Altres denominacions: Cal Sarget, Casino dels Camperols, Magatzem de la Plaça.

DADES CADASTRALS
Núm.:
2333316DF3923C0001XA.
Titularitat: Pública.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: SUC (urbà consolidat).
Qualificació:
Clau 13b. Zona en densificació semi intensiva.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva: 
PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Auditori Municipal, I.E.006. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 3. Parcial.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: AP/E Arquitectura Pública, semipública. Equipament.
Subtipologia funcional: Sala d’actes i sala d’exposicions.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX i segle XX.
Cronologia: Segle X X. 1884 remunta del primer pis i reformes en el local (cafè). 1987 adaptació en auditori.
Autor/promotor: Josep Graner i Prat, Mestre d’Obres (Remunta i reforma de 1884). Victor Bonet i Bertran, Arquitecte (Adaptació Auditori, 1987).
Parcel·la: Amb front a dos carrers.
Context: Auditori Municipal construït en un antic cafè entre mitgeres situat a la placa de l’Església, en l’extrem nord del carrer Major, que constitueix el sector més antic de l’entramat urbà de Montcada, avui convertit en àrea de vianants.
Elements: Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres plantes ocupant el 100% de la parcel·la ( 7,30 x24,00 m.). En planta baixa hi ha una sala d’exposicions amb un taulell d’atenció al públic, els serveis i l’escala d’accés al Foyer i una mica més amunt a l’auditori. El pati de butaques és en fort pendent i en la part posterior hi ha la cabina de control. La maquinària de climatització està en la coberta plana, dins un volum exterior, tocant a façana.
L’únic element original és la façana principal, en la que s’han afegit uns elements metàl·lics  i vidres, darrera dels quals encara es pot veure el balcó corregut del primer pis i els tres forats ovalats de les golfes i la barana de gelosia de la coberta. En planta baixa, s’ha mantingut el portal central amb brancals de pedra i arc escarcer i s’han tapat les obertures laterals. En planta primera, hi ha tres balconeres unides per un balcó corregut, amb barana metàl·lica i suportat per vuit mènsules. Les obertures estan protegides per una cornisa recta, que abans era triangular. En la planta segona, hi ha els tres forats ovalats amb la corresponent motllura. El parament està arrebossat i pintat de color rosa. La fusteria és d’alumini, sense persiana. En la coberta, la barana de balustres ha estat massissada i s’ha afegit el volum de xapa ondulada horitzontal i prelacada en blanc amb sostre de fibrociment a
una vessant. Pel davant de la façana, s’han afegit quatre pilars (greys) que suporten uns vidres emmarcats, que tapen la barana del balcó i la part alta de les balconeres, i tres vidres més en escala que tapen els oculs. En la part superior dels pilars hi ha llums; estan units per una planxa en corba de color vermell amb llum de neó. La mitgera de ponent és de fibrociment vermellós.
Ús actual: Sala d’exposicions i auditori.
Ús original / altres: Cafè i sala de ball.
Estat de conservació: Bo; Reformat el 1992 sense respectar els valors de la façana.
Entorn protecció: Parcel·les de la plaça de l’Església 10 i 14.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:
Edifici entre mitgeres de caràcter públic.
Exterior: Façana (formalització, elements i cossos sortints, textura, cromatisme, obertures, fusteria i serralleria de la forja original)
Entorn de protecció: Parcel·les de la plaça de l’Església 10 i 14.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Edifici amb un emplaçament immillorable que des del seu origen, a mitjan segle XIX, va aplegar les activitats lúdiques i culturals del municipi. Va esdevenir un casino popular des d’on s’organitzaven, fins i tot, les festes majors de principi de segle XX.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Edifici emblemàtic de la plaça de l’Església, amb una façana interessant on hi destaca un balcó corregut amb barana metàl·lica i sustentat per mènsules, els tres forats ovalats de les golfes i el portal central amb brancals de pedra i arc escarser.
Valor sociocultural i etnològic: La història de l’edifici està estretament vinculada a activitats culturals i d’esbarjo. Ha estat el centre de reunió dels habitants de Montcada per organitzar esdeveniments festius. Una tradició que es manté avui en dia.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Manteniment i/o reparació.
Regulació: Cal adequació; de la façana principal eliminant l’estructura metàl·lica afegida.
Façanes/Coberta: Eliminar els afegits metàl·lics de la façana principal i recuperar l’ornamentació estucs de calç i cromatisme originals. Minimitzar l’impacte visual des del carrer Major.
Estructura/Interior: Manteniment de columnes de ferro colat.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Al llarg de la segona meitat del segle XIX, l’edifici de l’actual Auditori Municipal funcionava com a cafè del poble. Fundat per Ramon Casas, marit de Paula Romà Puigrodon, veïna de Sant Martí de Provençals, el Cafè de la Plaça -com també s’anomenava- va adquirir una major rellevància en el darrer quart del segle XIX, quan va ser propietat de la seva filla Antonia Casas i Romà, i regentat pel marit d’aquesta Joan Sarget. L’any 1905 dirigia l’establiment Antoni Sarget i Cases, fill dels anteriors.
L’edifici ha patit diferents ampliacions i modificacions al llarg dels anys. El 1875, per exemple, sabem que era format únicament per planta baixa , i no va ser fins el 1884 que no es va dur a terme la remunta del primer pis i tot un seguit de reformes en el local, que ja funcionava com a cafè i sala de ball. Tot i que no s’han conservat plànols del projecte, tot sembla indicar que fou encarregat al mestre d’obres municipal Josep Graner i Prat (1844- 1930, títol 1872). Pocs anys més tard, el 1887, s’executaven obres a la façana de l’edifici, elevant-la “quatre pams”, i es construïen les voreres. No es conserven plànols del projecte. Durant els primers anys del segle XX, el local va mantenir les activitats pròpies d’un establiment com aquest, amb un fort caràcter popular. Des del cafè de Cal Serget s’organitzaven tota mena d’activitats i, fins i tot, les festes majors de les darreries del segle XIX. Va esdevenir un veritable casino del poble o dels camperols, en contraposició al Casino dels Senyors edificat per Josep Vilaseca l’any 1885 davant l’estació de França, molt més selectiu i elitista, i que aplegava la colònia d’estiuejants de Montcada.
Al llarg dels anys trenta del segle XX, l’edifici fou convertit en magatzem (conegut per tothom com el magatzem de la plaça). L’antic cafè de Cal Sarget fou ocupat per sacs de gra, complement de la venda a l’engròs de la botiga de queviures regentada per la família Llobet i situada a tocar de l’edifici. Una activitat que es va perllongar fins a finals dels anys seixanta.
Adquirit per l’Ajuntament, l’any 1987 es va iniciar el procés d’adaptació de l’edifici en auditori municipal, a partir d’un projecte de l’arquitecte Víctor Bonet. L’any 1992, Morgado Larrañaga va proposar algunes modificacions als plànols inicials, dirigides per l’arquitecte tècnic municipal Josep A. Noguera. El nou auditori es va inaugurar l’any 1993.

