DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i PE S. MARINA .
Classificació: SNU (no urbanitzable).
Qualificació: Sistemes (S) Clau 28. Parcs Forestals De repoblació.
Exp. RPUC: 1976/000477/B – 2001/001857/M.
Relació ntiva: 
PGM i PE de Protecció i Millora Serralada de Marina.

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: arqueològic – paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Altres prot.: 3156 de l’IPCI-PAP.
IPAAMiR: Poblat Ibèric Les Maleses, I.AR.097.1999. PE Serra de Marina p2.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: arqueològic – paleontològic.
Classificació: aerqueològics.
Nivell prot.: NIvell 1. Integral.
Altres prot: Nivell 2. Conservació (casa rectoral i cementiri). Nivell 4.  Ambiental. Nivell 6. AEA.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: AA Arquitectura Agrícola.
Tipus: Lloc d’habitació amb estructures conservades.
Cronologia: Ibèric.
Context: Es troba a tocar del cim del Pi Candeler, que actua de límit municipal entre els termes de Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles i Badalona, en el parc de la Serralada de Marina. El poblat s’estén al llarg del cim carenat d’un turó allargassat a 462 metres sobre el nivell del mar, en un indret de difícil accés, d’alta condensació vegetal i amb unes condicions estratègiques excepcionals, ja que té un amplíssim domini visual sobre el corredor del riu Besòs, les planes del Vallès i la costa del Maresme i del Barcelonès. S’hi accedeix per la carretera local que va de Montcada a Badalona (BV-5011). En arribar al collet de Vallençana, entre els punt quilomètrics 4 i 5, surt el camí que passant per damunt de la pedrera condueix fins al poblat.
Elements:
Restes d’estructures conservades i materials arqueològics d’època ibèrica (ceràmiques, estris domèstics, monedes, instrumental agrícola i armes).
El poblat de les Maleses presenta una planificació urbanística condicionada per la topografia del turó i es desenvolupa a partir d’una línia de muralla que engloba gairebé la totalitat del recinte i d’un carrer central pavimentat amb una capa de terra batuda sobre la plataforma rocosa retallada, des del qual s’accedeix a les cases. Hi ha dues bateries de casa construïdes a cada vessant del cim. El model es repeteix de manera recurrent, amb edificis de planta rectangular i trapezial, amb una, dues o més estances depenent de la complexitat estructural, i amb una llar de foc central. Els murs no sobrepassen el metre d’alçada, amb una amplada variable entre 45 cm i 65 cm, fets de pedra seca local poc treballada. Cal destacar tres espais molt significatius del poblat: la casa 14 (o casa del ferrer), la casa 1 i la casa 30. Pel que fa a la primera, la casa 14, es tracta d’un edifici datat entre els segles IV i III aC amb diverses fases d’ús que abasten una àmplia àrea de producció metal·lúrgica (amb forn de forja, enclusa, tuberes, escombreres), hàbitat domèstic i zona d’emmagatzematge. Entre els materials arqueològics recuperats sobresurten, a part d’abundant escòria metàl·lica i gran quantitat de fragments de ceràmica comuna i àmfora ibèriques, tres penjolls de bronze, un dracma emporità de plata i motlles que els autors vinculen a la producció ibèrica de sivelles de cinturó. Quant a la casa 1, situada al vessant nord del jaciment, val a dir que, tot i que ha estat força arrasada per l’acció antròpica i que presenta una gran complexitat estructural, s’ha interpretat com  un gran edifici de caràcter simbòlic vinculat a l’elit del poblat. Conté estances destinades a habitatge, a emmagatzematge i a cuina i, sobretot, una habitació de planta circular amb pilastra central que s’ha associat a un possible lloc de reunió. Els materials recuperats també són de cert prestigi social: una llàntia de vernís negre del taller de Roses, una fíbula circular hispànica, arracades i sivelles de bronze, vasos rituals i un capfoguer de tradició arcaica. Finalment, la casa 30, situada al vessant est del jaciment i que aglutina diversos espais de funcionalitat diversa associats a una gran estructura veïna d’abastiment d’aigua. Un dels elements més característics de la casa 30, que es va començar a excavar el 2013, és el potent nivell d’incendi que es localitza arreu. Es tracta d’un estrat de cendres, roques i bigues de fusta carbonitzades, tovots combustionats i fins i tot perfils sencers de peces ceràmiques (comunes ibèriques, material amfòric de la Mediterrània central), esmoladors de pedra i alguna roda de molí basàltica.
Quan al material arqueològic recuperat al llarg de les diferents campanyes d’excavació programades, cal destacar les produccions locals, com ara la ceràmica comuna oxidada (tenalles de secció de coll de cigne, olles globulars, plats, bols i gerres lobulades i biconcotròniques de ceràmica grisa de la costa catalana, que es poden datar dels segles IV-III aC), la ceràmica comuna reduïda (cassoles carenades i petites gerres) i la ceràmica feta a mà (olles i cassoles tradicionalment destinades a la cocció d’aliments). També s’han localitzat objectes vinculats a l’activitat tèxtil (fusaioles, peces discoïdals i pondus) o ritual (petites gerres, tasses, pàteres, cílix i guttus), elements metàl·lics i un ampli repertori d’eines lítiques. Pel que fa als materials d’importació, crida l’atenció que totes les àmfores documentades al poblat ibèric de les Maleses són de l’àrea d’influència de la cultura  púnica (sobretot contenidors manufacturats a l’illa d’Eivissa, conegudes com a punicoebusitanes —PE 14 i PE 15 segons la tipologia establerta per Joan Ramon (RAMON 1991)—, i habituals en els assentaments indígenes de Catalunya i tot el llevant peninsular els segles IV i III aC), mentre que la vaixella fina predomina en les produccions de tallers d’influència romana. Ceràmiques del Taller de Roses (per exemple pàteres Lamboglia 24/25B), ceràmiques de vernís negre itàlic (principalment, fases antigues de Campaniana A, producció que se centra en el darrer quart del segle III aC i el primer decenni del segle II aC i que permet perfilar la cronologia d’abandonament del poblat).
Ús actual: Les restes arqueològiques conservades han estat objecte de consolidació i rehabilitació, i s’ha senyalitzat i museïtzat una part del jaciment.
Ús original/altres:
Assentament ibèric. El recinte ha estat adequat en part per a la visita pública i s’han disposat rètols explicatius dels diferents espais.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).
Situació de risc:
Risc d’incendi

