Altres denominacions: La Torre dels Conills.

DADES CADASTRALS
Núm.:
000400400DF39C0001AK.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: SND (urbanitzable no delimitat).
Qualificació:
Sistemes (S) Clau 5. Xarxa Viària bàsica.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva: 
PGM i PECM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Ca n’Oriol Vell, R.R.034. 1999. IPCI-PA Ca l’Oriol 27504. PECM:06 Conills, Torre dels.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 5. Documental.
Altres prot.: Nivell 6. Àrea d’expectativa arqueològica.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARU Arquitectura Rural.
Subtipologia funcional: Masia.
Estil i època: Arquitectura popular – tradicional; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: Reforma i ampliació sobre una masia més antiga, 1914.
Autor/Promotor: Ignacio de Villalonga Caseñes, arquitecte. Antoni Oriol Ballvé, promotor reforma 1914.
Parcel·la: Gran.
Context: En un petit pla, a sis metres d’alçada respecte la carretera, en el vessant de ponent de la Serra de Marina, amb vistes sobre Montcada.
Elements: Masia de planta rectangular, aïllada, de planta baixa i golfa, amb coberta a dues aigües de teula àrab, ampliada per la part posterior amb un cos paral·lel a la carretera de coberta plana. La masia està situada perpendicular a la carretera, en la cruïlla del camí que mena a la font del Tort, amb façana principal a migdia. Té una composició simètrica, amb el portal centrat i dues finestres a cada banda de proporció vertical. La llinda està remarcada amb franges d’arc escarcer i una rajola ceràmica vidriada de color verd. Al davant té un pati allargat, fet artificialment amb un mur de contenció, de pedra i dues filades de bloc de formigó, on hi ha dues palmeres.
L’ampliació consistí en fer un mur de contenció de maó vist amb arcs de descàrrega, per aguantar la nova façana, amb un sòcol de pedra poligonal, i una gran obertura d’arc pla de mig punt, de maó vist a sardinell; el coronament és una barana de balustres ceràmics entre quatre matxons.
Ús actual
: Habitatge.
Ús original/altres: Masia.
Estat de conservació: Regular; Només esta pintada la façana principal.
Façanes/Coberta: La façana lateral que dóna a la carretera presenta el revestiment en mal estat.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. Franja de 10 metres.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Masia aïllada amb un petit pati a davant.
Entorn de protecció:
Assenyalat en el plànol. Franja de 10 metres del perímetre definit en plànol.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Edifici amb un perfil reconegut des de la població, amb un emplaçament que el va fer molt popular: situat en un extrem del desaparegut pont de Rocamora, que unia el veïnat de Reixac amb el centre de la vila.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Manteniment i/o reparació.
Gestió: La protecció documental es mantindrà fins que no es realitzi una modificació puntual del PGM que permeti incrementar el nivell de protecció.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Antoni Oriol i Ballvé, veí de Barcelona amb joieria al Passeig de Gràcia, va promoure la reforma de la casa de la seva propietat situada a sobre de la Ctra. de la Roca, a tocar del camí de la Font del Tort o de Vall·llossera, el setembre de l’any 1914.
Es tractava de dur a terme una ampliació de l’antiga masia i una petita reforma de la façana, d’acord amb els nous temps, obrint un gran finestral a ponent, i enriquint l’edificació amb petits elements decoratius.
Aquesta casa, coneguda des del seu origen com la Torre dels Conills, fou la primera de les edificacions promogudes per Oriol, personatge d’un important nivell econòmic, i propietari amb els anys d’un bon nombre de cases i solars en el municipi.
En aquest punt hi havia el pont de Rocamora, que unia el veïnat de Reixac i Vallençana amb el centre de la vila i que fou inaugurat l’any 1911; s’esfondrà en la riuada de 1962. La reforma de la Torre dels Conills fou encarregada a l’arquitecte lgnasi de Villalonga, signant l’autorització de Carreteres, l’enginyer J. Llauró, ja que la nova edificació s’estenia fins al segat de la carretera, a sis metres d’alçada, segons els plànols datats el 1914.
D’aquest mateix any es conserva un projecte d’urbanització de les terres del Marqués de Barberà i de la Manresana situades a l’entorn de la Torre dels Conills. Aquest projecte, elaborat per Joan B. de Serra, més tard arquitecte municipal, proposava tot un seguit de carrers i parcel·les urbanitzables en els camins de la muntanya, a l’entorn de la torre, la qual era representada encara sense l’ampliació.

Bibliografia:

  •  AADD, 1875-76/1975-76. 1977, Centenari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
  • AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Fundació Cultural Montcada AADD, 1990, Montcada 1926/1950 segon quart de segle. Fundació Cultural Montcada.
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L.: Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac. 2001.

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Projecto de urbanización de la parte de bosque propiedad del Exc. Marqués de Barberà i de la Manresana, situado frente a la carretera de Sant Adrià a Montcada, junto a la Torre dels Conills. 1914. Documents Varis: Acotament de finques.
  • Arxiu Fundació Cultural: Registro de Permisos de Edificación II (1894-1914). Documents Segle XX. Recull Fotogràfic, Panoràmiques.

UBICACIÓ