Bibliografia:

  • AADD: Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L.: Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac. 2001.
  • ALCÁZAR, J.: Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884- 1930), dins de Montecatano, N. 7, Museu Municipal Les Maleses, Montcada i Reixac. 2005.
  • ALCÁZAR, J: L’Abans de Montcada i Reixac, editorial Efadós. 2010.
  • BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona. (1973).
  • SPAL, DIPUTACIÓ de BARCELONA. Inventari d’immobles d’interès arquitectònic de propietat municipal.1988.
  • LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, A.: Arquitectura Modernista a Catalunya. (1990).

Documentació:

  • AM: Padrons Municipals: 1875-1905. Urbanisme: Instància 1884 (Paula Roma) i 1887 (Antònia Cases).
  • AM: Plànol del projecte, 1987, 1992.
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Recull Fotogràfic, carrer Major.

Actuacions finca: Edifici bastit al llarg de la segona meitat del segle XIX, destinat a cafè i casino popular.
Durant bona part del segle XIX és format únicament per planta baixa, concentrant les activitats de cafè i sala de ball. El 1884 s’executa la remunta del primer pis i tot un seguit de reformes interiors, sota la direcció del mestre d’obres municipal Josep Graner i Prat (1844-1930, títol 1872). L’any 1887 s’executaven obres a la façana de l’edifici amb la construcció de les golfes i la
barana de balustres de la coberta, i es construïen les voreres de davant de l’establiment.
Adquirit per l’Ajuntament, l’any 1987 es va iniciar el procés d’adaptació de l’edifici en auditori municipal, a partir d’un projecte de l’arquitecte Víctor Bonet. L’any 1992, Morgado Larrañaga va proposar algunes modificacions als plànols inicials, dirigides per l’arquitecte tècnic municipal Josep A. Noguera. El nou auditori es va inaugurar l’any 1993.

UBICACIÓ