impulsi en relació amb els elements catalogats que es troben en les zones de protecció de les carreteres de titularitat de la Generalitat de Catalunya els quals s’identifiquen en aquest informe, hauran d’obtenir !’informe favorable vinculant del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona. Així mateix, els deis elements que afectin les previsions de la via de cornisa, de la via del marge esquerre del Besós i del tramvia de Montcada i Reixac a la UAB de Cerdanyola del Vallès, hauran d’obtenir !’informe favorable vinculant de la Direcció General d’infraestructures de Mobilitat.
  6. En el supòsit que els projectes i obres de conservació de qualsevol deis elements protegits i catalogats pel present Pla Especial comportin la construcció de nous accessos a les carreteres o la modificació deis actuals, caldrà obtenir !’informe preceptiu del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona.
  7. Prèviament a la realització qualsevol obra o actuació dintre de la zona d’afectació (franja de terreny, a cada costat de la via, de 100 metres d’amplada en auto pistes i vies preferents, de 50 m en carreteres convencionals de la xarxa bàsica i de 30 m en la resta de carreteres, mesurats tots ells des de l’aresta exterior de l’esplanació) de les carreteres de la Generalitat de Catalunya al municipi de Montcada i Reixac, cal obtenir l’autorització preceptiva del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona.

Elements afectats per les servituds de carreteres existents de la Generalitat de Catalunya.

Carretera

Element

Núm. Fitxa

C-58

Xemeneia 2, Bòbila Coll de Montcada.

Carril VAO Nus Ripollet Av. De la Meridiana.

64.EA

86.BARP

C-17

Estació de Can Sant Joan (Bifurcació)

Fabrica de Ciments Asland

Plataners de la Carretera Vella

Torre Alemany

Estació de Sant Joan i Escales

Can Tauler

Casa Fàbregas

Pont sobre el Ripoll de la carretera C-17

Enllaç Ctra. C-17 i BV-1411

55.EA

69.CA

95.BN

39.EA

53.EA

10.EA

50.EA

59.EA

80.BARP

C-17 i C-33

Estació del Nord

Casa Ciuró

Xemeneia 4, Casa Fàbregas

Cementiri Municipal

54.EA

46.EA

66.EA

08.EA

C-33

Ponts línia FC de Sant Joan de les Abadesses

Casa Serra

Vista Rica

Col·legi La Salle

LAV. Montcada i Reixac Mollet del Vallès

LAV. Nus de la Trinitat Montcada i Reixac

58.EA

44.EA

51.EA

07.EA

82.BARP

87.BARP

C-59

Can Maiol

Can Viola

78.BARP

79.BARP

N-152a

Conjunt de 4 plàtans de Can Milans

Societat Cultural i Recreativa La Unió

117.BN

05.EA

Elements afectats per les servituds de la futura connexió entre la C-17 i la C-58.

Carretera

Element

Núm. Fitxa

Con. C-17-C-58

Ca La Beguda

Arbreda Mas Duran

Mas Duran 2

84.BARP

9.BN

85.BARP

Elements afectats per la previsió de connexió tramviària UAB-Montcada

Carretera

Element

Núm. Fitxa

UAB-Montcada

Plataners de la Carretera de Ripollet

Pont de ferro de la linia de ferrocarril de França al seu

pas pel Ripoll

Auditori Municipal

Carrer Major i carrer Barcelona

Estació de França

Can Casamada

Associació Benèfica Instructiva

96.BN

60.EA

06.EA

70.CA

52.EA

38.EA

09.EA

Els elements identificats en la següent relació es troben afectats per les servituds de la carretera BV-5001, de titularitat de la Diputació de Barcelona

Carretera

Element

Núm. Fitxa

BV-5001

La Torre deis Frares

Ca n’Oriol Vell

Can Bonet Masoveria

Masia Can Fontanet

16.EA

25.EA

26.EA

20.EA

Article 23. Règim disciplinari

23.01. L’ incompliment del règim de protecció de qualsevol bé catalogat constitueix una infracció urbanística, que serà tipificada i sancionada d’acord amb el règim d’infraccions i sancions establert a les normatives vigents en matèria d’urbanisme i de patrimoni cultural, sense perjudici de les responsabilitats penals que es puguin derivar.

23.02. D’acord amb aquestes normatives, es preveuen com a infraccions molt greus les següents conductes:

  1. La destrucció total o parcial de béns catalogats sense compliment de les prescripcions d’aquesta Normativa i el trasllat sense autorització d’elements artístics pertanyents als esmentats béns.
  2. L’execució d’obres en els béns catalogats sense prèvia llicència municipal o amagant les circumstàncies que determinen la subjecció de les obres als requisits especials establerts en aquesta Normativa.
  3. La modificació de l’ús dels béns catalogats sense autorització municipal.
  4. L’ampliació de les instal·lacions dels béns catalogats sense seguir el procediment establert.

23.03. D’acord amb aquestes normatives, es preveuen com a infraccions greus les següents conductes:

  1. L’execució d’obres en béns catalogats amb inobservança de les clàusules o condicions.
  2. L’execució d’obres en béns catalogats amb inobservança de les prescripcions establertes en aquesta Normativa (quina és la diferència amb l’anterior?).
  3. La no execució als béns catalogats de les obres preceptives ordenades per l’Ajuntament.
  4. Qualsevol altra vulneració dels preceptes d’aquesta Normativa o l’execució d’actes que directament o indirectament atemptin contra la protecció i la valoració dels béns catalogats.

23.04. En aquests supòsits, s’aplicarà el règim sancionador previst a la legislació de patrimoni cultural i a la normativa urbanística vigent.

En qualsevol cas, la sanció prevista haurà d’incloure l’obligatorietat de reposició del bé a l’estat previ al de l’actuació constitutiva d’infracció.

23.05. Seran responsables de les infraccions previstes, d’acord amb la normativa urbanística i de protecció del patrimoni:

  • En cas d’obres no admeses: el propietari, l’arrendatari si s’escau, el constructor i els tècnics facultatius directors de l’obra.
  • En cas de defectes de conservació: el propietari del bé o l’usuari amb obligació de conservació.
  • En cas de modificació d’usos o ampliacions incompatibles: l’usuari i el propietari del bé si els hagués consentit.
  • En els altres casos: l’agent de la infracció i el propietari del bé si hagués consentit l’activitat no admesa.

Article 24. Sol·licitud d’informació urbanística

Qualsevol interessat podrà sol·licitar informació urbanística dels béns catalogats, a través de certificats de règim urbanístic o altres fórmules, identificant de manera gràfica i inequívoca la finca a la qual es refereix.

Article 25.Consulta i divulgació del contingut del PEUPiC

L’Ajuntament promourà la consulta i la divulgació pública del present Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg a través de les eines que consideri més adients, potenciant les vies telemàtiques com a instrument per a difondre i preservar el patrimoni cultural i natural del municipi per a les generacions futures.

Títol II. DISPOSICIONS PARTICULARS SOBRE ELS DIFERENTS TIPUS DE BÉNS

 

CAPÍTOL 1.    TIPUS, CATEGORIES I NIVELLS DE PROTECCIÓ DELS BÉNS CATALOGATS

Article 26. Descripció dels tipus de béns

Als efectes d’aplicació de la present Normativa, els elements del Catàleg es classifiquen en:

  • Béns Arquitectònics (ca i ea)

El patrimoni arquitectònic, el conformen els elements o conjunts amb valor cultural, històric o identitari dels municipis. Els béns arquitectònics els podem dividir en dos grups: els elements i els conjunts.

  • Conjunts Arquitectònics (CA):
  • Conjunts històrics, carrers, conjunts industrials, etc.
  • Elements Arquitectònics (EA):
  • Monuments arquitectònics historicoartístics declarats.
  • Elements singulars: escuts, pedres heràldiques, creus de terme, etc.
  • Edificis o fragments: portalades, tanques, tribunes, relleus, pintures murals o esgrafiats a una façana, etc.
  • Obres civils: estacions de ferrocarril, camins, vies de transport, xemeneies, ponts i túnels,
  • Arquitectura popular: cases de cós, cases de camp, molins, etc.
  • Béns Arqueològics i Paleontològics (BARP)

Formen part del patrimoni arqueològic els béns mobles i immobles de caràcter històric situats o procedents de la superfície, del subsòl o de sota l’aigua que poden servir com a instruments per al coneixement de la història o la cultura, sempre que per obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica.

Formen part del patrimoni paleontològic els elements fòssils no relacionats amb l’ésser humà ni amb els seus orígens o antecedents, situats o procedents de la superfície, del subsòl o de sota l’aigua, i que són susceptibles de ser estudiats amb una metodologia paleontològica.

Constitueixen el patrimoni arqueològic i paleontològic:

  • Zones Arqueològiques (ZA).
  • Espais de Protecció Arqueològica (EPA).
  • Jaciments Arqueològics (JA).
  • Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA).
  • Àrees d’Expectativa Paleontològica (AEP).
  • Béns Naturals (BN)

El patrimoni natural, el configuren els indrets i/o elements naturals i els espais geològics que signifiquen el municipi, així com els referents a la biodiversitat del territori. Inclou:

  • Els espais d’interès geològic: coves, abrics, singularitats naturals (geòtops), etc.
  • Les zones de recàrrega d’aqüífers.
  • Els entorns fluvials (riberals, torrents i rieres, etc.).
  • Els boscos singulars.
  • Els arbres monumentals.
  • Altres elements naturals i/o ecològics.
  • Béns Ambientals i Paisatgístics (BAMP)

El patrimoni paisatgístic, el conformen les àrees el valor de les quals és el resultat de la interacció dinàmica entre els factors naturals (geologia, climatologia, hidrologia, etc.) i els humans (activitat econòmica, assentaments, etc.).

En aquest tipologia es poden incloure:

  • Les àrees i entorns d’interès paisatgístic.
  • Els recorreguts: camí ral, itineraris paisatgístics, etc.
  • Les fonts i les dolls.
  • Els miradors i els fons escènics.
  • Els elements caracteritzadors: cingleres, turons, feixes, marges, tanques, cabanes, etc.
  • Els jardins històrics.

