Altres denominacions: Aqüeducte de Can Cuiàs.

DADES CADASTRALS
Titularitat: Pública.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: SNU (no urbanitzable).
Qualificació: Sistemes (S) Clau 26. Lliure permanent, Clau 6b. Parcs i Jardins Urbans de nova creació de caràcter local.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Obra civil.
Altres prot.:
IPAAMiR: Aqüeducte de Can Cuiàs, 0.1OO. 1999. Fitxa INV-O18/CAT-O11 (1995). Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. (1995).

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Obra civil.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 1. Integral.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: OE Obra d’Enginyeria.
Subtipologia funcional: Aqüeducte.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1825. Reformat al 1895.
Autor/Promotor: Josep Mas i Vila, arquitecte. Ajuntament de Barcelona, promotor.
Context: Situat en un context urbà entre Can Cuiàs i Ciutat Meridiana i interseccionant al torrent del Bosc Llarg perpendicularment. El torrent serveix de límit entre els termes municipals de Montcada i Reixac i Barcelona en aquest sector.
Elements: Tram d’aqüeducte per salvar el torrent del Bosc Llarg (1). Construcció formada per sis grans arcs de punt rodó de quatre filades a sardinell de totxo vist amb els carcanyols de paredat comú, de 1,95 m d’ample i alçada variable, que suporta una canalització d’aigua a la part superior, tapada amb volta de maó. Hi ha quatre pilastres de base rectangular de 3.15 m x 2.10 m amb de paredat comú i cantoneres de totxo vist. Les dues dels extrems tenen un volum superior, que supera la canalització, té una porta que permet el registre del canal. Tot el conjunt esta decorat amb fileres de maons vistos.
Ús actual: Fora de servei. Hi passa una canonada pel seu interior.
Ús original/altres: Transport d’aigua.

Estat de conservació: Bo; En la part de la canalització presenta humitats i filtracions. La vegetació ha arrelat puntualment en un sostre de la caseta de registres del sud-est per manca de manteniment.
Entorn de protecció: Àmbit de 20 metres al llarg de l’aqüeducte.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Aqüeducte de sis arcades.
Exterior:
– Volum general i estructura.
– Formalització, materials, textura i cromatisme.
Entorn de protecció: Àmbit de 20 metres al llarg de l’aqüeducte.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Forma part dels edificis de captació i proveïment d’aigua a la ciutat de Barcelona, bastits entre el segle XVIII i XIX existents a Montcada.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic:
D’interès tipològic com a restes d’una infraestructura hidràulica encara aprofitada com a suport d’altres conduccions. Format per sis grans arcs de punt rodó, agrupats de dos en dos, de totxo. Les pilastres alternen maons i pedra.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; del volum general i estructura, textura, cromatisme i elements decoratius.
Gestió: Treure la vegetació arrelada, i adequar-lo com a pas de vianants. Modificar els errors de la placa explicativa del mirador.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Per a pal·liar la manca d’aigua de Barcelona al llarg del segle XIX, l’any 1824 es va projectar la construcció d’una canalització nova que abastís la ciutat (fins aleshores les aigües provenien del Rec Comtal) mitjançant la captació d’aigua provinent del Riu Sec, de Barberà del Vallès, del riu Ripoll i de la riera de Caldes. El 13 de desembre de 1824 la Junta va anunciar la subhasta en el Diari de Barcelona per a sufragar la despesa de les obres, les quals van iniciar-se l’any següent, segons projecte de l’arquitecte Josep Mas, el qual ja preveia diversos aqüeductes per a salvar els desnivells, entre altres els del torrent de Tapioles i el del Bosc Llarg. El 17 de gener de 1825 el marqués de Campo Sagrado va col·locar-hi la primera pedra, i aquell mateix any s’hi van introduir diverses millores en els trams que anaven des del torrent de Tapioles fins al pont veí de Torre Baró, i des d’aquest últim a la capella de la Trinitat. Aquesta nova canalització arribava fins al darrere de l’Hospital de Sant Pau, però com a conseqüència de la construcció de nous edificis, es va soterrar a partir de la Trinitat Nova. L’11 de febrer de 1826 s’inauguraven les noves fonts alimentades pels nous cabals. Va ser adquirit per la Societat General d’Aigües de Barcelona l’any 1881.
A finals de segle XIX, però, aquesta construcció i les canonades de distribució dins la ciutat presentaven força desperfectes d’estructura, la qual cosa provocava la pèrdua de cabal d’aigua, que sovint arribava al 50 %. L’Ajuntament de Barcelona, que volia augmentar la distribució de la xarxa a les noves zones urbanitzades i als pobles de les rodalies que s’anava annexionant, va iniciar els estudis per solucionar el problema de la pressió dels cabals i es va elaborar un projecte per a la construcció d’un nou tram de l’aqüeducte (1891), situat al terme municipal de Barcelona, amb el qual es volia portar l’aigua a la cota de 140 m sobre el nivell del mar, amb la finalitat de donar-li la pressió suficient per a permetre el subministrament a alçades de 100 m.
Tot l’aqüeducte va mantenir la seva funció de conducció d’aigua fins a la segona meitat del segle XX.
Josep Mas Vila morí el 1855. Fou Mestre d’Obres de Fonts i de Cases; el títol de “Maestro Arquitecto” és de 1832. Va ser arquitecte municipal de Sarrià (Barcelona) i el 1845 va fer la façana neoclàssica de l’Ajuntament de Barcelona. El 1852 projecta la font de la plaça del Rei i al 1851 els mercats de Sant Josep, de Santa Caterina i el de Sant Andreu.

Bibliografia:

  • BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de obras de Barcelona. Barcelona.
  • CONILLERA, P., 1991, Descobrir el Medi Urbà. 8 L’aigua de Montcada. L’Abastament Municipal d’aigua de Barcelona. Mil anys d’història. Ajuntament de Barcelona.
  • VOLTES BOU, P., 1967, Historia del abastecimiento de agua de Barcelona. Barcelona.
  • Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc de Collserola. Fitxa INV-018/CAT-011 (1995).
  • Servei  del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. (1995).

UBICACIÓ