Altres denominacions: Estació Montcada i Reixac – Sant Joan, Escales de Sant Joan

DADES CADASTRALS
Núm.:
2027101DF3922E0001US.
Titularitat: Pública.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: SUC (urbà consolidat).
Qualificació: Sistemes (S) Clau 3. Sistema ferroviari.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.:
IPAAMiR: Estació Montcada i Reixac – Sant Joan i escales d’accés al carrer Balmes, F.080. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 5. Documental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: OE Obra d’Enginyeria.
Subtipologia funcional: Baixador de tren i habitatge.
Estil i època: Arquitectura ferroviària; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: Vers el 1884. Remunta del pis, primer quart de segle XX.
Autor/Promotor: Sociedad del Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas.
Parcel·la: Gran.
Context: Sota els murs de contenció de la carretera C-17 i sobre els patis de les cases del carrer de Balmes. Només s’hi accedeix per unes escales.
Elements: Baixador de la línia, de una sola via, Barcelona – Sant Joan de les Abadesses i La Tor de Querol. Planta rectangular de 8 m x 13 m, de planta baixa i un pis. Coberta a dues aigües amb molta pendent, de teula plana d’encaix. Estructura de tres crugies de murs de càrrega i bigues i encavallades de fusta. Té afegida una marquesina amb estructura metàl·lica reblonada de gelosia i amb coberta de fibrociment. En la façana principal hi ha tres portals   a nivell d’andana i tres finestres, totes emmarcades amb gruix i amb arc escarser. Les façanes laterals tenen una composició simètrica, amb una finestra a planta baixa, una altra  a planta pis, i un òcul que ventila la coberta. Les cantoneres imiten cairons pintats de color ocre. El revestiment és un estuc de calç imitació obra vista color vermellós, que actualment ha estat pintat de color cru. El portam és de fusta i pintada de color verd. Actualment les portes estan tapiades amb xapa metàl·lica. El rètol emmarcat és de 48 peces de rajoles ceràmiques de 20 x 20 cm, fons blanc i lletres blaves. L’únic accés és mitjançant unes escales de 3 m d’amplada i 12 m de desnivell, que
arriben a una placeta delimitada per 4 arbres de fulla caduca. Originàriament cada graó estava format per tres peces de pedra artificial, que recentment han estat substituïdes per graons de formigó. La barana és de passamà cargolat. La columna dels llums és de perfil laminat de rail.
Ús actual: Sense ús.
Ús original/altres: Baixador amb habitatge i escales d’accés.
Estat de conservació: Dolent; L’estació està abandonada, les obertures tapiades i no es fa manteniment.
Façanes/Coberta: El revestiment de la façana presenta parts despreses o molt deteriorades, l’estructura metàl·lica de la marquesina presenta parts rovellades i hi ha forats en la seva coberta de fibrociment. Les façanes estan plenes de grafits.
Entorn/Jardí: L’estat d’abandó general ha provocat el progressiu deteriorament de l’entorn. Els quatre arbres que delimiten la placeta que dóna lloc a l’andana estan molt descuidats. Les baranes de l’escala són plenes de vegetació i brutícia.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol de delimitació del bé.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Edifici aïllat de caràcter públic amb ús ferroviari.
Exterior:
– Volum general.
– Coberta: forma i material.
– Façanes: formalització, obertures, textura, fusteria, marquesina i rètol de ceràmica.
– Escales d’accés i barana.
– Vegetació arbòria.
Interior:
– Estructura funcional general.
– Sala d’espera.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol de delimitació del bé.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Estació edificada pels vols de 1884, amb una remunta del pis durant el primer quart del segle XX.
Valor urbanístic: L’estació ha condicionat l’evolució urbana d’aquest sector de Montcada al convertir-se en el centre d’atracció d’una petita colònia d’estiueig que va dinamitzar la creació de nous carrers al seu entorn.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Estació de tipologia semblant a la resta d’estacions de Montcada, (a excepció de la de França). Hi destaca l’escala d’accés amb barana de ferro.
Valor sociocultural i etnològic: Estació situada en un promontori amb bones vistes sobre la població i la vall del Besòs. Ha estat molt freqüentada per excursionistes que anaven als Pirineus. Forma part de la xarxa d’edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Reforma, millora, remodelació o rehabilitació.
Regulació: Es permet la modificació; de la volumetria, coberta, elements decoratius, façana, obertures i fusteria.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme, elements funcionals o decoratius, marquesina i rètols ceràmics.
Entorn/Jardí: Escala d’accés. Vegetació.
Gestió: En els bens de domini públic, per qualsevol actuació que sobre ells sigui necessari per la funcionalitat del ferrocarril, l’ Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) estarà facultat per realitzar dites actuacions d’acord amb les necessitats i funcionalitats ferroviàries previstes, en compatibilitat amb la seguretat del trànsit ferroviari, l’interés general i sense perjudici de les competències d’altres administracions sent la seva Protecció Documental, Nivell 5.
Altres intervencions: Restaurar les escales i refer els graons amb pedra artificial. Sanejar els arbres de la placeta i eliminar vegetació invasiva.

Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El 1877, la Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Juan de les Abadesses va obtenir la concessió de construcció i explotació d’una nova línia de ferrocarril entre LLerona i Sant Joan, la qual fou inaugurada el 1880. L’any 1884, aquesta societat va adquirir la concessió del sector Sant Martí de Provençals – Llerona, que entra en funcionament el 1886. Un any més tard, la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte inicia l’explotació d’aquesta  línia, absorbint-la definitivament l’any 1902.
Vers el 1884 es va edificar l’estació i amb ella, l’escala d’accés a l’actual carrer de Balmes.
Segons fotografies de finals del segle XIX, l’estació original era formada únicament per planta baixa, amb coberta a dues aigües i amb les obertures emmarcades per arcs escarsers protegits per un regruix. D’altra banda, alguns plànols dels verns de l’estació (els projectes de Jaume Taulé de
1886 i 1887 per exemple) ja ens presenten la planta de  l’edifici i les escales d’accés tal com són en l’actualitat. Fou durant el primer quart del segle XX quan es va dur a terme la remunta del pis, destinat a habitatge del cap d’estació.

Bibliografia:

  • AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac
  • WAIS, F., 1974, Historia de los Ferrocarriles espanyoles. Madrid.

Documentació:

  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic. Ferrocarril
  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Documents varis. Correspondència 1800-1900.
  • Arxiu dels Amics del Ferrocarril Espanyol.

UBICACIÓ