Article 27. Descripció de la tipologia funcional

Per les seves característiques funcionals, els béns poden classificar-se de la següent manera:

  • Arquitectura pública/semipública. Equipaments (AP/E)
  • Arquitectura religiosa (AR)
  • Arquitectura residencial rural/agrícola (ARRU)
  • Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA)
  • Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM)
  • Obres d’enginyeria (OE)
  • Arquitectura Industrial (AI)
  • Interès paisatgístic (IP)
  • Jaciment arqueològic (JA)
  • Jaciment paleontològic (JP)
  • Parcs i espais públics (P)
  • Elements singulars (S)

Article 28. Descripció de les categories de protecció

Les categories de protecció dels béns recollits en el present PEUPiC són les que estableix el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció, redactat conjuntament pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (febrer de 2013) i s’emmarquen en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC) i en el planejament urbanístic.

La categoria a la que pertany cada bé s’ha determinat atenent als principis derivats de la legislació sectorial i a les característiques particulars de cada un dels elements

Un cop catalogat el bé mitjançant l’aprovació d’aquest PEUPiC, passarà a ser patrimoni protegit del municipi, amb totes les implicacions juridicoadministratives que correspongui.

S’estableixen quatre categories: tres que corresponen a les definides per la LPCC (BCIN, BCIL i EPA) i una quarta per als béns que es protegeixen per via urbanística (BPU); aquesta darrera categoria pot tenir tants subtipus com es desitgi en funció de les diferents especificitats.

  • Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN)

Són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català inclosos en el Registre de Béns Cultural d’Interès Nacional el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Gaudeixen d’aquesta protecció:

  • Els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per la Generalitat segons el procediment que estableix la LPCC.
  • Els castells i les fortificacions, segons el que estableix el Decret de 22 d’abril de 1949, recollit a la disposició addicional 1.2 de la LPCC.
  • Les creus de terme, els escuts, els emblemes, les pedres heràldiques, els rotlles de justícia, etc., segons els que estableix el Decret 571/1963, de 14 de març.
  • Determinats museus inclosos al llistat que apareix al Decret 474/1962, d’1 de març.
  • Les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre segons la disposició addicional 1.3 de la LPCC.

Segons l’article 7 de LPCC, els béns d’aquesta categoria es classifiquen en:

  • Monument històric: construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular.
  • Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
  • Jardí històric: espai delimitat que és fruit de l’ordenació per l’home d’elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.
  • Lloc històric: paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics.
  • Zona d’interès etnològic: conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.
  • Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els béns culturals immobles definits per les lletres a), b), c), d) i e) tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d’ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.
  • Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
  • Béns Culturals d’Interès Local (BCIL)

Són els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i llur significació i importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. Han d’ésser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Els instruments de protecció i control d’aquests béns recauen principalment en els municipis. Formen part d’aquesta categoria:

  • Els béns radicats a Catalunya que estaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics vigents en el moment de l’entrada en vigor de la LPCC, si aquest planejament que els protegeix encara és vigent, llevat que siguin BCIN. Continuen sent BCIL els béns inclosos en precatàlegs anteriors a la LPCC que van ser inscrits al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.
  • Els béns declarats com a BCIL pel procediment regulat per la LPCC, a través de declaracions individuals (art. 17 LPCC) pels ajuntaments (quan els municipis tinguin més de 5.000 habitants) o pels consells comarcals (quan els municipis tinguin menys de 5.000 habitants).
  • Els béns inclosos com a BCIL en Catàlegs incorporats en plans urbanístics aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que han estat comunicats al Departament de Cultura.
  • Béns amb Protecció Urbanística (BPU)

Són aquells béns immobles (elements, conjunts, indrets, etc.), no declarats ni incoats BCIN o BCIL, els valors dels quals identifiquen a l’arquitectura tradicional del lloc i/o el paisatge del municipi, que el PEUPiC vol protegir pels seus valors d’interès cultural. Tindran o poden tenir aquesta categoria:

  • Els béns inclosos en catàlegs municipals o sectorials incorporats en plans urbanístics (normes subsidiàries de planejament, plans especials de protecció, plans directors urbanístics i plans d’ordenació urbanística municipal, d’acord amb el marc legal actual) aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que no han estat comunicats al Departament de Cultura i que, per tant, no estan inscrits.
  • Els béns reconeguts pel pla urbanístic anterior a la LPCC o els béns inventariats que no poden tenir la consideració de BCIL.
  • Els béns existents reconeguts pel pla urbanístic que no gaudeixen de cap protecció sectorial.
  • Espais de Protecció Arqueològica (EPA)

Es consideren espais de protecció arqueològica i són objecte de catalogació, els jaciments que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, se suposa l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Tots els EPA s’han d’incorporar al Catàleg de Patrimoni Cultural Català i en els catàlegs urbanístics.

L’adequada protecció d’un bé catalogat pot requerir la delimitació i la regulació d’un àmbit de protecció al seu entorn, l’alteració del qual podria afectar i desmerèixer els seus valors i trencar la seva harmonia amb l’entorn natural i/o la identitat en el paisatge urbà on s’emplaça.

Així, vinculat als béns catalogats (elements o conjunts), es pot delimitar un àmbit d’influència o “entorn” amb una regulació especifica per tal de garantir la protecció ambiental del bé.

L’entorn delimitat, que pot incloure el subsòl, és constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé catalogat. Qualsevol variació en la regulació urbanística de “l’entorn” pot incidir directa o indirectament en els valors protegits del bé limitant-ne la contemplació o l’estudi.

L’entorn de protecció s’ha de definir i delimitar atenent a criteris visuals, ambientals, paisatgístics i/o urbanístics. La localització del bé catalogat, la tipologia del valor, així com la seva classificació condicionaran les característiques i efectes de l’entorn definit. La delimitació s’ha d’ajustar a l’àmbit que sigui necessari per a la correcta protecció; això és especialment important perquè la definició de les condicions concretes d’actuació en aquest entorn poden suposar alteracions encobertes de l’aprofitament urbanístic.

En el cas dels jaciments arqueològics i els EPA, les llicències d’obres dins d’aquest perímetre hauran de ser objecte d’informe previ del Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de sondeigs arqueològics per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l’actuació més adient.

Article 29. Descripció dels nivells de protecció

Cada bé incorporat al Catàleg gaudirà d’un nivell de protecció diferent en funció dels seus valors. En un mateix bé podem trobar valors de diferents tipologies i fins i tot de categories diferents; aquest bé podrà tenir un nivell diferent de protecció per a cada una de les tipologies i/o categories dels elements.

Un element pot tenir un o més dels nivells de protecció següents:

  1. Integral

Nivell de protecció total, aplicable a aquells béns que s’han de mantenir íntegrament, amb especial respecte de les seves característiques específiques i dels elements o parts que el composen. Només es permetran actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé.

Tots els BCIN, així com tots els jaciments arqueològics i paleontològics, siguin BCIN o no, així com els EPA, tenen un nivell de protecció integral, d’acord amb allò establert per la LPCC.

També es pot establir un nivell de protecció integral per als BCIL o BPU que, atenent als seus valors arquitectònics, escultòrics o històrics, formen un tot indivisible.

  1. Conservació

Nivell de protecció per als elements o conjunts lliures de modificacions substancials que els desfigurin, els quals cal preservar i revalorar globalment.

En termes generals són permeses les actuacions encaminades a la seva conservació i posta en valor i a la recuperació d’aquells aspectes que s’hagin vist alterats.

L’atribució d’una protecció amb nivell de conservació pot suposar restriccions d’ús.

En el cas del patrimoni arquitectònic, aquest nivell de protecció afecta a aquells edificis o elements de singular valor, BCIL o BPU, que conserven la seva fesomia original o que, tot i conservar-la en els aspectes bàsics, han perdut la coherència unitària genuïna a causa d’intervencions sobre la construcció original, d’un procés de degradació o d’un canvi d’ús.

En aquests edificis i elements, les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i els elements constitutius de les façanes principals i secundàries visibles des del carrer, els volums generals (és a dir, els límits exteriors dels edificis), les cobertes i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic (com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres, etc.).

Aquest nivell de protecció implica la conservació in situ dels elements d’interès que es troben en els edificis, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, peces d’ofici, pintures murals exteriors o interiors, etc.

  1. Parcial

Nivell de protecció per als béns on interessa preservar i revaloritzar algun dels seus elements. Són permeses obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que van originar la protecció. Aquesta protecció és aplicable a BCIL i BPU, els valors dels quals resideixen principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en la façana, i en la disposició dels elements comuns (vestíbuls i caixes d’escala), que serien les parts protegides; la resta de l’edifici podrà ser afectada per actuacions de rehabilitació, sempre que es mantinguin o revalorin els esmentats elements comuns.

En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, el nivell de protecció parcial es pot aplicar als jaciments, ja siguin BCIL o BPU, i a les AEA (vegeu el nivell de protecció 6). Per a les AEA, el nivell de protecció parcial es tracta d’una protecció transitòria, ja que una vegada descobertes s’haurà de valorar si requereix protecció, així com el nivell d’aquesta. Qualsevol intervenció en aquestes AEA, incloent‐hi el subsòl d’elements immobles, ha d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada. Als jaciments arqueològics, les intervencions tenen per finalitat descobrir, documentar o investigar restes.

  1. Protecció ambiental

Nivell de protecció per a béns i/o conjunts, el valor dels quals resideix principalment en la configuració del paisatge urbà, rural, natural o paisatgístic de notable valor ambiental.

Quant als béns arquitectònics, aquest nivell protegeix els béns o conjunts BCIL i BPU, els valors dels quals es troben fonamentalment a les façanes, per formar part d’un context d’edificacions d’una mateixa tipologia que defineix un determinat ambient o paisatge urbà o rural.

En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà garantir una adequació ambiental mantenint els trets tipològics de les façanes, les línies de coronament, la disposició de les parcel·les, etc.

Quant als Béns naturals i ambientals-paisatgístics, aquest nivell protegeix àrees, entorns i elements puntuals, que tinguin valor ecològic i mediambiental (boscos, miradors, cingleres, abrics, jardins històrics, fonts naturals, arbres monumentals, etc.).

  1. Documental

Nivell de protecció que permet les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i, fins i tot, enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimètrica i fotogràfica) que garanteixi la permanència de la seva memòria històrica.

Aquest nivell de protecció només és aplicable a aquells BPU l’interès dels quals radica en altres aspectes diferents a l’arquitectònic, com pot ser l’històric o el social, o quan per motiu d’interès públic no sigui possible la seva conservació.

  1. Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA)

Les AEA s’apliquen a espais urbans, rurals o naturals que són susceptibles de contenir en el subsòl elements o jaciments d’interès arqueològic. Qualsevol intervenció en aquests espais, incloent-hi el subsòl d’elements immobles, haurà d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada.

