Altres denominacions: Estació de Montcada-Ripollet.

DADES CADASTRALS
Núm.:
1745604DF3914F0001XT.
Titularitat: Pública.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: SUC (urbà consolidat).
Qualificació: Sistemes (S) Clau 3. Sistema ferroviari.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.:
IPAAMiR: Estació Montcada i Reixac Mas Rampinyo, F.083. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 5. Documental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: OE Obra d’Enginyeria.
Subtipologia funcional: Estació de tren amb habitatge.
Estil i època: Arquitectura ferroviària; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1884. Remunta del pis, primer quart del segle XX.
Autor/Promotor: Sociedad del Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas.
Parcel·la: Gran.
Context: En l’extrem de ponent de l’antic barri de Mas Rampinyo, a tocar d’una zona de nova urbanització.
Elements: Estació de la línia C-3, amb doble via, Barcelona – Sant Joan de les Abadesses I La Tor de Querol. L’edifici és de planta rectangular, de 8 m x 13 m, de planta baixa i un pis. Coberta a dues aigües amb molta pendent, de teula plana d’encaix. Estructura de tres crugies de murs de càrrega i bigues i encavallades de fusta. Té afegida una marquesina amb estructura metàl·lica reblonada de gelosia, que recolza sobre peus drets de ferro colat, amb       coberta de xapa. En la façana principal hi ha tres portals a nivell d’andana i tres finestres, totes emmarcades amb gruix i amb arc escarser. Les façanes laterals tenen una composició asimètrica, amb una porta desplaçada a planta baixa i una finestra petita a planta pis; un òcul ventila la coberta. Les cantoneres imiten cairons i estan pintades de color blanc. El revestiment és un estuc de calç, imitació obra vista que actualment ha estat pintat de color vermell. El portam és metàl·lic, amb vidre en planta baixa, i de fusta en planta pis (amb persianes enrotllables), pintat de gris fosc. El rètol emmarcat és de 48 peces de rajoles ceràmiques quadrades, fons blanc i lletres blaves.
Ús actual: Estació i habitatge.
Ús original/altres: Estació i habitatge.
Estat de conservació: Regular; Les restauracions han estat poc afortunades, ja que s’ha pintat sobre l’estuc original.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol de delimitació del bé.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Edifici aïllat de caràcter públic amb ús ferroviari.
Exterior:
– Volum general.
– Coberta: forma i material.
– Façanes: formalització, obertures, textura, fusteria i rètol de ceràmica.
Interior:
– Estructura funcional general.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol de delimitació del bé.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Construïda el 1887 amb traçat del tram de Sant Martí de Provençals a Llerona de la línia de Sant Joan. Durant el primer quart del segle XX es va dur a terme la remunta del pis destinat a habitatge del cap d’estació.
Valor urbanístic: La presència de l’estació i el servei que dóna esta facilitant la urbanització de les terres situades a ponent de l’edifici, fins fa ben poc d’ús agrícola.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: De tipologia semblant a la resta d’estacions de Montcada i Reixac (a excepció de la de França).
Valor sociocultural i etnològic: Durant més de cent anys ha donat servei al barri de Mas Rampinyo i al poble veí de Ripollet. Forma part de la xarxa d’edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Reforma, millora, remodelació o rehabilitació.
Regulació: Es permet la modificació; de la volumetria, coberta, elements decoratius, façana, obertures i fusteria.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme, elements funcionals o decoratius, marquesina i rètols ceràmics.
Gestió: En els bens de domini públic, per qualsevol actuació que sobre ells sigui necessari per la funcionalitat del ferrocarril, l’ Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) estarà facultat per realitzar dites actuacions d’acord amb les necessitats i funcionalitats ferroviàries previstes, en compatibilitat amb la seguretat del trànsit ferroviari, l’interés general i sense perjudici de les competències d’altres administracions sent la seva Protecció Documental, Nivell 5.
Altres intervencions: Aprofitar culturalment els elements ferroviaris existents en el municipi.

Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El 1877 la Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Joan de les Abadesses va obtenir la concessió de construcció i explotació d’una nova línia de ferrocarril entre Llerona i Sant Joan, la qual fou inaugurada el 1880. L’any 1884, aquesta societat va adquirir la concessió del sector Sant Martí de Provençals – Llerona, que entra en funcionament el 1886. Un any més tard, la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte inicia l’explotació d’aquesta  línia, absorbint-la definitivament l’any 1902.
Així, doncs, a mesura que avançava el traçat de la línia es van anar construint les andanes i l’estació, en aquest cas per als veïns de Ripollet. Anys més tard, el creixement del barri de Mas Rampinyo va incorporar l’estació al seu paisatge urbà.
Segons fotografies de finals del segle XIX, l’estació original era formada únicament per planta baixa, amb coberta a dues aigües, i presentava les obertures emmarcades per arcs escarsers protegits per un regruix. Fou durant el primer quart del segle XX quan es va dura terme la remunta del pis, destinat a habitatge del cap d’estació.
D’altra banda, del 15 d’agost del 1908, es conserva un projecte de ferrocarril secundari que enllaçaria Montcada amb el poble de Moià (66 Km). Segons Pere Salas i Argelaguet, enginyer industrial autor del projecte, la nova línia sortiria de l’estació de Mas Rampinyo (per ser Montcada un  lloc travessat per tres línies diferents) i seguiria  la carretera de Ribes fins a Santa Perpètua, Polinyà, Sabadell, Castellar, Sant Llorenç Savall, Gallifa, Sant Feliu, Castellterçol i Moià. Com si es tractés d’una veritable Febre d’Or, l’autor del projecte justifica la creació de la línia amb l’enorme rendibilitat que produirien les obligacions invertides: 5% d’interès durant els primers 28 anys (període d’amortització) i un 27% després.

Bibliografia:

  • AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac.
  • WAIS, F., 1974, Historia de los Ferrocarriles espanyoles. Madrid.

Documentació:

  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic. Ferrocarril.
  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Documents varis. Correspondència 1800-1900.
  • Arxiu dels Amics del Ferrocarril Espanyol.

UBICACIÓ