DADES CADASTRALS
Núm.:
223O223DF3923AOOO1QH.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM 1976. MP PGM d’actuacions compensatòries 2018.
Classificació: Sòl Urbà (S.U.).
Qualificació:
Clau 13b. En densificació urbana semi intensiva.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva: 
PGM i MP PGM AC 2018.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.:
IPAAMiR: Can Cuyàs, R.U.041. 1999. IPCI-PA Casa Cuyàs 27496.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 3. Parcial.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UM Arquitectura Residencial Urbana / Urbana entre mitgeres.
Subtipologia funcional: Unihabitatge entre mitgeres amb pati.
Estil i època: Modernisme; Època contemporània. Segle XIX i XX.
Cronologia: Segle XIX. Remunta del segon pis i façana 1928.
Autor/Promotor: Josep Graner i Prat, mestre d’obres (remunta i façana 1928). Jaume Cuyàs i Galceran (promotor 1928).
Parcel·la: Gran.
Context: llla de vianants del carrer Major, un dels carrers més antics de Montcada i el més representatiu i comercial.
Elements: Edifici unihabitatge entre mitgeres en parcel·la de 5m d’amplada i 17 m de fondària, de planta baixa i dues plantes pis i coberta plana. La planta esta partida per l’escala, que és perpendicular a la mitgera. Façana de composició simètrica estucada, imitant carreus encoixinats; planta baixa modificada per convertir-se en aparador amb una gran obertura amb un pilar central.
Planta pis amb dues obertures emmarcades amb brancals i llinda de pedra, típicament modernistes i unides amb un balcó corregut amb barana de ferro forjat. La planta segona té tres obertures coronades per tres arcades. Les tres finestres tenen en l’ampit un escut. Els tancaments són amb persianes de llibret envernissades. En la part superior hi ha un fris amb respiralls amb formes florals. Remata l’edifici una barana amb tres pilastres amb volutes unides amb dues baranes de ferro forjat amb elements geomètrics.
Ús actual: Habitatge / comerç.
Ús original/altres: Habitatge.
Estat de conservació: Bo.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Major número 88 i 92.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Façana: formalització, obertures, materials, textura, cromatisme, fusteria, persianes, serralleria de forja i elements d’acabament.
Entorn de protecció:
Parcel·les del carrer Major número 88 i 92.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor urbanístic: Forma part de la façana urbana del carrer Major, creada a final del segle XIX i principi del XX, a partir de la remunta d’antigues cases de cós.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic:
Edifici amb elements modernistes i intervencions ben resoltes. La remunta del segon pis i la façana és una obra tardana de Josep Graner i Prat.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la façana, obertures, fusteries
i serralleria de forja.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Gestió: Eliminar cablejat de la façana.
Altres intervencions: Els paràmetres d’ordenació urbanística del conjunt arquitectònic venen regulats per la modificació del PGM d’actuacions compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA i per les Normes Urbanístiques del PGM.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

  • INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El 20 de maig de 1928, Jaume Cuyàs i Galceran, veí de Barcelona, sol·licita a l’ajuntament de Montcada el permís per realitzar una remunta del segon pis i la façana de la casa de la seva propietat situada al carrer major núm. 90. La nova edificació, coneguda com la casa d’en Cuyàs, destinada a habitatge d’estiueig, fou obra de Josep Graner i Prat (mestre d’obres 1844 – títol 1872 – 1930).
Jaume Cuyàs i Galceran fou un ric terratinent i propietari d’altres solars al municipi (a l’actual barri de Can Cuiàs i a Mas Rampinyo). Originari d’una família pagesa molt antiga (documentada a Montcada ja al segle XVI), posseïen la casa pairal molt a prop del Coll de Montcada. L’espai que ocupa l’actual barri de Can Cuiàs eren vinyes que envoltaven la masia.

Bibliografia:

  •  ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de  obras de Barcelona.
  • LACUESTA, R.; GONZALEZ, A., 1990, Arquitectura Modernista a Catalunya.

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada: Llicències d’obres: A.M. 1928 I 58 I 61 I 66 I 82 I 92.

UBICACIÓ