Altres denominacions: Química de Montcada, Panreac S.A., Ca l’Escorxa-rosses.

DADES CADASTRALS
Núm.:
1832705DF3913B0001MZ.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: Sòl Urbà (S.U.).
Qualificació: Clau 18T. Zona subjecte a ordenació  volumètrica específica – ús terciari. Tot el front de parcel·la esta afectat per Sistema viari en una amplada de 3 metres.; Clau 6b. Parcs i Jardins Urbans de nova creació.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.:
IPAAMiR: Casa Fàbregas, R.U.077. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BCIL.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana / Urbana Aïllada.
Subtipologia funcional: Habitatge aïllat de segona residència molt transformat.
Estil i època: Noucentisme; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: 1920. 1959 construcció de les naus destinades a laboratori de l’empresa química.
Autor/Promotor: Joaquim Lloret i Homs, arquitecte (1920). Fernando Gordillo i Fàbregas (1959). Concepció Fàbregas, promotor (1920), Inmobiliaria Monplet S.A., promotor (1959)
Parcel·la: Gran.
Context: En l’extrem del barri de la Font Pudenta, a peu de la ctra. N-150, al costat de la riera de Sant Cugat.
Elements: Edifici per a torre d’estiueig aïllada, de planta baixa, pis, golfes i torre-mirador, que sobresurt del conjunt una planta més, amb una coberta on barreja unes molt inclinades compostes i altres planes, resolt amb llenguatge noucentista.
La parcel·la és gran, amb 30 metres de façana a carrer. Té una volumetria molt complexa, ja que ha patit diverses ampliacions, suavitzant el joc volumètric inicial. La planta rectangular té 4 mòduls en façana a carrer i tres cossos de profunditat. El primer cos, paral·lel a carrer, és de dues plantes amb una coberta a dues aigües, carener aixamfranat, amb una capelleta marcant
l’entrada. Un segon cos amb la torre de quatre plantes i coberta a quatre aigües, una terrassa i coberta inclinada. El tercer cos, inicialment, tenia dues
plantes amb terrassa i un volum addicional d’una planta més, amb el mateix tractament de la torre però amb coberta plana, però ara està unificat a tres plantes. Per la banda nord, sobre un cos de planta baixa, s’ha afegit una planta més. Totes aquestes remuntes, molt desafortunades, tenen coberta de fibrociment i obertures de proporció horitzontal i persiana enrotllable.
La façana principal té un sòcol d’uns dos metres d’alçada, de pedra poligonal i tres obertures amb arcada de maó massís a sardinell. Les obertures de la planta pis són rectangulars de proporció vertical, hi ha dues obertures als extrems, amb balcó de llosana sobre mènsules i barana de ferro colat molt treballada. Protegides per persianes de llibret color beix, alguna ha estat retallada per col·locar l’aparell de finestra d’aire condicionat. En la llinda hi ha un esgrafiat amb motius florals pintats de color lila. L’obertura de les golfes  en façana principal es de mig punt. Les altres són rectangulars. La torre té tres obertures amb arc de mig punt i pilars de maó vist helicoïdals, en cada una de les quatre façanes. En la façana lateral hi ha un porxo de columnes amb capitell jònic, tancat amb vidres, que dona lloc a un balcó terrassa semicircular en el primer pis.
De la coberta cal destacar les teules àrabs vidriades de color verd, groc i vermell, cavallets i boles vidriades de color verd i el ràfec amb tremujals. Coronant la torre hi ha un penell amb els punts cardinals i parallamps. La tanca a carrer té una part massissa, arrebossada, recoberta amb pedres
arrodonides, i una reixa de passamans retorçats amb punxes. El pati ha estat pràcticament tot ocupat amb edificacions. Cal destacar una xemeneia de maó massís tronco piramidal.