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 3156 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica:  L’evidència d’un hàbitat ibèric al cim del turó es remunta a l’any 1928, quan la secció d’Arqueologia i Història de l’Agrupació Excursionista de Badalona va dur a terme la primera intervenció arqueològica. Posteriorment, el jaciment va ser objecte de recerca durant els anys 1943-1948 i 1955-1956 sota la direcció successiva de Josep Maria Cuyàs (CUYÀS 1956), Joaquim Font i Cussó (FONT CUSSÓ 1956), J. Fàbregues Bagué, (FÀBREGUES 1956), l’Agrupació d’AGES de Santa Coloma de Gramenet i el Centre Excursionista de Montcada Bifurcació. No serà, però, fins als primers anys de la dècada del 1980 que es tornen a realitzar noves campanyes arqueològiques, aquesta vegada sota la direcció de Mercedes Durán i Elisabeth Huntingford. En el decurs d’aquestes intervencions es van posar al descobert estructures i materials propis d’un context ibèric de segle III aC i es va delimitar l’existència d’un assentament protohistòric amb una superfície aproximada de 3.300 m2. Malauradament, però, no hi va haver continuïtat i les restes conservades van entrar en un alarmant procés de degradació. Per aturar el deteriorament, l’any 1998 es van efectuar tasques de consolidació i es va iniciar un procés de condicionament i museïtzació del jaciment. Finalment, a partir de l’any 2000 i emmarcat en el projecte El poblament protohistòric al jaciment ibèric del Turó de Les Maleses (Montcada i Reixac), s’inicien una sèrie de campanyes programades d’investigació arqueològica dirigides per Mercedes Durán i Gemma Hidalgo, i finançades pel Consorci de la Serralada de Marina. Paral·lelament, els ajuntaments de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles van signar un conveni per donar suport econòmic a les feines de neteja i desbrossada, i als treballs tècnics de consolidació, protecció i conservació de les restes arqueològiques localitzades.
Quant a la cronologia, cal fer esment d’una primera ocupació del capdamunt del turó datada del segle IV aC (amb ceràmiques d’importació àtiques de vernís negre); es tractaria d’un assentament irregular en cabanes que seria progressivament substituït per una nova disposició urbanística planificada, com ja hem dit, a partir d’un perímetre de muralla i un carrer central principal. Pel que fa a l’abandonament, s’ha de situar entre el darrer quart del segle III aC o primers anys del segle II aC, període freqüentment documentat en altres poblats laietans i que cal relacionar amb la presència romana i els esdeveniments bèl·lics (Segona Guerra Púnica) i repressius que l’acompanyen (revolta indígena i campanya punitiva del cònsol Cató)

Bibliografia: Fitxa jaciment arqueològic n. 3156 de l’IPCI-PAP. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

