Altres denominacions: El Mirador de Can Toi, Restaurant.

DADES CADASTRALS
Núm.: 
08124A00609017.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i PE S. MARINA.
Classificació: SU (urbà consolidat).
Qualificació:
Clau 20a I 11 edificació aïllada subzona unifamiliar. Subzona VIII.
Exp. RPUC: 1976/000477/B – 2001/001875/M.
Relació ntiva: 
PGM, PE S. MARINA.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Can Toi, R.R.024. 1999. PE Serra de Marina t12-p.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARRu Arquitectura Residencial Rural.
Subtipologia funcional: Habitatge aïllat.
Estil i època: Noucentisme; època contemporània. Segle XX .
Cronologia: Primer quart del segle XX.
Parcel·la: Gran.
Context: Edificació emplaçada en la meitat del vessant orientat a migjorn de la vall de Vallençana. Voltada de boscos de pins.
Elements: Edifici aïllat composat per: un cos central de planta baixa i tres plantes pis; dos cossos de planta baixa i dues plantes pis, un a cada banda del cos central, disposats de manera simètrica; un cos de planta baixa amb terrassa per la banda de ponent; un cos-torre de planta rectangular, quatre
plantes i coberta de pavelló, adossat per llevant. La coberta, en el cos central, és a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal; els altres dos cossos també la tenen a dues aigües, però el carener és paral·lel a façana; la del cos- torre és a quatre aigües, totes de teula àrab. Les cobertes formen tremujals amb un important ràfec, pla per la banda inferior, suportat per bigues de fusta de cap serrat. La façana principal té una composició simètrica; en planta baixa el portal d’accés esta protegit per un porxo damunt del qual hi ha una tribuna amb terrassa superior; aquesta té una barana de caire noucentista, de maó vist amb un arc; a cada banda té una finestra de proporció vertical, enretirat del pla de façana i, a cada banda del cos central, hi ha una gran obertura d’arc escarser, actualment protegida per una reixa de barrots, on es col·loquen les unitats condensadores del aires condicionats; en el primer pis hi ha el balcó amb una finestra per banda, i, en els cossos enretirats, tres finestres en el cos de ponent i dos en el cos de llevant; la planta segon pis es tornen a repetir les obertures de la planta inferior, excepte que en el cos de llevant hi ha tres finestres; en la planta quarta es tornen a repetir les obertures del cos central. Totes les obertures són de proporcions verticals i estan emmarcades amb una franja pintada de color marró i a les cantonades una rajola de color blau fosc. Les finestres de la planta segona i tercera tenen persiana enrotllable. El parament vertical està arrebossat i pintat de color beix clar. Al davant de la casa hi ha una esplanada construïda artificialment amb murs de contenció, on destaquen dues palmeres. També hi ha una piscina. Per la banda de ponent l’edifici s’ha ampliat amb un gran menjador.
Ús actual
: Restaurant i habitatge.
Ús original/altres: Torre d’estiueig.
Estat de conservació: Regular; La rehabilitació de la que va ser objecte l’any 1987 per a convertir-la en habitatge, ha simplificat massa els elements decoratius.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. Tota la parcel·la.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que formen la torre.
Exterior: Volum general. Coberta (forma i material). Façanes (formalització obertures textura, fusteria, i rajoles vidriades). Pati (vegetació)
Interior: Estructura funcional general, escala i peces nobles.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. Tota la parcel·la.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Edifici bastit com a casa d’estiueig, que ha tingut diferents usos: Casa de Colònies de la Generalitat republicana i seu de les estades estiuenques de la Secció Femenina del Frente de Juventudes durant la dictadura franquista.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Edifici noucentista, on hi destaca la tribuna i el balcó, i elements decoratius ceràmics vidriats.
Valor natural/ambiental/paisatgístic: El seu emplaçament és privilegiat, amb vistes magnífiques sobre la vall de Vallençana.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, cobertes, façanes, obertures, elements decoratius. Són permeses les actuacions encaminades a la recuperació i posta en valor dels elements alterats.
Façanes/Coberta: Cal fer una restauració més científica, ja que l’actual ha simplificat molt l’ornamentació original. Cal recuperar els estucs de calç,  esgrafiats, pèrgoles, el xamfrà de la coberta i fusteria de fusta. Eliminar persianes enrotllables.
Entorn/Jardí: Mantenir arbrat.
Estructura/Interior: Forjats, elements de comunicació, sales nobles i elements decoratius.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Segons que es llegeix en el rètol de benvinguda, la torre es va edificar originariàment com a casa d’estiueig l’any 1889, i segons alguns autors, va ser obra d’un empresari anglès propietari de la pedrera de Vallençana, anomenat Toy, amb la intenció d’allotjar als seus treballadors.
Tanmateix, avui sabem que al segle XVIII ja apareix documentada una masia amb el nom de Toy situada a Vallençana, i que l’edifici actual, pel tractament que fa dels diferents elements decoratius, sembla més propi d’una construcció del primer quart del s. XX.
L’edifici va ser emprat com a casa de colònies per la Generalitat republicana, refugi de nens durant la Guerra i seu de les estades estiuenques i els campaments de la secció femenina del Frente de Juventudes durant la dictadura franquista. En 1988 es va fer una profunda rehabilitació, construint forjats, cobertes, baranes, tancaments i revestiments, per al nou ús de restaurant.

Bibliografia:

  • AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Fundació Cultural Montcada.

 Documentació:

  • Arxiu Corona d’Aragó: “Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los P.P. Gerónimos de la  Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos los objetos y señales, con lo demás conveniente,
    que insiguiendo la provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de 1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados de los ynteresados para la formación de dicho Plano”. 1787.
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Masies segle XIX.

UBICACIÓ