Ús actual: Oficines.
Ús original/altres: Habitatge d’estiueig.
Estat de conservació: Regular; El manteniment no respecta els materials originals. Té una protecció de filat per evitar que caiguin teules.
Façanes/Coberta: Han estat pintades i mal conservades.
Entorn/Jardí: Desaparegut.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Quarters 6 i 10.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Unihabitatge amb pati.
Exterior:
– Volum general.
– Cobertes: forma, material i cromatisme originals.
– Façanes: formalització, elements (panell i columnes amb capitell) i cossos sortints, obertures, fusteria i serralleria de forja.
– Jardí: recuperació.
Interior:
– Estructura de paredat, forjats i escala.
– Peces nobles.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Quarters 6 i 10.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: És un exemple de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants durant el primer terç de segle XX, just quan Montcada ja no era el destí prioritari de la burgesia barcelonina. Des dels anys trenta del s. XX va acollir activitats industrials.
Valor urbanístic: Va facilitar el creixement del barri de la Font Pudenta, urbanitzat a partir de 1885, i va formar part de la façana urbana sobre l’antiga carretera d  Ribes, que passava pel carrer Quarters fins el seu desdoblament el 1925.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: És obra de l’arquitecte Josep Lloret i Homs, del 1925. Edifici amb una volumetria important, de molta qualitat, amb elements ben resolts en llenguatge noucentista.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; d’elements decoratius, façana, obertures i fusteria.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme, elements funcionals o decoratius.
Entorn/Jardí: Recuperar el jardí amb paviments tous.
Gestió: Restaurar les façanes i cobertes amb materials com els originals.
Eliminar volums afegits respecte el projecte original.
Eliminar conductors i aparells d’aire condicionat de les façanes. Eliminar cablejat de la façana.
Eliminar coberts i edificacions de pati.
Els nous volums del Pla Especial han de permetre la visió de l’edifici des del carrer Quarters. Prohibir l’ús industrial.

Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El 12 de març de 1920, Concepció Fàbregas, veïna de Barcelona, va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac permís per edificar una torre envoltada de jardí, en el terreny de la seva propietat situat a tocar de la carretera de Ribes, Km 11 (actual carrer
Quarters núm. 8). La nova edificació destinada a habitatge d’estiueig de la peticionaria i la seva família, fou encarregada a l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs (1890-títol 1915-1988), autor de la clínica Barraquer de Barcelona (1934-40) i del conjunt d’habitatges “El Rancho Grande”(1944) a la Via Augusta de Barcelona.
Lloret i Homs va dibuixar un total de nou plànols diferents detallant tots els aspectes de l’edificació: la situació, la planta (planta baixa, pis i torre), les façanes (principal, posterior i laterals) i un plànol de la tanca amb la reixa de ferro forjat que, en part, encara avui es conserva.
L’antic traçat de la carretera de Ribes entrava al poble de Montcada per l’actual carrer de la
Carretera Vella, creuava la línia del ferrocarril per l’anomenat Pas dels Canons i davallava per l’actual carrer Quarters cap al Ripoll, el qual era travessat per un gual. L’any 1918, ja existeix un projecte de construcció d’un pont penjant d’estructura rígida que feia 100 metres de llum, per 2 d’ample. El projecte, però, no es va dur a terme. Caldrà esperar uns anys, fins al 1925, per a desdoblar la carretera de Ribes i construir el pont sobre el Ripoll.
Durant els anys trenta del segle XX la casa Fàbregas va aplegar una activitat econòmic-industrial vinculada a la carretera, que li va valer el sobrenom popular de ca l’Escorxa-rosses: Els seus propietaris adquirien cavalls i mules malalts o morts i en fabricaven seu o greix destinat als eixos dels carros i tartanes.
Anys més tard, l’edifici fou adquirit per l’empresa Productos Químicos Montcada, S.A. i  l’any 1959, l’arquitecte Fernando Gordillo i Fàbregas (1926-títol 1954) projectava les naus destinades a laboratoris i les passarel·les de control.

Bibliografia:

  • AADD, 1990, Arquitectura de Barcelona. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona.
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • LACUESTA, R.; GONZALEZ, A., 1990, Arquitectura Modernista a Catalunya. Barcelona.
Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Plànol del projecte, 1920. Plànol Llicència d’Obres 1959. Documents varis: Traçat de la Carretera de Ribes (1925).
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Documents varis. Segles XIX i XX.

UBICACIÓ