Article 30. Definició dels tipus d’intervenció

Als efectes d’aquest pla, es consideren les formes d’intervenció següents:

30.01. Conjunts urbans i béns arquitectònics

Més enllà de la identificació dels béns segons categories i de l’establiment del nivell de protecció, cal identificar els mecanismes d’intervenció que són possibles en els BCIL i BPU.

En el cas dels BCIN, és el Departament de Cultura, a través de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural que correspongui, qui regula les intervencions d’acord amb els criteris detallats en l’Art. 35 de la LPCC.

Les intervencions en conjunts urbans i béns arquitectònics es classifiquen de la manera següent, en funció dels requeriments de cada element en particular i sense que cada tipus d’intervenció n’exclogui necessàriament un altre, ja que en un conjunt arquitectònic es podran aplicar diferents criteris d’intervenció (en cursiva, la definició segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans):

  1. a) Conservació (o manteniment): acció de tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda; no deixar perdre o desaparèixer. Té per objecte mantenir un bé en correctes condicions de salubritat, ornat i neteja, sense alterar-ne l’estructura i la distribució ni ocultar o modificar els seus valors constructius o morfològics.
  2. b) Consolidació: acció de fer més sòlid. Té per objecte garantir la pervivència d’un bé tot millorant-ne les seves condicions estructurals, constructives o decoratives (quant als elements d’arts aplicades, com ara materials petris, ceràmics, metàl·lics o vidrats ornamentals, escultures o relleus escultòrics, revestiments estucats o pintures murals).
  3. c) Restauració: conjunt d’intervencions que tenen per objectiu millorar les condicions físiques dels béns culturals.Té per objecte prolongar l’existència d’un bé, restituint-lo íntegrament o en alguna de les seves parts a les seves condicions o estat originals, comprenent, si la lectura històrica del bé així ho justifica, actuacions de consolidació i/o demolició parcial.
  4. d) Rehabilitació: acció de recuperar, mitjançant procediments adequats, una habilitat física normal que s’havia perdut. Té per objecte l’adequació, la millora o l’actualització de les condicions d’habitabilitat o d’ús d’un bé tot mantenint les seves característiques morfològiques. Inclou conceptes com: millora, modernització, adaptació, remodelació, reforma, acondiciament, reutilització o reestructuració morfològica; també:
  • Ampliació: acció de donar una major extensió (a alguna cosa), fer més ampli. Té per objecte incrementar el volum construït existent d’un bé, garantint que la nova volumetria sigui compatible amb l’edificació protegida, no l’oculti visualment ni en desvirtuï les seves característiques morfològiques.
  • Inclusió: acció de posar (una cosa) dins una altra; una cosa, contenir-ne (una altra). Té per objecte disposar nous elements amb la finalitat tant de millorar les condicions d’habitabilitat i d’accessibilitat d’un bé com d’adequar-lo a les normatives vigents.
  • Substitució: acció de posar en el lloc (d’algú altre, d’una altra cosa), reemplaçar.Té per objecte l’enderroc d’un bé existent o part d’ell per a construir en el sòl que aquest ocupava (preferentment, una reconstrucció integral del bé). Ha d’anar precedida d’un expedient documental que reculli de manera exhaustiva la informació escrita, gràfica i fotogràfica del bé en qüestió, la finalitat del qual és garantir la pervivència de la memòria històrica d’aquest.
  • Eliminació: acció de descartar, treure fora, excloure. Té per objecte la supressió d’elements afegits a un bé amb valor patrimonial, com ara cossos annexos, volums addicionats, antenes i altres instal·lacions, dipòsits de fibrociment, etc.
  1. e) Reconstrucció: acció de construir de nou. Té per objecte la reposició total o parcial d’un bé desaparegut total o parcialment, reproduint-lo en el mateix lloc i amb les mateixes característiques morfològiques originals en base a la documentació gràfica, fotogràfica o escrita.
  2. f) Desplaçament: acció de treure (alguna cosa) del seu lloc. Té per objecte relocalitzar un bé que justificadament no pot ser mantingut en la seva ubicació original però que, pel seu interès, cal conservar (preferentment, a prop de la situació actual). Només es permet el desplaçament del bé quan estigui afectat per motius d’interès general.
  3. g) Enderroc: acció de tirar a terra, desfer, (una construcció) fent caure successivament les parts de les quals es compon. Suposa la desaparició total o parcial del bé i només és aplicable a BPU per raons d’interès general. No s’admet la declaració de ruïna d’un bé com a motiu d’enderroc. Ha d’anar precedit d’un expedient documental que reculli de manera exhaustiva la informació escrita, gràfica i fotogràfica del bé en qüestió, la finalitat del qual és garantir la pervivència de la memòria històrica d’aquest.

30.02. Béns arqueològics i paleontològics

Les intervencions arqueològiques i paleontològiques, segons el decret 78/2002, de 5 de març, es classifiquen en:

  1. a) Excavacions: són les remocions en la superfície, en el subsòl o en medis subaquàtics que es fan amb la finalitat de descobrir i investigar sistemàticament tota classe de restes arqueològiques o paleontològiques. També són excavacions els sondeigs que tenen com a finalitat la comprovació de l’existència o la delimitació de vestigis arqueològics o paleontològics en un punt determinat.
  2. b) Prospeccions: són les exploracions en superfície, en el subsòl o en medis subaquàtics, sense remoció de terrenys, amb o sense recollida de materials arqueològics o paleontològics, adreçades a la localització i l’estudi o l’examen de dades per a detectar vestigis arqueològics o paleontològics, tant si s’hi apliquen mitjans tècnics especialitzats com si no.
  3. c) Controls: són les tasques de vigilància i, en determinats casos, de coordinació d’obres o treballs que puguin afectar restes arqueològiques o paleontològiques, incloses les neteges de jaciments.
  4. d) Mostreigs: són les extraccions de mostres que poden incloure remoció de terreny o recollida de materials.
  5. e) Documentació gràfica i plàstica: són intervencions adreçades a l’obtenció d’informació gràfica de jaciments arqueològics o paleontològics.
  6. f) Consolidació, restauració i adequació: són les intervencions que tenen per objecte la conservació, el manteniment o l’adequació per a la visita pública dels jaciments arqueològics o paleontològics.

30.03. Béns socioculturals i etnològics

Les intervencions sobre els béns socioculturals i etnològics es classifiquen en (en cursiva, la definició segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans):

  1. a) Conservació: acció de tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda; no deixar perdre o desaparèixer. Té per objecte preservar i mantenir inalterades les característiques distintives d’un bé quan aquestes han estat el motiu de la seva catalogació.
  2. b) Millora: acció de fer ésser millor, fer passar d’un estat a un altre de millor. Té per objecte esmenar o perfeccionar les característiques distintives d’un bé quan aquestes han estat el motiu de la seva catalogació.

30.04. Béns naturals 

Les intervencions en béns naturals tenen un objectiu prioritari:

  1. a) El manteniment de les espècies vegetals autòctones que siguin compatibles amb la preservació i millora de l’entorn protegit.
  2. b) L’afavoriment de la seva evolució cap a estadis de major maduresa.
  3. c) La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit.
  4. d) La restauració dels sectors actualment malmesos.

La intervenció de curs fluvial definida per aquest pla especial estableix

  1. e) La protecció de la vegetació de ribera, quedant prohibida qualsevol intervenció que afecti els elements naturals d’aquest entorn.
  2. f)  La preservació de les espècies vegetals autòctones situades en la llera o vores de rius i torrents, en la mida que siguin compatibles amb la conservació i millora de l’entorn protegit, potenciant la seva evolució cap a estadis de major maduresa.
  3. g) La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit.
  4. h) La prohibició d’alterar el curs del riu pel que fa al seu traçat, cabal, condicions biològiques…
  5. i) La restauració dels cursos actualment malmesos o que hagin sofert algún procés de degradació.

La intervenció en els arbres singulars queda definida per:

  1. j) No es pot substituir.
  2. k) No pot ser modificat el seu emplaçament.
  3. l)  No es permet l’alteració del seu entorn immediat.
  4. m) Excepcionalmet s’admetrà el transplantament, en cas de que aquest es justifiqui per unes millors condicions per al desenvolupament i protecció de l’element

30.05. Béns naturals, ambientals i paisatgístics

Les intervencions en béns naturals, ambientals i paisatgístics es classifiquen en (en cursiva, la definició segons el glossari definit per l’Observatori del Paisatge):

  1. a) Preservació del paisatge: mecanismes adreçats a salvaguardar els valors ambientals, culturals, visuals i perceptius d’un paisatge del seu deteriorament o pèrdua.
  2. b) Millora del paisatge. evolució del paisatge cap a un millor estat.
  3. c) Restauració del paisatge: conjunt d’operacions que tenen per finalitat que la percepció visual d’un espai sigui similar o evolutivament concordant a la que componia abans de ser alterat per una activitat humana.
  4. d) Recuperació del paisatge: mecanismes adreçats a deturar la degradació o desaparició d’un element o conjunt d’elements d’un paisatge i restituir-los en les seves condicions originals, tot assegurant la seva pervivència en el futur.
  5. e) Valorització del paisatge: el fet de posar en valor els aspectes ambientals, culturals, visuals i perceptius del paisatge.
  6. f) Creació de paisatge: intervenció sobre una porció del territori amb l’objectiu de millorar-ne les condicions paisatgístiques i de crear un nou imaginari en el supòsit que el propi original s’hagi perdut o banalitzat.

Article 31. Intervencions admeses en funció del nivell de protecció

En funció del nivell de protecció de l’element catalogat, les intervencions admeses són les següents:

31.01. Nivell de protecció 1. INTEGRAL:

S’admeten les actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé, és a dir, que no n’alterin la tipologia estructural ni la formal. En els elements adscrits a aquest nivell s’admeten les intervencions dels següents tipus:

  1. a) Obres de restauració i consolidació per a assegurar l’estabilitat de l’edifici i que afectin a fonaments, estructura portant, coberta i escala sense modificar-ne la seva posició i mida.
  2. b) Obres de restauració per al restabliment de l’estat original dels elements arquitectònics alterats, emprant en la reconstrucció les parts eventualment enderrocades.
  3. c) Obres de restauració per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element. A aquests efectes, quan es justifiqui que els requeriments tècnics no es poden resoldre a l’interior del volum preexistent, es podran autoritzar ampliacions d’aquest, que en tots els casos hauran de respectar els valors protegits de l’element corresponent.
  4. d) Obres de desmuntatge i eliminació dels cossos i altres elements sobreposats que no siguin d’interès històric o arquitectònic i es demostrin incoherents amb el conjunt de l’edifici.
  5. e) Obres o treballs per a la inclusió d’elements tecnològics, higiènics o sanitaris essencials per al seu ús i, en general, per a la seva habitabilitat, sempre que es respectin les normes precedents.

