DADES CADASTRALS
Núm.:
2229109DF3922G0001RU.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM 1976. MP PGM d’actuacions compensatòries 2018.
Classificació: Sòl Urbà (S.U.).
Qualificació:
Clau 13b. En densificació urbana semi intensiva.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva: 
PGM i MP PGM AC 2018.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.:
IPAAMiR: Casa Grau, R.U.046. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UM Arquitectura Residencial Urbana / Urbana entre mitgeres.
Subtipologia funcional: Plurihabitatge entre mitgeres.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1885. 1903 remunta del segon pis i façana al carrer Elionor.
Autor/Promotor: Agustí Mas i Saurís, mestre d’obres (1885). Jaume Bayó i Font, arquitecte (remunta del segon pis i façana lateral al carrer Elionor, 1903). Roque Grau, promotor (1885), Joaquim Grau, promotor (1903).
Parcel·la: Gran.
Context: El carrer Major constitueix l’eix central de la població on es concentra l’activitat administrativa i comercial i és un dels més antics de Montcada. La casa esta situada en un dels seus extrems, a la cantonada amb el carrer Elionor i a tocar la línia del ferrocarril Barcelona-Saragossa.
Elements: Edifici entre mitgeres, de tres habitatges, de planta baixa i dues plantes pis amb coberta plana. La parcel·la és cantonera, de forma irregular, i té una superfície d’uns 300 m2. La façana ha sofert pocs canvis. L’evolució és la següent: un primer projecte fou la construcció d’un habitatge de planta baixa i pis, amb 8 m de crugia, que posteriorment es transforma en plurihabitatge en afegir una planta, construir una escala a l’exterior i enderrocar la que hi havia a l’interior. Cada pis consta de quatre dormitoris, dos amb alcova, cuina, menjador, “quarto”, wc i rebedor amb passadís. La façana té tres trams, un al carrer Major, un altre configura el xamfrà i el darrer en l’ampliació de l’escala al carrer Elionor. En planta baixa hi ha el portal de l’habitatge de la planta baixa i dues finestres, i en les plantes pis, dos balcons amb balconada, i una finestra en el xamfrà. En la part superior hi ha un fris amb els respiralls rectangulars i una cornisa suportada per mènsules, i en la part alta hi ha una barana massissa. El revestiment de la planta baixa és un estuc de calç a  base de franges horitzontals imitant carreus, i en les plantes pis és un estuc imitació obra vista color vermellós, que ha estat pintat i delimitat per cantoneres. El balcó és de brèndoles de ferro forjat. Les obertures de les plantes pis estan recercades amb estuc llis i trencaaigües superior que envolta una flor. Les persianes són de llibret, pintades de color marró.
El tram de façana de l’escala té una reixa típica de jardí amb doble porta, i en els pisos superiors unes vidrieres com a tancament.
Ús actual: Plurihabitatge.
Ús original/altres: Unihabitatge.
Estat de conservació: Regular; La façana, en la planta baixa presenta parts que han perdut el revestiment i grafits.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Major 101, i del carrer Julio Garcia cantonada amb el carrer Elionor, assenyalades en el plànol de delimitació del bé.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Edifici de plurihabitatges en cantonada, amb una mitgera i pati posterior.
Exterior:
Volum general
Cobertes: forma, material i cromatisme.
Façanes: formalització, obertures, textura i fusteria .
Interior:
Estructura funcional general.
Estructura de paredat i forjats originals.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Major 101, i del carrer Julio Garcia cantonada amb el carrer Elionor, assenyalades en el plànol de delimitació del bé.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Exemple de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants a final del segle XIX. Casa d’estiueig aquest sector del carrer Major.
Valor urbanístic:
Situada en l’extrem occidental del primer eixample Montcada (projecte Montiu 1885). Amb les cases Bofill (1890) i la casa Bofill (1886) constitueix una petita façana unitària sobre el carrer Major amb una solució de xamfrà destacable.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic:
És obra d’Agustí Mas i Saurís (1885), amb una remunta i façana al carrer Elionor de Jaume Bayó i Font (1903) que segueix les línies compositives clàssiques de Mas i hi afegeix una solució al xamfrà, estucs a la façana i una reixa de ferro forjat.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la façana, obertures, fusteries i serralleria de forja.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Gestió: Eliminar cablejats de la façana. Netejar els grafits i reparar el sòcol de la planta baixa.
Altres intervencions: Els paràmetres d’ordenació urbanística del conjunt arquitectònic venen regulats per la modificació del PGM d’actuacions compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA i per les Normes Urbanístiques del PGM.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Durant el segle XIX i primer terç del XX, un bon nombre de famílies benestants de Barcelona van escollir la vila de Montcada per fixar la seva segona residència, atretes per la tranquil·litat de l’indret, el seu aire molt més sa i unes aigües i fonts de molta anomenada; es tractava d’un turisme incipient afavorit per l’arribada del ferrocarril l’any 1854.
Antic camí comtal, el carrer Major fou l’eix estructurador del creixement del poble aplegant, alhora, un conjunt forca interessant d’habitatges i torres d’estiueig. L’illa formada pels carrers Major, Bogatell i Elionor comença a urbanitzar-se a partir del 1880, sota la direcció del mestre d’obres municipal Josep Graner i Prat.
Un exemple d’aquesta nova arquitectura d’estiueig fou l’edificació que Roque Grau va projectar l’any 1885. El 17 de febrer va sol·licitar l’autorització de l’Ajuntament per aixecar un edifici en el dos solars de la seva propietat situats en el carrer Major cantonada carrer Elionor. Tot i que la sol·licitud inicial proposava la construcció de dos habitatges formats per planta i pis, amb
façana al carrer Major, i jardí al darrere, només se’n va edificar un. El projecte fou encarregat al mestre d’obres Agustí Mas i Sauris.
Mas va estar actiu de 1871 a 1918, va fer obres a Gràcia, Sant Gervasi, i Sarrià. Fou president del Centre de M. d’O. de Barcelona (1904-06) i membre de la seva Junta el 1910. Entre les seves obres cal destacar la casa Damians, coneguda com “El Siglo”, al carrer Pelai 54, que va merèixer el premi d’establiments de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1915.
El 1903 Joaquim Grau, hereu de Roque Grau, va sol·licitar el permís per realitzar una remunta del segon pis (de planta igual a l’existent) i l’escala de comunicació amb façana al carrer Elionor.
Les obres foren dirigides per Jaume Bayó i Font (1873 – títol 1900), un arquitecte amb força prestigi a Barcelona, catedràtic de Resistència de Materials i Hidràulica, i vocal de la Junta autònoma del Laboratori General d’lnvestigacions i Assaigs de Barcelona, i que va treballar amb Antoni Gaudí a la Casa Milà.
Els plànols de la remunta daten del 1903 i l’informe de l’enginyer en cap de la División de Ferrocarriles del Norte (ja que el carrer Elionor era zona de servitud de la companyia) del 1904. La façana del carrer Elionor fou substituïda finalment per un reixat.

Bibliografia:

  •  ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GOR1NA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac.
  • BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de obras de Barcelona.
  • BOHIGAS, O., 1973, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista I y II. Barcelona.

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Expedient Grau. Plànol del projecte, 1903.
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación 11. Recull Fotogràfic, Carrer Major.

UBICACIÓ