DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i Pla Director U. De l’ACTUR Santa Maria de Gallecs.
Classificació: SNU (no urbanitzable).
Qualificació:
Clau 6c Actuals i de nova creació a nivell metropolità.
Exp. RPUC: 1976/000477/B, 2003/008291/B.
Relació ntiva:
PGM i Pla Director U. De l’ACTUR Santa Maria de Gallecs.

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Núm. reg/cat: Jaciment 13961 de l’IPCI-PAP.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Categoria: BPU.
Núm. reg/cat: Jaciment 13961 de l’IPCI-PAP.
Nivell prot.: Nivell 6. AEA.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Via.
Cronologia: Romà.
Context: El jaciment Via Augusta – Camí Ral de Sabadell correspon a una part de l’antiga via romana que travessava Catalunya per l’interior. En la comarca del Vallès hi ha diversos termes municipals amb restes visibles de la pròpia calçada romana o d’estructures vinculades. A Montcada i Reixac correspon un tram del camí que travessaria suposadament el límit meridional de l’espai rural de Gallecs, actualment una zona mixta d’explotació agropecuària i infraestructures viàries, a tocar de la carretera C-59.
Elements: No s’han detectat ni estructures ni materials arqueològics.
Les tasques d’exploració arqueològica autoritzades administrativament l’any 2002 i 2003, amb motiu de la construcció de la variant de la C-59, van proporcionar resultats negatius, amb absència de qualsevol tipus de bé o registre arqueològic.
Ús actual: Infraestructures viàries i camps de conreu.
Ús original/altres: Calçada romana.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 13961 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica:  La Via Augusta enllaçava Roma i Cadis seguint en bona part una ruta anterior, coneguda de molt antic. Constituïa el principal eix de comunicacions de Catalunya i se’n pot deduir força bé el recorregut a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos apol·linars i els mil·liaris que s’han localitzat. A partir de l’estudi cartogràfic i arqueològic s’han pogut situar molts dels noms que figuren en el seu trajecte i que es corresponen amb ciutats i vil·les actuals. En època de la República romana tenia un primer recorregut que baixava des del Summum Pyreneum (Panissars) i travessava Catalunya per l’interior, passant per Iuncaria (La Jonquera), Gerunda (Girona), Seterrae (?), Semproniana (Granollers), Arraona (Sabadell) i Ad Fines (Martorell). Poc abans del canvi d’Era, a aquest traçat interior s’hi va afegir un itinerari costaner que des de Blandae (Blanes) comunicava les ciutats litorals
d’Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona). El traçat intern de la Via Augusta passava per l’actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprès entres les mansions de Semproniana (Granollers) i Arraona (Sabadell). Entre aquests dos punts, se sap que la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell, seguia per Can Molar, Can Viola, arribava als límits de Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (per la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes. Un cop creuada, la Via Augusta s’enfilava cap a ponent fins a trobar el camí carener de Mogoda a Sentmenat. En aquest recorregut interior resten a la vista alguns trams que testimonien la importància d’aquest eix de comunicacions romà.
L’any 2002, a causa de la possible afectació del traçat d’aquest camí per la construcció de la variant de la C-59, entre Santa Perpètua de la Mogoda i Palau-solità i Plegamans, es va planificar un control arqueològic dels treballs d’explanació mecànica. La intervenció es va allargar fins al març de 2003, però almenys en l’àrea que pertany al terme municipal de Montcada i Reixac no es van detectar restes d’estructures o material d’interès arqueològic
que poguessin estar vinculats a la Via Augusta (MORERA, GUÀRDIA 2003).

Bibliografia:

  • Fitxa jaciment arqueològic n. 13961 de l’IPCI-PAP. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  • MORERA, J.; GUÀRDIA, J. 2003: Memòria del seguiment arqueològic de les obres de la variant de la C-59. Santa Perpètua de Mogoda, Palau de Plegamans i Solità, i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Octubre de 2002 a març de 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita (núm. 6669).

UBICACIÓ