31.02. Nivell de protecció 2. CONSERVACIÓ.

S’admeten les actuacions encaminades a la conservació i posta en valor del bé i a la recuperació d’aquells valors que s’hagin vist alterats. Les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i elements constitutius de les façanes principals i secundàries visibles des del carrer, els volums generals (és a dir, límits exteriors dels edificis), les cobertes i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic (com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres i altres elements amb valor històric o arquitectònic). Aquest nivell de protecció implica també la conservació in situ dels elements d’interès que, d’una manera zonal o puntual, es troben en l’edifici o element, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, pintures murals exteriors o interiors, etc.

En tots els elements adscrits en aquest nivell, es protegeix la tipologia (constituïda per l’estructura tipològica, la posició de la caixa d’escala, els nivells de forjat) així com les façanes. En general, es protegeix la volumetria, a excepció dels casos en què es permet l’ampliació de l’element corresponent. La concreció dels elements que es protegeixen resta definida a la fitxa individual de cada bé protegit.

S’admeten els següents tipus d’intervenció:

  1. a) Obres de restauració tipològica i de restabliment als seus valors originals d’aspectes arquitectònics significatius, com les façanes i els ambients de determinats espais interiors.
  2. b) Obres de restauració tipològica que comportin la consolidació de l’estructura de l’edifici i la substitució de les parts inseparables del mateix, sense modificar els elements estructurals que configuren la pròpia construcció.
  3. c) Obres de rehabilitació per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element tot i incorporar nous possibles usos.
  4. d) Obres d’ampliació d’acord amb les determinacions del Planejament General i/o derivat.
  5. e) Obres o treballs d’eliminació d’elements sobreposats que es verifiquin incoherents amb l’estructura originària de l’edifici i amb les ampliacions orgàniques del mateix.
  6. f) Obres o treballs de restabliment tipològic i de renovació d’una part parcial o totalment enderrocada de l’edifici, sempre que es demostri documentalment la coherència de la proposta amb l’estructura originària de l’immoble o d’un altre mentre respongui al mateix tipus i període històric. L’actuació ha de reforçar les característiques tipològiques estructurals, funcionals i formals.
  7. g) Obres de desmuntatge sense possibilitat de reconstrucció d’elements estranys sobreposats a la implantació originària i que contribueixin a la recuperació funcional i formal d’espais lliures vinculats a l’edifici.
  8. h) Obres o treballs per a la inclusió d’elements tecnològics, higiènics o sanitaris essencials per al seu ús i, en general, per a la seva habitabilitat, sempre que es respectin les normes precedents.

31.03. Nivell de protecció 3. PARCIAL.

Són permeses les obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que en van originar la protecció. Els elements o parts d’ell que resten especialment protegits venen determinats en la corresponent fitxa. En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, la protecció parcial podrà afectar el jaciment un cop hagin estat descobertes, investigades i documentades les restes arqueològiques i paleontològiques, i sempre d’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, de la Generalitat de Catalunya.

31.04. Nivell de protecció 4. AMBIENTAL.

Fonamentalment es protegeixen les façanes, que, per formar part d’un context d’edificacions tipològicament reiteratives que defineix un determinat ambient o paisatge urbà (o rural), és on radiquen la majoria dels valors motiu de catalogació. En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot amb la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà mantenir els trets tipològics de les façanes en el nou projecte.

Quant als béns d’interès paisatgístic, aquest nivell protegeix tant les àrees i els entorns naturals com els elements puntuals que tenen valor ecològic i mediambiental.

En el cas d’ambients urbans i fronts edificats, s’admeten els següents tipus d’intervenció, respectant les condicions establertes en la fitxa corresponent del Catàleg:

  1. a) Obres de reforma parcial, siguin majors o menors, sempre d’acord amb els tipus edificats definits i les condicions generals d’edificació.
  2. b) Obres de rehabilitació per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element tot i incorporar nous possibles usos.
  3. c) Obres de desmuntatge parcial que permetin la reconstrucció immediata segons les directrius que la Normativa estableix, pel seu cas, en la fitxa individualitzada.
  4. d) Obres d’ampliació parcial, sempre que ho permeti la normativa urbanística derivada del planejament general i/o derivat.
  5. e) Obres de substitució de l’edificació, sempre d’acord amb la normativa urbanística derivada del planejament general i/o derivat.

31.05. Nivell de protecció 5. DOCUMENTAL.

Quant als béns immobles, s’admeten les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimètrica i fotogràfica) per tal de garantir la permanència de la seva memòria.

Quant als jaciments arqueològics, aquest nivell és aplicable als casos en que les intervencions tenen com a finalitat descobrir, investigar i documentar restes o vestigis.

31.06. Nivell de protecció 6. ÀREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA.

Inclou aquells elements que són susceptibles de contenir en el subsòl elements o jaciments d’interès arqueològic.

S’admeten les intervencions de documentació, prospecció, control d’obres d’edificació i/o excavació sistemàtica del subsòl en aquells llocs susceptibles de contenir jaciments arqueològics.

CAPÍTOL 2. NORMATIVA PARTICULAR DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CATALOGAT INDIVIDUALMENT

 

Article 32. Objecte

L’objecte d’aquest capítol és establir els criteris comuns de general aplicació en les intervencions que afectin els elements i els conjunts arquitectònics catalogats per tal de preservar-ne els valors que n’han determinat la seva catalogació, sense que en cap cas prevalgui sobre les determinacions específiques contingudes a les fitxes del Catàleg.

Aquestes disposicions vénen determinades genèricament en els articles següents d’aquesta Normativa i de forma particular a les respectives fitxes.

SECCIÓ 1. ELEMENTS I CONJUNTS ARQUITECTÒNICS CATALOGATS EN SÒL URBÀ

Article 33. Regulació

En les intervencions referents a elements i/o conjunts arquitectònics catalogats ubicats en sòl urbà serà d’aplicació tot allò que determina el títol III Sistemes i el títol IV Reglamentació detallada en sòl urbà de les Normes Urbanístiques del PGM (amb les seves modificacions) i la legislació urbanística vigent, amb les restriccions fixades pels articles següents.

Article 34. Edificabilitat

Els paràmetres d’ordenació urbanística dels elements arquitectònics venen regulats per les normes urbanístiques del PGM i per la MP PGM d’actuacions compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA.

Article 35. Condicions d’edificació

35.01  Parcel·lació:

Es mantindrà la parcel·lació existent quan aquesta respongui a les dimensions del tipus de parcel·la predominant en el sector.

35.02. Alçada reguladora:

Els edificis catalogats mantindran l’alçada de la façana, independentment de l’alçada reguladora màxima establerta pel PGOU en la zona on s’emplacin. Quan, fruit d’un canvi de coberta o d’una gran reforma, es vulgui exhaurir l’edificabilitat màxima permesa, s’hauran de buscar solucions arquitectòniques que no modifiquin l’altura actual de la façana ni la posició, la disposició i la formalització dels elements de coronament (cornises, ràfecs, acroteris, etc.).

35.03. Profunditat màxima edificable:

Hi ha edificis que superen la Profunditat Màxima Edificable. Aquesta pot servir per compensar les plantes no edificades  si es justifica amb un Pla Especial.

Article 36. Coberta

36.01. Composició general:

  1. Com a norma general, es mantindran les característiques de la coberta de cada edifici en el moment de la seva catalogació. Caldrà recuperar elements decoratius que havien existit, en el cas d’haver-ne perdut o eliminat (cornises, acroteris, pinacles, etc.)

36.02. Elements per sobre de l’alçada reguladora:

  1. Les xemeneies històriques i miradors s’hauran de conservar amb la forma, l’alçada i els materials originals. En cas d’haver-se de desmuntar per a procedir al desmuntatge total de la coberta, s’hauran de reproduir íntegrament en la seva disposició i característiques originals, aprofitant els materials originals sempre que resulti possible.
  2. Les noves xemeneies de caràcter domèstic podran ser de materials no tradicionals, vetllant per la seva correcta integració en el conjunt.
  3. Les xemeneies vinculades a una activitat i que per les seves característiques puguin tenir un impacte visual negatiu s’hauran de sotmetre a un estudi previ d’integració i, en cap cas, podran anar per les façanes protegides.
  4. No s’admeten altres elements, com ara equips d’aire condicionat, de ventilació o plaques solars que no estiguin integrats.

Article 37. Façana principal a carrer

37.01. Composició general:

Les intervencions en el conjunt urbà d’interès es realitzaran sota l’òptica del respecte i el manteniment dels valors físics i funcionals que el caracteritzen.
En cas de remunta de façanes protegides o que formin part d’un conjunt arquitectònic protegit, l’actuació preservarà i estarà d’acord amb la composició i l’estètica de la façana original. La cornisa o elements de coronament de l’edifici preexistent seran preservats. L’actuació de remunta respectarà la composició de la façana original , sense alterar cap dels seus components i buscant una formalització i un cromatisme que respecti els ritmes compositius, els materials i els criteris de la preexistència.

  1. Com a norma general, es mantindrà la façana original amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan la façana existent objecte d’intervenció no s’ajusti als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que està inclosa a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. Quan la façana existent hagi de créixer en alçada o reculada, el nou tram s’ajustarà als paràmetres fixats per a cada conjunt arquitectònic catalogat i tindrà el mateix tractament que la resta de la façana per tal de garantir la seva correcta integració.
  4. En cas de substitució total, la nova façana es projectarà de manera anàloga a les de la resta d’edificacions del conjunt arquitectònic catalogat en el que està inclosa, conservant la tipologia i mantenint els ritmes que les caracteritzen.
  5. Les mitgeres que quedin al descobert com a conseqüència de l’ajust de les alineacions, diferents alçades, etc., s’hauran de tractar com a façana i l’actuació preservarà i estarà d’acord amb l’estètica del conjunt arquitectònic.

