DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i PE de Protecció i Millora Serralada de Marina
Classificació: SNU (no urbanitzable)
Qualificació:
Clau 27 Sistema Parcs Forestal De conservació.
Exp. RPUC: 1976/000477/B – 2001/001857/M
Relació ntiva:
PGM i PE de Protecció i Millora Serralada de Marina

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments arqueològics
Núm. reg/cat: PGM i PE de Protecció i Millora Serralada de Marina

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments arqueològics
Categoria: BPU
Nivell prot.: Nivell 6. AEA

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Lloc d’habitació amb estructures conservades.
Cronologia: Medieval.
Context: En el sector nord-est del municipi, en els vessants de la serralada de Marina. El jaciment està situat a tramuntana del puig de Reixac, a la vall de la font dels Avellaners i a tocar de la riera de Vilatort. Per arribar-hi, cal agafar un camí que arrenca del PK 9,600 de la carretera BV-5001 de Sant Adrià del Besòs a La Roca del Vallès. L’entorn són terrenys erms afectats per antigues activitats extractives de roques i minerals, i àmplies superfícies amb vegetació arbustiva.
Elements: Restes d’estructures conservades i materials arqueològics d’època medieval dispersos en superfície.
Restes de murs de pedra seca sense escairar en els marges del camí. Són testimoni d’una vila medieval (que no té res a veure amb els seus precedents romans homònims), un tipus d’assentament camperol format per petites cabanes de planta probablement rectangular i aparença fràgil, bastides amb filades de pedra seca i cobertes amb sostres de branques i fusta que recolzarien sobre pals. Aquesta mena de construccions són característiques de la Catalunya carolíngia i comtal, a l’inici de l’alta edat mitjana. També es constata la presència dispersa de ceràmica grisa medieval en superfície o en els talls estratigràfics oberts en els marges de les terrasses. Es tracta de fragments de terrissa amb cuita reductora i formes majoritàriament globulars (olles de vora girada que tenen una llarga perdurabilitat), tipus que també apareixen en altres jaciments datats d’aquesta època per tot Catalunya.
Ús actual: Terrenys erms.
Ús original/altres: Assentament medieval.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Bona part de la vall de la font dels Avellaners va ser explotada al llarg del segle XX com a pedrera. Ja fa anys que, un cop abandonada l’activitat extractiva, es van identificar, tot i que en molt mal estat de conservació, les restes constructives de l’antic terme medieval de Ventenac, documentat per primera vegada el 964. A finals del segle X els textos escrits ja es fan ressò d’un assentament de pagesos a banda i banda del torrent de Vilatort, a la vall situada a tramuntana del puig de Reixac. Aquesta vila, molt similar a la de Pasturans, forma part d’una sèrie de petits indrets que al llarg dels segles X, XI i XII comencen a rompre les terres i a articular una comunitat organitzada i estable. A partir de ben entrat el
segle XII, i sobretot al llarg del segle XIII, aquesta mena d’assentaments són
progressivament abandonats i substituïts per altres formes de poblament, que potencien l’hàbitat dispers i l’aparició dels grans masos medievals del territori de Reixac.

Bibliografia: Nou jaciment arqueològic.

  • ALCÁZAR, J. 1998: L’origen de Montcada i Reixac. Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J.; DURAN, M.; HUNTINGFORD, E. 1992: El poblament de Reixac als segles X i XI. Montcada i Reixac.

UBICACIÓ