  • ALQUÉZAR, S. 2013: “El projecte del jaciment té una bona acollida al cicle de xerrades Tribuna d’Arqueologia”. La Veu.cat El portal de notícies multimèdia. 05/12/2013.
  • BAQUER, J.; MADUEÑO, A. 2003: “Estudi dels objectes de metall del poblat de Les Maleses de Montcada i Reixac”. Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 6. Montcada i Reixac: 21-46.
  • CUYÀS I TOLOSA, J.M. 1976: Història de Badalona. Volum II. Badalona.
  • DURAN, M. 1982: “Campaña de excavación 1980 en el poblado ibero del Pi Candeler en la sierra de Les Maleses”. Puig Castellar, 3a època, 5. Santa Coloma de Gramenet: 186- 197.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2002: “Memòria de l’excavació arqueològica al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Del 1 al 15 de juliol de 2002. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 6555. http://hdl.handle.net/10687/8182
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2003: “Memòria de la campanya d’intervenció al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Del 1 al 15 de juliol de 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 6657. http://hdl.handle.net/10687/8199
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2004: “Intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses els anys 2001 i 2002. Apreciacions urbanístiques”. Actes de les Jornades de Paleontologia i Arqueologia a Catalunya. Sant Boi de Llobregat.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2005: Memòria científica de l’excavació arqueològica al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Sisena fase. 27 de juny a 12 de juliol de 2005. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 6894. http://hdl.handle.net/10687/9467
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2006: Memòria científica de l’excavació arqueològica al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Del 26 de juny al 23 de juliol de 2006. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2007: Memòria de la campanya d’intervenció al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). 25 de juny a 23 de juliol de 2007. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 9639.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2008: Memòria científica de l’excavació arqueològica al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). 23 de juny a 25 de juliol de 2008. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 9776.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2009: Memòria científica de l’excavació arqueològica al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Juliol de 2009. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 9777.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2010: Memòria científica de l’excavació arqueològica al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Juliol de 2009. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 10013 (2 vols.).
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2011: Memòria de la consolidació del jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 10014.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2012A: Memòria de la consolidació del jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G. 2012B: “El jaciment de Les Maleses i les seves aportacions al coneixement de la cultura ibèrica”. Campsentelles, 15. Sant Fost de Campsentelles: 9-19.
  • DURAN, M.; HUNTINGFORD, E. 1998: “El poblat ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac)”. Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 1. Montcada i Reixac.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G.; LÓPEZ, D. 2009: “El poblat ibèric de Les Maleses a la Serralada de Marina. Intervencions arqueològiques al vessant de Montcada i Reixac”. I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central. V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. : 253-263.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G.; MOLY, D. 2011: “La casa del ferrer. Un espai de producció metal·lúrgic al jaciment ibèric de Les Maleses”. Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 12. Montcada i Reixac.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G.; MOLY, D. 2013: “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museïtzació”. Tribuna d’Arqueologia 2013-2014. 4 de desembre de 2013. Barcelona.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G.; OTIÑA, P. 2000: Memòria de la campanya d’intervenció al jaciment ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles). Del 10 al 20 de juliol de 2000. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 3446. http://hdl.handle.net/10687/8776
  • DURAN, M.; HIDALGO, G.; OTIÑA, P. 2004: “El jaciment ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)”. Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia a Catalunya. Comarques de Barceloa 1996-2001. La Garriga. Barcelona, Volum I: 246-248.
  • DURAN, M.; HIDALGO, G.; OTIÑA, P. 2005: “Una casa ibèrica singular al jaciment ibèric de Les Maleses, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles (Barcelona). Informe preliminar de la campanya d’excavació de l’any 2000”. Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 7. Montcada i Reixac: 9-54.
  • DURAN, M.; HUNTINGFORD, E.; DÍAZ, J. 1987: Montcada i Reixac i el seu entorn: guia històrico-artística. Estudis Monogràfics del Museu de Montcada, 1 (Museu Les Maleses). Montcada i Reixac.
  • DURAN, M.; HUNTINGFORD, E.; OTIÑA, P. 2001: “El poblat ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac). Informe preliminar de la campanya d’excavació de l’any 2001”. Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 4. Montcada i Reixac: 7-23.
  • FÀBREGUES, J. 1956: “Tiana”. Informes y Memorias, 32. Madrid: 69-71.
  • FONT I CUSSÓ, J. 1956: Butlletí del Centre Excursionista de Badalona. Gener-febrer.
  • HIDALGO, G. 2000: “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses. Les tasques de consolidació. Novembre a desembre de 1998”. Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 3. Montcada i Reixac: 7-20.
  • LÓPEZ, D. 2004: “L’explotació dels recursos vegetals al jaciment ibèric de Les Maleses: primers resultats de l’estudi arqueobotànic de les llavors i fruits”. Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 8. Montcada i Reixac: 41-69.
  • MAURI, A.; CARULLA, N. 1999: Prospecció geoelèctrica en el jaciment de les Maleses. Desembre. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 3041. http://hdl.handle.net/10687/7989
  • OTIÑA, P. 2002: “Un espacio cultural en el poblado ibérico de Les Maleses (Montcada i Reixac, Vallès Occidental). Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 6. Montcada i Reixac: 9-19.
  • RAMON, J. 1991: Las ánforas púnicas de Ibiza. Eivissa.
  • VELASCO, A. 1982: “Informe preliminar del poblado ibérico del turó de Les Maleses”. Puig Castellar, 3a época, 4. Santa Coloma de Gramenet: 138-140.
  • ZAPATA, N. 1998: Tasques de conservació i de preservació de les restes arqueològiques del poblat ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac). Generalitat de Catalunya.
  • Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Número 3071.  http://hdl.handle.net/10687/24428

UBICACIÓ