37.02. Disposició de les obertures:

  1. Com a norma general, es mantindran les obertures existents (portals, finestres i balcons) amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan la façana existent objecte d’intervenció tingui obertures que no s’ajustin als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que està inclosa a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. S’admetrà la modificació de les obertures existents sempre que ho permeti la corresponent fitxa individualitzada i es mantingui la tipologia de façana predominant a l’entorn.
  4. En cap cas es modificaran o s’alteraran les mides i la proporció del portal ni de les obertures emmarcades amb carreus de pedra o altres elements decoratius, que s’hauran de mantenir inalterades.
  5. En tots els casos, les obertures es disposaran segons eixos de composició vertical i guardaran les proporcions existents.
  6. Es prohibeixen els cossos i elements sortints de l’alineació de façana, llevat de cornises i ràfecs.
  7. Respectant la composició de façanes, es podrà autoritzar la construcció de balcons amb baranes calades (mai ampit massís).

37.03. Característiques de les fusteries i els elements de protecció solar:

  1. Com a norma general, es mantindran les fusteries de fusta existents (portals, finestres i balcons) amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan la fusteria existent objecte d’intervenció no s’ajusti als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que està inclosa a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. S’admetrà la substitució de les fusteries sempre que ho permeti la corresponent fitxa individualitzada i es mantingui la tipologia predominant al conjunt arquitectònic catalogat.
  4. En cas de substitució, preferentment, les noves fusteries seran de fusta natural i estaran protegides amb vernissos, pintures a l’oli o esmalts sintètics d’acabat setinat.
  5. Excepcionalment, també s’admetran les fusteries de PVC o d’alumini lacat amb acabat mat, de color fosc (assimilable al de les fusteries de fusta tradicionals).
  6. No s’admetran les persianes enrotllables amb guies ni les caixes de persiana exteriors, entenent-se que els porticons interiors massissos, els porticons exteriors plegables de llibret (de lamel·les fixes o orientables) i les persianes enrotllables de corda són els sistemes més adients.

37.04. Característiques de la reixes i les baranes de ferro:

  1. Com a norma general, es mantindran les reixes i les baranes de ferro existents (finestres i balcons) amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan les reixes o les baranes existents objecte d’intervenció no s’ajustin als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que estan incloses a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-les al que disposa aquesta Normativa.
  3. En el cas de gran reforma o substitució d’un edifici existent, es reutilitzaran les baranes i les reixes de ferro originals, sempre i quan aquesta solució sigui la predominant en el mateix tram de carrer i el seu estat de conservació ho permeti. Quan això no sigui possible, es reproduiran amb el mateix material seguint el disseny tradicional.
  4. En cas de substitució, preferentment, els nous elements també seran de ferro i estaran protegits amb dues capes d’imprimació antioxidant i dues capes d’esmalt sintètic setinat o d’esmalt amb partícules fèrriques.

37.05. Característiques dels revestiments de façana:

  1. Com a norma general, es mantindrà el revestiment original existent amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan el revestiment de la façana existent objecte d’intervenció no s’ajusti als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que està inclosa a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. No s’admetran operacions de repicat extensiu i sistemàtic dels revestiments per tal de deixar l’obra de fàbrica dels murs a la vista. Excepcionalment, s’admetrà el repicat puntual i limitat del revestiment per a deixar a la vista elements específics de pedra (emmarcaments de les obertures, llosanes de balcó, sòcols, cornises i altres components decoratius) que hagin estat anormalment revestits.
  4. En tots els casos, s’hauran de conservar els esgrafiats originals, encara que aquests actualment no estiguin a la vista. En conseqüència, sempre que es duguin a terme actuacions que d’una manera o altra puguin afectar façanes amb esgrafiats existents, caldrà presentar un projecte tècnic específic que permeti a la CMPC (o, en el seu defecte, als tècnics municipals) avaluar l’impacte i la idoneïtat de la intervenció prevista.
  5. En cas de substitució, preferentment, el revestiment de la façana serà d’estuc a la calç acolorit en massa, a base de morters de calç, àrid i pigments aplicats en diferents capes de granulometria i espessor decreixent vers la superfície. De base s’utilitzaran arrebossats de morter de calç, prescindint dels morters de ciment pòrtland en la mesura del que sigui possible. L’arrebossat de suport es reglejarà i s’acabarà amb un remolinat de textura aspre per a rebre estucs o uniforme i de textura fina per a acabats pintats. Les pintures hauran de ser minerals i tindran un acabat llis i mat.
  6. La utilització d’aquests materials serà homogènia en tota la superfície de la façana, excepte quan la composició d’aquesta determini el contrari.
  7. No s’admetran sòcols ni arrambadors de materials diferents a la resta de la façana, sempre i quan no siguin originals del projecte arquitectònic primigeni.
  8. Es consideraran materials no aptes els aplacats de tot tipus (de pedra, de maó o totxo, de gres o de rajola de València), sempre i quan no siguin originals del projecte arquitectònic primigeni i així ho reculli la pertinent fitxa particular; els revestiments de xapa metàl·lica o de materials plàstics (encara que sigui en mitgeres); les fusteries metàl·liques sense pintar o lacar i, en general, tots els materials que no s’adeqüin al caràcter de l’entorn.

37.06. Cromatisme:

  1. L’Ajuntament haurà de redactar una Carta de color que serveixi de pauta per a l’aplicació del color en els edificis del nucli urbà del municipi (ja siguin existents, producte d’obres d’ampliació o substitució o de nova planta), que, un cop aprovada, serà d’aplicació directa per als elements i els conjunts arquitectònics catalogats.
  2. Mentrestant, com a norma general, s’evitaran els colors estridents i de difícil integració en l’entorn i es prioritzaran aquells considerats tradicionals: ocres, terrosos, sèpies, pedra, etc. per als revestiments; verds i marrons clars i foscos per a les fusteries; negre, verd fosc i gris (en les seves variants més fosques) per a la serralleria.
  3. Els projectes d’intervenció que afectin elements i conjunts arquitectònics catalogats hauran de contenir una proposta gràfica de color, aportant un estudi dels colors originals de paraments, fusteria i serralleria, que permeti a la CMPC (o, en el seu defecte, als tècnics municipals) avaluar l’impacte i la idoneïtat de la intervenció prevista.

37.07. Elements decoratius:

  1. Com a norma general, es mantindran els elements decoratius existents (frontons, acroteris massissos o calats, balustrades, cresteries, cornises, ràfecs, impostes, gerres, hídries, medallons, relleus escultòrics i altres elements que tinguin per finalitat embellir i enriquir la façana) amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat. També es conservaran íntegrament els escuts, els emblemes heràldics, les llindes gravades de pedra, els rellotges de sol, les capelletes de sants i les plaques commemoratives.
  2. Quan els elements decoratius existents objecte d’intervenció no s’ajustin als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que estan inclosos a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. En el cas de que aquests elements decoratius es trobin en mal estat, preferentment, s’hauran de restaurar per tal de garantir la seva pervivència. Quan aquesta opció no sigui possible (a causa de l’avançat estat de degradació, les dificultats tècniques, podran ser substituïts per d’altres elements de característiques similars.

37.08. Instal·lacions:

  1. En cap cas s’admetrà la instal·lació d’elements tècnics a la façana (equips d’aire condicionat, antenes parabòliques o de qualsevol altre tipus, etc.).
  2. S’admetran les canals i els baixants d’aigües pluvials vistos per la façana en plantes pis, allà on sigui un element utilitzat a la majoria de façanes del tram de carrer. Aquests elements hauran de ser de metall o d’alumini lacat (amb correspondència amb el color de la façana), quedant prohibida la utilització de materials tipus PVC o altres plàstics.

37.09. Aparadors, rètols i altres instal·lacions en els establiments comercials:

  1. Com a norma general, no s’admetran marquesines i tendals.
  2. Els aparadors no podran sobresortir del pla de façana i hauran de tractar-se de manera que s’integrin en el conjunt arquitectònic catalogat en el que es troben inclosos.
  3. Els rètols i els cartells es disposaran emmarcats dins dels buits de la façana de planta baixa, sense que sobresurtin d’un pla virtual endarrerit 10 centímetres en relació al pla de façana i la seva alçada màxima serà amb un màxim de 60 centímetres No podran ser lluminosos i es vetllarà especialment per la integració dels focus d’il·luminació.
  4. Els rètols i els cartells existents en el moment de l’aprovació d’aquest PEUPiC queden exclosos d’aquest article, però hauran d’adaptar-se al mateix dins d’un període màxim de 10 anys a partir de la seva publicació.
  5. S’admetrà la disposició d’equips d’aire condicionat en els buits de façana de la planta baixa sempre i quan es garanteixi la seva integració formal i cromàtica en la composició general del conjunt.

37.10. Interior:

  1. Com a norma general, es conservaran els elements amb valor patrimonial existents a l’interior de les edificacions (escales, baranes, ornamentació, pintures, enteixinats, paviments, mobiliari, etc.), llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.

Article 38. Façana posterior a pati

38.01. Cal mantenir una unitat amb la façana principal.   

Article 39.Eixides (patis posteriors)

39.01. Com a norma general, es mantindran les eixides posteriors amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat. Les tanques, el mobiliari fix, els safareigs, les edificacions auxiliars d’interès arquitectònic, els elements decoratius i la vegetació existent s’hauran de conservar en la seva forma, posició i disposició originals.

39.02. Quan l’eixida existent objecte d’intervenció tingui elements que no s’ajustin al seu entorn a causa de transformacions prèvies (construccions afegides, canvis de cota del paviment o altres alteracions no admeses, etc), la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-lo al que disposa aquesta Normativa.

39.03. En aquests espais, no s’admetrà la construcció d’edificacions auxiliars i per a obtenir llicència per al muntatge de porxos i coberts, no fixes, caldrà presentar un projecte tècnic específic que permeti a la CMPC (o, en el seu defecte, als tècnics municipals) avaluar l’impacte i la idoneïtat de la intervenció prevista.

Article 40. Tanca de l’eixida amb front a carrer, passatge o androna

40.01. Com a norma general, es mantindran les tanques de les eixides amb front a carrer, passatge o androna amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.

Article 41. Horts, patis i jardins davanters

41.01. Com a norma general, es mantindran els horts, els patis i els jardins davanters amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat. Les tanques, el mobiliari fix, els elements decoratius i la vegetació existent s’hauran de conservar en la seva forma, posició i disposició originals. 

41.02. Quan l’hort, pati o jardí existent objecte d’intervenció tingui elements que no s’ajustin al seu entorn a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-lo al que disposa aquesta Normativa.

