DADES CADASTRALS
Núm.:
2229111DF3922G0001KU.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: Sòl Urbà (S.U.).
Qualificació:
Clau 13b. En densificació urbana semi intensiva.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva: 
PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.:
IPAAMiR: Casa Bofill, R.U.045. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 3. Parcial.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UM Arquitectura Residencial Urbana / Urbana entre mitgeres.
Subtipologia funcional: Plurihabitatge entre mitgeres.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1886.
Autor/Promotor: Llorenç Oller i Bultó, mestre d’obres. Jaume Bofill, promotor.
Parcel·la: Gran.
Context: El carrer Major ha estat l’eix central i és un dels més antics de Montcada. L’edifici està situat a tocar de la línia del ferrocarril Barcelona-Saragossa.
Elements: Edifici entre mitgeres de quatre habitatges, dos per planta, i dos locals comercials; consta de planta baixa, altell i dues plantes pis, amb pati posterior i coberta plana. La parcel·la té una façana de 12 metres, i una sortida al carrer Bogatell. La façana tenia una composició simètrica, que encara es pot endevinar, amb un portal central i dues grans obertures en forma d’arc, i unes altres dues llargues i estretes, una a cada banda, dominant el ple sobre el buit. Ara, en planta baixa, hi ha un comerç que ha modificat obertures i construït un voladís, incloent el portal comunitari d’accés, on s’ha substituït la porta original per una d’alumini anonitzat. L’altre obertura encara és l’original. Les plantes pis tenen cada una dos balcons als extrems, i dues balconeres més centrades, Les baranes són de brèndoles de ferro forjat, i les persianes, de llistons, pintades de color blanc. El remat superior consta  d’un fris, limitat entre la cornisa superior i una d’inferior més petita, i al mig un esgrafiat i els quatre respiralls, i s’acaba amb una barana massissa amb cinc matxons; possiblement, abans hi havia balustres. La façana està estucada a la calç a base de franges horitzontals i marcant els sòcols de cada planta; recentment ha estat pintada de color beix clar, i rosa els emmarcats i cornises. L’ esgrafiat és de color verd-blau. En la façana posterior, a migdia, hi ha les galeries amb pilars de ferro colat i tancades parcialment amb vidrieres.
Ús actual: Plurihabitatge amb comerç.
Ús original/altres: Casa de renda amb comerç.
Estat de conservació: Bo; La façana va ser restaurada l’any 1999.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Major número 93, 95, 97 i 101.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Edifici de plurihabitatge entre mitgeres.
Exterior: Façanes: formalització, coronament, obertures, textura, fusteria i baranes de ferro de forja.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Major número 93, 95, 97 i 101.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Una de les primeres cases de renda edificades a Montcada. És un exemple de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants a final del segle XIX.
Valor urbanístic:
Situada en l’extrem occidental del primer eixample Montcada (projecte Montiu 1885). Amb les cases Bofill (1890) i la casa Grau (1885 i 1903) constitueix una petita façana unitària sobre el carrer Major..
Valor arquitectònic/tipològic/artístic:
Casa de renda projectada el 1886 pel mestre d’obres Llorenç Oller i Bultó.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la façana, obertures, fusteries i serralleria de forja.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Gestió: Eliminar elements que distorsionen la façana original com marquesines. Redissenyar el portal d’accés i façana del comerç integrant-lo a la resta de façana. Col·locar coronament a la barana del terrat. Eliminar cablejat de la façana.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Feia tan sols un any que s’havia edificat la casa de Roc Grau situada al carrer Major cantonada Elionor, quan Jaume Bofill, veí de Sant Martí de Provençals, va sol·licitar a l’ajuntament l’autorització per edificar una part de la parcel·la de la seva propietat situada entre la casa Grau i el carrer Bogatell. Era el 30 d’abril de 1886 quan Bofill va signar la
sol·licitud.
La nova edificació, de planta (destinada a locals comercials) i dos pisos, format per quatre habitatges, fou encarregada al mestre d’obres Lorenzo Oller i Bultó (títol de 1866). Oller va estar actiu des del 1876 fins el 1911, i té obra a Gràcia i Sant Gervasi de Barcelona.
Aquests foren els primers habitatges promoguts per Bofill. Pocs anys més tard, el 1890, completaria l’edificació de la parcel·la amb tres habitatges més, formats tan sols per planta i pis, situats a tocar del carrer Bogatell i projectats pel mestre d’obres Felip Badosa.
Així doncs, el procés d’urbanització del sector del carrer Major situat a tocar de la línia del ferrocarril del Nord es va completar entre els anys 1884-1890, període de forta expansió de les noves edificacions associades al turisme barceloní i que van significar la urbanització de les terres situades a sobre de la línia de Franca, a banda i banda del Bogatell.
Però aquest ràpid creixement va posar de manifest ben aviat les mancances urbanístiques del poble i la precarietat de molts dels seus carrers (problemes amb el clavegueram, amb les alineacions, amb el ferm, etc.). Fins i tot, aquest sector del carrer Major era travessat per un canal que alimentava el Bogatell i davallava pel carrer Elionor (a tocar de la línia del ferrocarril) fins al molí d’en Rata. Un traçat apreciable clarament en el Pla Geomètric de Montcada del 1896 i en altres expedients d’obres d’aquest període i posteriors.

Bibliografia:

  •  ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac
  • BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de obras de Barcelona.

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Expedient Bofill. Plànol del projecte, 1886. Pla Geomètric de Montcada 1896.
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación 11. Recull Fotogràfic, Carrer Major.

UBICACIÓ