Altres denominacions: Estació de Montcada-Manresa

DADES CADASTRALS
Núm.:
2030801DF3923A0001SH.
Titularitat: Pública.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: SUC (urbà consolidat).
Qualificació: Sistemes (S) Clau 3. Sistema ferroviari.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.:
IPAAMiR: Estació Montcada i Reixac Centre, F.081. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 5. Documental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: OE Obra d’Enginyeria.
Subtipologia funcional: Baixador de tren i habitatge.
Estil i època: Arquitectura ferroviària; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1855. Remunta del pis, primer quart del segle XX.
Autor/Promotor: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
Parcel·la: Gran.
Context: Entre dos turonets, al costat d’una corba del carrer de la Carretera Vella, antiga carretera de Ribes.
Elements: Estació de la línia C-4, Barcelona – Manresa Saragossa. Planta rectangular de 9 m x 13 m, de planta baixa i un pis. Coberta a dues aigües amb molta pendent, de teula plana d’encaix. Estructura de tres crugies de murs de carrega i bigues i encavallades de fusta. Té afegida una marquesina amb estructura metàl·lica, de biga doble T d’ànima alleugerida amb hexàgons,
i coberta de xapa. Al davant, a l’andana de Manresa, la marquesina és reblonada de gelosia. En façana principal hi ha tres portals lleugerament inferiors al nivell de l’andana i tres finestres, totes emmarcades amb obra vista manual i arc escarser. Les façanes laterals tenen una finestra en planta baixa i una altra a la planta pis. Les cantoneres també són d’obra vista manual
pintada de blanc. El mur és de pedra poligonal pintada de color vermell. La fusteria esta pintada de color gris fosc. El rètol, emmarcat blau, és de 48 rajoles ceràmiques quadrades, fons blanc i lletres blaves. Té un doble accés, un a nivell, on hi ha un petit aparcament de vehicles, i l’altre pel carrer Bogatell, amb escales, plaqueta i parterres enjardinats. Hi ha un edifici aïllat annex, de planta baixa i coberta, de teula plana, a dues aigües on hi ha la cantina i els urinaris.
Ús actual: Estació de tren i habitatge.
Ús original/altres: Estació de tren i habitatge.
Estat de conservació: Regular; Les restauracions han estat poc afortunades, ja que s’ha pintat la pedra i l’obra vista. Els rètols no s’adapten a l’arquitectura.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol de delimitació del bé.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Edifici aïllat de caràcter públic amb ús ferroviari.
Exterior:
– Volum general.
– Coberta: forma i material.
– Façanes: formalització, obertures, textura, fusteria, marquesina i rètol de ceràmica.
Interior:
– Estructura funcional general.
– Sala d’espera.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol de delimitació del bé.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: És l’estació més antiga del municipi, construïda el 1855 amb el traçat de la línia de Barcelona a Sabadell. Durant el primer quart del segle XX es va dur a terme la remunta del pis destinat a habitatge del cap d’estació.
Valor urbanístic: L’estació ha condicionat l’evolució urbana de Montcada a l’esdevenir un pol d’atracció de les colònies d’estiuejants que es formaren al seu entorn, sobretot als carrers Domènec Fins, Major i Carretera Vella.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: De tipologia semblant a la resta d’estacions de Montcada i Reixac (a excepció de la de França).
Valor sociocultural i etnològic: Durant més de cent anys ha donat servei als veïns de Montcada. Forma part de la xarxa d’edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Reforma, millora, remodelació o rehabilitació.
Regulació: Es permet la modificació; de la volumetria, coberta, elements decoratius, façana, obertures i fusteria.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme, elements funcionals o decoratius, marquesina i rètols ceràmics.
Entorn/Jardí: Escala d’accés. Vegetació.
Gestió: En els bens de domini públic, per qualsevol actuació que sobre ells sigui necessari per la funcionalitat del ferrocarril, l’ Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) estarà facultat per realitzar dites actuacions d’acord amb les necessitats i funcionalitats ferroviàries previstes, en compatibilitat amb la seguretat del trànsit ferroviari, l’interés general i sense perjudici de les competències d’altres administracions sent la seva Protecció Documental, Nivell 5.
Altres intervencions: Aprofitar culturalment els elements ferroviaris existents en el municipi.

Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El 12 d’octubre de 1852, el Cap d’Obres Públiques de la Província de Barcelona va comunicar a l’alcalde de Montcada el projecte d’una nova via de ferrocarril entre Montcada  i Sabadell. Les obres de construcció i explotació de la línia foren concedides a les empreses Girona Hnos. i Clavé y Cía. L’Enginyer Director de les obres fou Pere de Andrés i Puigdollers.
El 20 de desembre de 1852 es van iniciar els treballs de senyalització sobre el terreny del traçat del nou vial, a càrrec de l’enginyer Carlos de Aguado i un grup d’operaris, així com també es va dur a terme el càlcul de l’amplada de la franja de terra que aquesta nova línia ocuparia.
Les obres d’aquest nou traçat van comportar molts problemes per a l’empresa promotora Compañía del Camino de Hierro del Norte, els quals van provocar l’aturada de les obres en més d’una ocasió: expropiacions, accidents laborals, impugnacions, etc. Aquesta situació va comportar per part de l’ajuntament la promulgació de diferents bans que intentaven regular aquesta situació i alhora controlar algunes actituds de la població (alguns d’ells eren força curiosos com, per exemple, prohibir d’utilitzar la via com a lloc de pas o drecera pels carreters, no robar les eines utilitzades en les obres del vial, o no apedregar les instal·lacions).
A manera que avançava el traçat de la línia (d’un sol carril) es van anar construint les andanes i l’estació. El 10 de febrer de 1855 s’inaugurava el trajecte Montcada-Sabadell, que formava part de la 1a secció fins a Manresa. El primer ferrocarril va sortir de Barcelona a les 11 del matí amb les autoritats de la ciutat, a les quals s’afegirien l’alcalde i els regidors de Montcada tan bon punt el tren va arribar a l’estació.
Aquest mateix dia es va elaborar un edicte que anunciava els nous horaris: Sortida de Barcelona i de Sabadell a les 7, 10 i 17’30 hores, fent parada a Montcada, Cerdanyola i Sant Quirze del Vallès.
De Montcada (Bifurcació) a Barcelona aquesta nova línia utilitzava el traçat de la línia de França, fins al 1861, en que va completar el seu recorregut.
L’any 1898, l’estació de Montcada «era poc més que una barraca. Petita d’una sola planta, baixa, del terra al sostre no hi havia pas més d’11 pams, sense cap condició higiènica, i amb 2 bancs de fusta» segons un testimoni contemporani.
De fet, segons fotografies de finals de segle, l’estació original de 1855 era formada únicament per planta baixa, amb coberta a dues aigües, i mantenia les obertures emmarcades per arcs escarsers protegits per un regruix. Fou durant el primer quart del segle XX quan es va dur a terme la remunta del pis, destinat a habitatge del cap d’estació, la marquesina metàl·lica i la tonalitat clara de les parets.
La Compañía del Camino de Hierro del Norte (més tard anomenada Compañía de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza i Alicante) era formada majoritàriament per capital alemany, i es va mantenir amb aquest nom fins l’any 1941, en què va ser nacionalitzada per l’Estat i es va crear la RENFE.

Bibliografia:

  • AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac.
  • WAIS, F., 1974, Historia de los Ferrocarriles espanyoles. Madrid.

Documentació:

  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic. Ferrocarril.
  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Documents varis. Correspondència 1800-1900.
  • Arxiu dels Amics del Ferrocarril Espanyol.

UBICACIÓ