41.03. En aquests espais, no s’admetrà la construcció d’edificacions auxiliars.

SECCIÓ 2. ELEMENTS I CONJUNTS ARQUITECTÒNICS CATALOGATS EN SÒL NO URBANITZABLE

 

Article 42. Regulació

En les intervencions referents a elements i/o conjunts arquitectònics catalogats ubicats en sòl no urbanitzable serà d’aplicació tot allò que determina el títol II, capítol 5è Règim del sòl no urbanizable i el títol III Sistemes de les Normes Urbanístiques del PGM (amb les seves modificacions), el Pla especial de Protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, el Decret 146/2010 de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola, en el que incorpora el turó de Montcada i Reixac, el Pla especial de Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Montcada i Reixac (PECM), en el sòl no urbanitzable i la legislació urbanística vigent, amb les restriccions fixades pels articles següents.

Aquests articles fan referència al cos principal de les masies, ja que en tots els casos és el que té més antiguitat i majors valors històrics, arquitectònics i paisatgístics. Per tant, la resta de cossos i edificacions auxiliars quedaran regits pel que determina específicament el Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en el sòl no urbanitzable de Montcada i Reixac.  També fan referència als habitatges d’estiueig catalogats.

Article 43. Edificabilitat

El PECM  no permet l’ampliació de les 8 masies o cases de camp catalogades. 

Article 44.Condicions d’edificació

44.01. Cal remetre’s directament al PECM en relació a criteris generals d’intervenció, condicions d’integració paisatgística, condicions ambientals i regulació de l’entorn. En  els cossos principals no admeten modificacions.

Article 45. Coberta

45.01. Composició general:

  1. Com a norma general, es mantindran les característiques de la coberta original, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan la coberta existent objecte d’intervenció no s’ajusti a la disposició original a causa de transformacions prèvies i es disposi de documentació suficient que ho justifiqui, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a recuperar-la.
  3. El material utilitzat preferentment en les cobertes serà la teula àrab, si no hi ha precedents d’altres materials. En cas d’intervenció en l’edificació, podrà requerir‐se la substitució de les cobertes plàstiques o de fibrociment i altres materials no adequats.
  4. Tots els elements singulars existents (acroteris, frontons, pinacles, ràfecs, cornises, impostes, careners, aiguafons, etc.) s’hauran de conservar amb la forma, l’alçada i els materials originals. En cas d’haver-se de desmuntar per a procedir al desmuntatge total de la coberta, s’hauran de reproduir íntegrament en la seva disposició i característiques originals, aprofitant els materials originals sempre que resulti possible.

45.02. Elements per sobre de l’alçada reguladora:

  1. Les xemeneies històriques s’hauran de conservar amb la forma, l’alçada i els materials originals. En cas d’haver-se de desmuntar per a procedir al desmuntatge total de la coberta, s’hauran de reproduir íntegrament en la seva disposició i característiques originals, aprofitant els materials originals sempre que resulti possible.
  2. Les noves xemeneies de caràcter domèstic podran ser de materials no tradicionals, vetllant per la seva correcta integració en el conjunt.
  3. Les xemeneies vinculades a una activitat i que per les seves característiques puguin tenir un impacte visual negatiu s’hauran de sotmetre a un estudi previ d’integració i, en cap cas, podran anar per les façanes protegides.
  4. No s’admeten altres elements, com ara equips d’aire condicionat vistos en coberta.

Article 46. Façanes

46.01. Composició general:

  1. Com a norma general, es mantindrà la façana actual amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan la façana existent objecte d’intervenció no s’ajusti a la disposició original a causa de transformacions prèvies i es disposi de documentació suficient que ho justifiqui, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.

46.02. Disposició de les obertures:

  1. Com a norma general, es mantindran les obertures existents (portals, finestres i balcons) amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan la façana existent objecte d’intervenció tingui obertures que no s’ajustin a la disposició original a causa de transformacions prèvies i es disposi de documentació suficient que ho justifiqui, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. S’admetrà la modificació de les obertures existents sempre que ho permeti la corresponent fitxa individualitzada i es mantingui la tipologia de façana predominant a l’entorn.
  4. En cap cas es modificaran o s’alteraran les mides i la proporció del portal ni de les obertures emmarcades amb carreus de pedra o altres elements decoratius, que s’hauran de mantenir inalterades.
  5. En tots els casos, les obertures es disposaran segons eixos de composició vertical i guardaran una relació amplada/alçada.

46.03. Característiques de les fusteries i els elements de protecció solar:

  1. Com a norma general, es mantindran les fusteries de fusta existents (portals, finestres i balcons) amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan la fusteria existent objecte d’intervenció no s’ajusti als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que està inclosa a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. S’admetrà la substitució de les fusteries sempre que ho permeti la corresponent fitxa individualitzada i es mantingui la tipologia de façana predominant al conjunt arquitectònic catalogat.
  4. En cas de substitució, preferentment, les noves fusteries seran de fusta natural i estaran protegides amb vernís, pintures a l’oli o esmalts sintètics d’acabat setinat.
  5. Excepcionalment, també s’admetran les fusteries de PVC o d’alumini lacat amb acabat mat, de color fosc (assimilable al de les fusteries de fusta tradicionals).
  6. El portal serà de fusta, prohibint-se l’ús d’altres materials en cas de substitució.
  7. No s’admetran les persianes enrotllables amb guies ni les caixes de persiana.

46.04. Característiques de la reixes i les baranes de ferro:

  1. Com a norma general, es mantindran les reixes i les baranes de ferro existents (finestres i balcons) amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan les reixes o les baranes existents objecte d’intervenció no s’ajustin als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que estan incloses a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-les al que disposa aquesta Normativa.
  3. En el cas de gran reforma o substitució d’un edifici existent, es reutilitzaran les baranes i les reixes de ferro originals, sempre i quan aquesta solució sigui la predominant en el mateix tram de carrer i el seu estat de conservació ho permeti. Quan això no sigui possible, es reproduiran amb el mateix material seguint el disseny tradicional.
  4. En cas de substitució, preferentment, els nous elements també seran de ferro i estaran protegits amb dues capes d’imprimació antioxidant i dues capes d’esmalt sintètic setinat o d’esmalt amb partícules fèrriques.

46.05. Característiques dels revestiments de façana:

  1. Com a norma general, es mantindrà el revestiment existent amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
  2. Quan el revestiment de la façana existent objecte d’intervenció no s’ajusti als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que està inclosa a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. No s’admetran operacions de repicat extensiu i sistemàtic dels revestiments per tal de deixar l’obra de fàbrica dels murs a la vista. Excepcionalment, s’admetrà el repicat puntual i limitat del revestiment per a deixar a la vista elements específics de pedra (emmarcaments de les obertures, llosanes de balcó, sòcols, cornises i altres components decoratius) que hagin estat anormalment revestits.
  4. En tots els casos, s’hauran de conservar els esgrafiats originals, encara que aquests actualment no estiguin a la vista. En conseqüència, sempre que es duguin a terme actuacions que d’una manera o altra puguin afectar façanes amb esgrafiats existents, caldrà presentar un projecte tècnic específic que permeti a la CMPC (o, en el seu defecte, als tècnics municipals) avaluar l’impacte i la idoneïtat de la intervenció prevista.
  5. En cas de substitució, preferentment, el revestiment de la façana serà d’estuc a la calç acolorit en massa, a base de morters de calç, àrid i pigments aplicats en diferents capes de granulometria i espessor decreixent vers la superfície. De base s’utilitzaran arrebossats de morter de calç, prescindint dels morters de ciment pòrtland en la mesura del que sigui possible. L’arrebossat de suport es reglejarà i s’acabarà amb un remolinat de textura aspre per a rebre estucs o uniforme i de textura fina per a acabats pintats. Les pintures hauran de ser minerals i tindran un acabat llis i mat.
  6. En els casos en que s’admet l’ampliació, el revestiment tindrà les mateixes característiques que les façanes de l’edifici preexistent.
  7. La utilització d’aquests materials serà homogènia en tota la superfície de la façana, excepte quan la composició d’aquesta determini el contrari.
  8. No s’admetran sòcols ni arrambadors de materials diferents a la resta de la façana, sempre i quan no siguin originals del projecte arquitectònic primigeni i així ho reculli la pertinent fitxa particular.
  9. Es consideraran materials no aptes els aplacats de tot tipus (de pedra, de maó o totxo, de gres o de rajola de València), sempre i quan no siguin originals del projecte arquitectònic primigeni i així ho reculli la pertinent fitxa particular; els revestiments de xapa metàl·lica o de materials plàstics (encara que sigui en mitgeres); les fusteries metàl·liques sense pintar o lacar i, en general, tots els materials que no s’adeqüin al caràcter de l’entorn.

46.06. Cromatisme:

  1. Com a norma general, s’evitaran els colors estridents i de difícil integració en l’entorn i es prioritzaran aquells considerats tradicionals: ocres, terrosos, sèpies, pedra, etc. per als revestiments; verds i marrons foscos per a les fusteries i negre i gris (en les seves variants més fosques) per a la serralleria.
  2. Els projectes d’intervenció que afectin elements i conjunts arquitectònics catalogats hauran de contenir una proposta gràfica de color, que permeti a la CMPC (o, en el seu defecte, als tècnics municipals) avaluar l’impacte i la idoneïtat de la intervenció prevista.
  3. La utilització del color serà homogènia en tota la superfície de la façana, excepte quan la composició d’aquesta determini el contrari.

46.07. Elements decoratius:

  1. Com a norma general, es mantindran els elements decoratius existents (frontons, acroteris massissos o calats, balustrades, cornises, ràfecs, impostes, gerres, hídries, medallons, relleus escultòrics i altres elements que tinguin per finalitat embellir i enriquir la façana) amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat. També es conservaran íntegrament els escuts, els emblemes heràldics, les llindes gravades de pedra, els rellotges de sol, les capelletes de sants i les plaques commemoratives.
  2. Quan els elements decoratius existents objecte d’intervenció no s’ajustin als paràmetres determinats per al conjunt arquitectònic catalogat en el que estan inclosos a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-la al que disposa aquesta Normativa.
  3. En el cas de que aquests elements decoratius es trobin en mal estat, preferentment, s’hauran de restaurar per tal de garantir la seva pervivència. Quan aquesta opció no sigui possible (a causa de l’avançat estat de degradació, les dificultats tècniques o el desproporcionat cost de la intervenció), podran ser substituïts per d’altres elements de característiques similars.

