DADES CADASTRALS
Núm.:
2229101DF3222G0001QU – 2229113DF3922G0001DU – 2229112DF3922G0001RU.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM 1976. MP PGM d’actuacions compensatòries 2018.
Classificació: Sòl Urbà (S.U.).
Qualificació:
Clau 13b. En densificació urbana semi intensiva.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva: 
PGM i MP PGM AC 2018.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.:
IPAAMiR: Cases Bofill, R.U.044. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 3. Parcial.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UM Arquitectura Residencial Urbana / Urbana entre mitgeres.
Subtipologia funcional: Rengle de tres unihabitatges entre mitgeres amb jardí.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1890.
Autor/Promotor: Felip Badosa i Franch, mestre d’obres. Jaume Bofill, promotor.
Parcel·la: Gran.
Context: El carrer Major constitueix l’eix central de la població on es concentra l’activitat administrativa i comercial i és un dels més antics de Montcada. El rengle esta situat a tocar la línia del ferrocarril Barcelona-Saragossa.
Elements: Rengle de tres unihabitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta plana. Les parcel·les 95 i 97 tenen una amplada de 4,5 m. de façana i la 93, de 7m i cantonera. Les plantes baixes de les tres cases han sofert modificacions ja que cap d’elles conserva la porta i la finestra originals (l’any 1999 la N. 95 encara les conservava). La planta baixa s’ha reformat per comerç ampliant el portal en una única obertura. La descripció dels habitatges núm. 97 i 95 és la següent: en planta pis hi ha un balcó i una finestra, en la part superior hi ha un fris amb mènsules que suporten una cornisa, els respiralls i, en la part alta, una barana de balustres. El revestiment de la planta baixa és un estuc de calç a base de franges horitzontals, i en la planta pis es un estuc imitació obra vista color vermellós en la  97 i pintats de color beige en la 95 . La llinda de les obertures de la planta pis està expressada amb estuc llis i trencaaigües superior que envolta una flor. L’habitatge núm. 93, en planta pis, té dues obertures unides per un balcó corregut; ha estat mal restaurada la façana, ja que s’ha substituït l’estuc original per arrebossats i pintats amb colors estridents.
Ús actual: Comerç i unihabitatges.
Ús original/altres: Unihabitatges.
Estat de conservació: Regular; La barana de gelosia de la balustrada que corona la façana dels N. 93 i 97 presenta despreniments en el revestiment.
Entorn de protecció: Parcel·la del carrer Major 97-99.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Conjunt de tres habitatges en renglera amb locals comercials en planta baixa i pati posterior.
Exterior: Façanes: formalització, obertures, textura , cromatisme i fusteria.
Entorn de protecció: Parcel·la del carrer Major 97-99.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Són un exemple de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants a final del segle XIX.
Valor urbanístic:
Rengle de cases situat en l’extrem occidental del primer eixample Montcada (projecte Montiu 1885). Amb la casa Bofill (1886) i la casa Grau (18 1903) constitueixen una petita façana unitària sobre el carrer Major.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic:
Rengle de cases obra del mestre d’obres Felip Badosa i Franch del 1890, construïdes a la vegada amb algunes variacions però mantenint mateixos materials i resolt amb llenguatge d’inspiració clàssica.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la façana, obertures, fusteries
i serralleria de forja.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Gestió: Restaurar la totalitat de la façana N. 93, recuperant els revestiments originals com l’estuc de calç que imita l’obra vista, el ratllat de la planta baixa, els esgrafiats i el cromatisme.
Restaurar les façanes de les cases 95 i 97, recuperant revestiments originals amb textura i cromatisme.
Eliminar cablejats de la façana. Caldrà mantenir com a coronament la balustrada i cornises. El tractament de façanes haurà de mantenir el ritme d’obertures i revestiments de la primera planta. Es remet a les normes urbanístiques del Pla Especial i la MP del PGM AC.
Altres intervencions: Els paràmetres d’ordenació urbanística del conjunt arquitectònic venen regulats per la modificació del PGM d’actuacions compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA i per les Normes Urbanístiques del PGM.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El procés d’urbanització del sector del carrer Major situat a tocar de la línia del ferrocarril del Nord es va completar en el període 1884-1890, amb l’edificació de les tres cases de Jaume Bofill situades a tocar del carrer del Bogatell.
El 30 de novembre de 1890 Bofill va sol·licitar a l’ajuntament l’autorització per urbanitzar la parcel·la de la seva propietat (situada entre els carrers Major i Bogatell) que encara restava lliure després d’edificar l’any 1885 les cases núm. 106 i 108.
El projecte proposava aixecar quatre cases, tres amb la façana principal al carrer Major, formades per planta baixa i pis, i un extens jardí al darrere, i una quarta, amb façana principal al carrer del Bogatell i situada a uns trenta metres de la cantonada. El jardí interior, comú a totes elles, seria envoltat d’una tanca d’uns dos metros i mig d’alçada, amb una porta d’accés al carrer
Bogatell.
El projecte fou encarregat al mestre d’obres Felip Badosa i Franch, autor força prolífic a la Montcada del darrer terç del segle XIX. Va signar, entre altres, el projecte de reforma del jardí i la ampliació de la torre de Jaume Taulé (1887), actual Casalet de Cultura Can Tauler; les cases de Margarita Codina (1885 i 1986), i la seva pròpia (1886), totes correlatives i situades al carrer Bogatell.
Felip Badosa Franch va estar en actiu de 1875 a 1897, i té obres a Barcelona, Obres Particulars, foment i a Gràcia. És de destacar el panteó Saladrigas en el Cementiri de Sant Andreu de Barcelona.

Bibliografia:

  •  ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac
  • BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de obras de Barcelona.

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Expedient Bofill. Plànol del projecte, 1890.
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación l. Recull Fotogràfic, Carrer Major.

UBICACIÓ