46.08. Instal·lacions:

  1. En cap cas s’admetrà la instal·lació d’elements tècnics a la façana (equips d’aire condicionat, antenes parabòliques o de qualsevol altre tipus, etc.).
  2. S’admetran les canals i els baixants d’aigües pluvials vistos per la façana allà on sigui un element utilitzat a la majoria de façanes del tram de carrer. Aquests elements hauran de ser de metall o d’alumini lacat (amb correspondència amb el color de la façana), quedant prohibida la utilització de materials tipus PVC o altres plàstics.

46.09. Interior:

  1. Com a norma general, es conservaran els elements amb valor patrimonial existents a l’interior de les edificacions (escales, baranes, mobiliari, ornamentació, pintures, enteixinats, etc.), llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.

CAPÍTOL 3.  NORMATIVA PARTICULAR DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC

Article 47. Àmbit d’aplicació

  1. Formen part del patrimoni arqueològic els béns mobles i immobles de caràcter històric situats o procedents de la superfície, del subsòl o de sota l’aigua que poden servir com a instrument per al coneixement de la història o la cultura, sempre que per a obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica.
  2. Formen part del patrimoni paleontològic els elements fòssils no relacionats amb l’ésser humà ni amb els seus orígens o antecedents, situats o procedents de la superfície, del subsòl o de sota l’aigua, i que són susceptibles de ser estudiats amb una metodologia paleontològica.

Article 48. Objecte

És objecte d’aquesta Normativa:

  1. Definir les Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA) o Àrees d’Expectativa Paleontològica (AEP) que han de ser objecte de protecció pel fet que existeixin indicis racionals, evidències materials, antecedents històrics o altres, que permetin suposar l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques i establir les categories de protecció.
  2. Delimitar i regular les actuacions als Espais de Protecció Arqueològica (EPA) i Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), susceptibles de materialitzar Intervencions Arqueològiques Preventives, amb anterioritat a la transformació del sòl i/o a la intervenció sobre un lloc o immoble explícitament catalogat.
  3. Facilitar el procediment que garanteixi l’obtenció de documentació i estudi sobre qualsevol troballa arqueològica o paleontològica i la seva possible protecció.
  4. Propiciar la recuperació física, la consolidació i l’adequació museològica dels béns d’interès arqueològic o paleontològic que estiguin en prou bon estat de conservació i que permetin el seu aprofitament científic, cultural, didàctic i social.

Article 49. Classificació

  1. El patrimoni arqueològic es classifica en els següents tipus:
  • Zona Arqueològica (ZA): associada a un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en el cas de que els béns immobles declarats tinguin en el subsòl restes que siguin susceptibles d’ésser estudiades arqueològicament. La declaració del bé especificarà la delimitació de l’entorn necessari per a la seva protecció, que pot incloure el subsòl, si la seva alteració afecta els valor o l’estudi. Articles 7f i 11b de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
  • Espais de Protecció Arqueològica (EPA): són una categoria de protecció atorgada per l’Administració de la Generalitat de Catalunya a aquells llocs que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o d’altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques. Els Espais de Protecció Arqueològica (EPA) mantenen una alta expectativa arqueològica i són objecte de la protecció que determini la resolució per la qual han rebut aquella classificació, d’acord amb l’article 49 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
  • Jaciments Arqueològics (JA): són aquells llocs on existeixen restes constructives o elements de cultura material fruit de l’activitat humana, documentats a través de prospeccions superficials o d’excavacions del subsòl. La informació sobre els jaciments arqueològics coneguts està recollida a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya amb un registre numerat, que periòdicament és revisat amb la incorporació de noves dades.
  • Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA): són aquells llocs en què, pels coneixements històrics, documentals, tipològics o altres, és plausible suposar l’existència de restes arqueològiques.
  • Àrees d’Expectativa Paleontològica (AEP): són aquells llocs en què, pels coneixements geològics, paleontològics o altres, és plausible suposar l’existència de restes paleontològiques.
  1. Les intervencions sobre aquests espais es regiran d’acord amb allò que estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Article 50. Regulació de les intervencions a les Zones Arqueològiques (ZA) associades a BCIN, als Espais de Protecció Arqueològica (EPA), als Espais de Protecció Paleontològica (EPP) i als Jaciments Arqueològics (JA).

  1. Qualsevol intervenció arqueològica pública o privada als àmbits que s’han inclòs en aquest PEUPiC, inclosos com a Zones Arqueològiques (ZA)  Béns Culturals d’Interès Nacional, Espais de Protecció Arqueològica (EPA), Espais de Protecció Paleontològica (EPP) i Jaciments Arqueològics (JA) requereix l’aprovació prèvia per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya del corresponent projecte d’intervenció, sens perjudici de la llicència municipal que sigui preceptiva segons la legislació. Les obres de tot tipus, remocions de terres sense finalitat arqueològica i els canvis d’ús de les ZA-BCIN han de ser aprovats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, abans de concedir-se la corresponent llicència municipal.
  2. L’Ajuntament de Montcada i Reixac haurà de ser informat de l’inici, l’evolució i l’acabament dels treballs, així com de qualsevol troballa que es produeixi.
  3. A efectes de protecció, les Zones Arqueològiques associades a Béns Culturals d’Interès Nacional, els Espais de Protecció Arqueològica i els Espais de Protecció Paleontològica tenen la consideració de Béns de Protecció Urbanística (BPU).

Article 51. Regulació de les intervencions a les Ârees d’Expectativa Arqueològica (AEA) i Paleontològica (AEP).

  1. En el procés de concessió de llicència d’enderroc, reforma o rehabilitació que afecti a planta baixa o soterrània o nova edificació en Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA) i Paleontològica (AEP), els serveis tècnics municipals emetran un informe en el que es proposaran les intervencions arqueològiques o paleontològiques que caldrà realitzar per a detectar els possibles vestigis arqueològics o paleontològics i obtenir la màxima informació històrica d’aquell àmbit abans d’iniciar qualsevol moviment de terra. En fer aquestes intervencions de forma prèvia a l’inici de les obres, el procediment garanteix als promotors el desenvolupament de les obres previstes sense risc d’ésser paralitzades o retardades. Tanmateix, la part de intervenció arqueològica que no sigui viable tècnicament que es realitzi abans de l’inici de les obres, es podrà fer de forma simultània a les obres, prenent mesures per a que la intervenció arqueològica es pugui realitzar correctament.
  2. Per dur a terme l’actuació, el promotor haurà d’encomanar a un professional arqueòleg un projecte d’intervenció arqueològica o paleontològica que es remetrà a l’Ajuntament i al Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè I’informi i autoritzi la Intervenció Arqueològica o Paleontològica Preventiva. El document ha de contenir la documentació marcada a l’article 15 del decret 78/2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. La Direcció del Servei Territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya comunicarà a l’Ajuntament la seva resolució.
  3. El finançament de l’actuació correspon al promotor, sens perjudici dels ajuts que puguin atorgar les administracions públiques.
  4. La Intervenció Arqueològica Preventiva tindrà dues fases: la realització d’una prospecció o control superficial per a detectar possibles restes arqueològiques o paleontològiques. En funció dels resultats, la direcció de la intervenció arqueològica proposarà l’excavació, control, o actuació que correspongui, que haurà de ser validada i autoritzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Durant l’execució dels treballs d’enderroc, moviment de terres i altres actuacions en el subsòl en Àrees d’Expectativa Arqueològica o Paleontològica, els tècnics municipals i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya podran efectuar-ne el seguiment regular als efectes de tenir coneixement in situ dels descobriments i d’assessorar la propietat i la direcció facultativa en ordre a la conservació del patrimoni arqueològic o paleontològic.
  5. Un cop finalitzada una Intervenció Arqueològica o Paleontològica Preventiva, l’arqueòleg o paleontòleg que l’hagi dut a terme haurà d’elaborar, en el termini màxim de dos mesos, un informe que reculli les principals conclusions de la intervenció. Aquest informe servirà per a poder atorgar el permís per al tractament definitiu de les restes arqueològiques o paleontològiques i per a que l’Ajuntament pugui concedir la llicència sol·licitada. En el tràmit de concessió de la llicència, es facilitarà la visita de la finca per part dels tècnics municipals per a procedir a redactar l’informe pertinent.
  6. Després de la Intervenció Arqueològica Preventiva, i amb els resultats recollits a l’informe, el promotor haurà de sol·licitar a la Generalitat el permís per a poder fer el tractament definitiu del jaciment. Aquest tractament pot consistir en la preservació in situ (consolidació o rebliment), el desmuntatge i trasllat de les restes o l’eliminació, amb un seguiment que garanteixi la salvació dels valors culturals. Un cop redactada la resolució per al tractament definitiu del jaciment arqueològic, el/la promotor/a podrà desenvolupar l’actuació prevista o bé haurà de modificar el projecte a causa de l’entitat de les estructures identificades.
  7. En la tramitació de plans parcials, plans especials, projectes d’edificació i projectes d’urbanització que afectin a Àrees d’Expectativa Arqueològica i Paleontològica, s’haurà d’incloure un projecte en el que es relacionin les mesures necessàries per a la conservació del patrimoni arqueològic afectat. En aquest sentit, la memòria dels documents a tramitar haurà d’incloure:
  • La delimitació de I’àmbit i la informació actualitzada de la que es disposi sobre el jaciment o la zona de protecció arqueològica.
  • Les mesures de protecció proposades.

Els Plans Especials i els Plans Parcials que afectin AEA seran informats pel Departament de Cultura en el curs del tràmit ordinari del planejament, un cop estiguin aprovats inicialment. Quant als projectes d’urbanització i els projectes d’edificació, l’Ajuntament adreçarà consulta al Departament de Cultura en els casos/cas que ho consideri necessari.

Article 52. Troballes fortuïtes

  1. El patrimoni arqueològic i paleontològic recollit en aquest PEUPiC, és susceptible d’incrementar-se per la troballa per atzar de restes en superfície i per descobriments fortuïts i imprevistos durant la realització de remocions del subsòl o d’edificis.
  2. D’acord amb el que s’estableix a l’article 22 del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, si durant el desenvolupament d’obres públiques o privades es descobrissin restes arqueològiques o paleontològiques, el promotor i la direcció facultativa de l’obra són responsables solidaris de les obligacions de paralitzar immediatament els treballs, prendre les mesures adequades per a la protecció de les restes i comunicar el descobriment a l’Ajuntament de Montcada i Reixac i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en un termini màxim de 48 hores. En cap cas no se’n pot donar coneixement públic abans d’haver informat les dites administracions.
  3. Els treballs es mantindran suspesos durant el termini i condicions que estableixen els articles 51 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català i l’article 22 del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

CAPÍTOL 4. NORMATIVA PARTICULAR DEL PATRIMONI NATURAL, AMBIENTAL I PAISATGÍSTIC

Article 53.  Objecte

És objecte d’aquesta Normativa:

–  Definir les Àrees, zones i espais, de patrimoni natural, ambiental i Paisatgístic que són objecte de protecció d’aquest Pla Especial.

–  Regular les possibles actuacions en aquestes zones

L’anàlisi paisatgística de Montcada i Reixac s’ha de plantejar a banda del Catàleg, a través de la redacció del corresponent Estudi del paisatge. Aquest document ha de descriure amb detall les característiques paisatgístiques del municipi, avaluar els valors naturals i ambientals, analitzar els riscos als que es troba sotmès i definir algunes mesures que tenen per objectiu preservar i afavorir la biodiversitat i la qualitat paisatgística del municipi.

A mesura que s’elaborin nous instruments urbanístics de protecció i gestió del paisatge (com ara la Carta del paisatge del municipi de Montcada i Reixac), el PEUPiC n’adoptarà les directrius que se’n derivin amb efectes normatius mitjançant la corresponent modificació. Mentre aquesta incorporació no es produeixi, s’aplicaran les regulacions que s’estableixen en aquest títol, les quals mantindran la vigència sense perjudici de les modificacions que es poguessin derivar de l’esmentada incorporació.

Article 54. Regulació

54.01. La protecció d’aquests béns ve regulada específicament pel Pla General Metropolità (especialment, quant a la regulació del sòl no urbanitzable i al règim d’usos permesos),  la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals; la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat; «BOE» 299, de 14 de desembre de 2007; la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya; i d’altra normativa sectorial i urbanística específica.

54.02. No s’admetran alteracions dels béns catalogats sense la corresponent autorització per part de l’administració competent. El seu règim es regirà per la normativa general de l’atorgament de llicències i per les disposicions generals d’aquesta Normativa, que s’adaptarà a l’àmbit natural, ambiental i/o paisatgístic quant a la tramitació d’autoritzacions.

54.03. Amb aquesta finalitat, per a l’obtenció de llicència de les intervencions que puguin afectar els valors naturals, ambientals i paisatgístics de les diferents àrees, zones i espais, caldrà presentar un projecte tècnic específic que permeti a la CMPC (o, en el seu defecte, als tècnics municipals) avaluar l’impacte i la idoneïtat de la intervenció prevista. 

54.04. No és permetran les activitats o els usos que puguin malmetre els valors naturals, ambientals i paisatgístics de les àrees, zones i espais, com ara la modificació de la vegetació autòctona, de les condicions bàsiques de vida de la fauna, de la morfologia del terreny, dels cursos hídrics, del patrimoni agrícola, etc.

54.05. La intervenció de curs fluvial definida per aquest pla especial estableix: a) La protecció de la vegetació de ribera, quedant prohibida qualsevol intervenció que afecti els elements naturals d’aquest entorn. b) La preservació de les espècies vegetals autòctones situades en la llera o vores de rius i torrents, en la mida que siguin compatibles amb la conservació i millora de l’entorn protegit, potenciant la seva evolució cap a estadis de major maduresa. c) La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit. d) La prohibició d’alterar el curs del riu pel que fa al seu traçat, cabal, condicions biològiques. e) La restauració dels cursos actualment malmesos o que hagin sofert algún procés de degradació.

54.06 La intervenció en els arbres singulars queda definida per: a) No es pot substituir. b)No pot ser modificat el seu emplaçament. c) No es permet l’alteració del seu entorn immediat. d) Excepcionalmet s’admetrà el transplantament, en cas de que aquest es justifiqui per unes millors condicions per al desenvolupament i protecció de l’element

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera: volums disconformes

  1. Els edificis, parts d’edifici i elements preexistents que no s’ajusten a les determinacions d’aquesta Normativa quedaran en situació de volum disconforme.
  2. Seran considerats volums disconformes:
  • Aquelles parts d’edifici que quedin per sobre de l’alçada reguladora o sobrepassin la profunditat edificable, constituint un element impropi i dissonant amb l’ambient.
  • Les construccions o els tancaments lleugers afegits a balcons i/o terrats, que resultin impropis i entrin en contradicció amb les condicions genèriques d’ordre estètic, higiènic i de seguretat.
  1. En els edificis amb volums disconformes, només s’autoritzaran les reparacions que exigeixi la salubritat pública, la seguretat de les persones, la bona conservació de les construccions i el decòrum públic, sense permetre en cap cas un augment d’aquest volum.
  2. Si s’acredités que la part de l’edifici disconforme amb el planejament es va construir amb llicència municipal expressa, també s’autoritzaran obres puntuals de consolidació i rehabilitació.

Montcada i Reixac, desembre  2018.

Josep Lluís Gorina de Travy, Ricard Farrés i Casadesús, arquitectes.

ANNEX 1: ELEMENTS CATALOGATS

PEUP i Catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac: llistat dels 117 elements

CA – CONJUNTS ARQUITECTÒNICS (4)

01.CA

Església de Sant Pere de Reixac, campanar, casa rectoral, cementiri i creu

68.CA

Casa de les Aigües

69.CA

Fàbrica de ciments Asland

70.CA

Carrer Major i carrer  Barcelona

 EA – ELEMENTS ARQUITECTÒNICS (66)

AR ARQUITECTURA RELIGIOSA

02.EA

Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada

03.EA

Església de Santa Maria de Montcada, casa rectoral i creu de terme

AP/E  ARQUITECTURA PÚBLICA, SEMIPÚBLICA. EQUIPAMENT

04.EA

Casa de la Vila

05.EA

Societat Cultural i Recreativa La Unió

06.EA

Auditori Municipal

07.Ea

Col·legi La Salle

08.EA

Cementiri Municipal

09.EA

Associació Benèfica Instructiva

10.EA

Can Tauler

11.EA

Antic Hospital de Montcada

ARRu ARQUITECTURA RESIDENCIAL RURAL

12.EA

Masia Can Pomada

13.EA

Masia Ca n‘Albinyana i capella annexa de Sant Pere

14.EA

Masia Can Piella  

15.EA

Masia Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora

16.EA

La Torre dels Frares

17.EA

Can Moia

18.EA

Can Toi

19.EA

Masia Can Pla

20.EA

Masia Can Fontanet

21.EA

Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder

22.EA

Ca N’ Oliver

23.EA

Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria

24.EA

Torre Oriol

25.EA

Ca n’ Oriol Vell

26.EA

Can Bonet, edifici annex i masoveria

27.EA

Ca l’Alcalde

ARUr/UM ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA/urbana entre mitgeres o aïllada

28.EA

Casa Nadal

29.EA

Casa Casanovas

30.Ea

Casa  Riera

31.EA

Can Cuyàs            

32.EA

Casa Massagué

33.EA

Torre Vila

34.EA

Cases Bofill

35.EA

Casa Bofill

36.EA

Casa Grau

37.EA

Casa Dulcet

38.EA

Can Casamada

39.EA

Torre Alemany

40.EA

Casa Rufí              

41.EA

Casa Santaló

42.EA

Torre Fins

43.EA

Casa Larratea i jardí

44.EA

Casa Serra

45.EA

Casa Pla

46.EA

Casa Ciuró

47.EA

Casa Pàmies

48.EA

Casa del Sindicat Agrícola

49.EA

Vila Palacios

50.EA

Casa Fàbregas

51.EA

Vista Rica

 OE OBRA D’ENGINYERIA

52.EA

Estació de França

53.EA

Estació de Sant Joan i escales

54.EA

Estació del Nord

55.EA

Estació de Can Sant Joan

56.EA

Estació de Mas Rampinyo

57.EA

La Mina i el Reixagó

58.EA

Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses

59.EA

Pont  sobre el riu Ripoll de la carretera C-17

60.EA

Pont de ferro de la  línia de ferrocarril de França al seu pas pel Ripoll

61.EA

Aqüeducte del Vallès I( de Can Cuyàs)

62.EA

Aqüeducte del Vallès II

AI ARQUITECTURA INDUSTRIAL

63.EA

Xemeneia 1, Bòbila coll de Montcada

64.EA

Xemeneia 2, Bòbila coll de Montcada

65.EA

Xemeneia 3, Bòbila coll de Montcada

66.EA

Xemeneia 4, Casa Fàbregas

67.EA

Xemeneia 5, Vallençana

BARP – JACIMENT ARQUEOLÒGIC-PALEONTOLÒGIC (17)

71.BARP

Les Maleses

72.BARP

Turó de Montcada

73.BARP

Mas Duran

74.BARP

Puig Castellar

75.BARP

Mas Vilar

76.BARP

Via Augusta – Camí Ral de Sabadell

77.BARP

Barri de Can Maiol

78.BARP

Can Viola

79.BARP

Rec Contal

80.BARP

Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona

81.BARP

Ca la Beguda

82.BARP

Mas Duran 2

83.BARP

Assentament medieval de Reixac

84.BARP

Vila medieval de Ventenac

85.BARP

Can Sants

86.BARP

Masrampinyo

87.BARP

Gravera de Ca n’Albinyana

PN – PATRIMONI NATURAL (16

88.BN

Turó de Montcada

89.BN

Arbreda de Mas Duran

90.BN

Plataners de la Carretera Vella

91.BN

Plataners de la carretera de Ripollet

92.BN

Llera del riu Besòs

93.BN

Llera del riu Ripoll

94.BN

Om de l’escola Mitja Costa

95.BN

Pollancre de la Riera de Sant Cugat

96.BN

Alzina de Santa Maria

97.BN

Lledoner de Ca n’Oller

98.BN

Conjunt de quatre plàtans al Reixagó

99.BN

Pi dels pous de la Casa de les Aigües

100.BN

Pi del masover i Butia de la Casa de les Aigües

101.BN

Roure de la Font del Tort

102.BN

Cedre del carrer Montiu

103.BN

Conjunt de quatre plàtans de Can Milans

 BAMP – PATRIMONI AMBIENTAL – PAISATGÍSTIC ( 9)

104.BAMP

La Font Pudenta

105.BAMP

La Font del Tort

106.BAMP

La Font de Mitja Costa

107.BAMP

La Font dels Avellaners

108.BAMP

La Font dels Caçadors

109.BAMP

Mirador de Reixac

110.BAMP

Mirador de Ca n’Oriol Vell – Torre dels Conills

111.BAMP

Mirador de l’Estrella

112.BAMP

Mirador del Turó del Sextet