Altres denominacions: La Piella

DADES CADASTRALS
Núm.:
08124A002000010000FH.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i Pla Director U. de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs.
Classificació: SND (urbanitzable no delimitat).
Qualificació:
Sistemes (S) Clau 7c. Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació a nivell metropolità.
Exp. RPUC: 1976/000477/B – 2003/008291/B.
Relació ntiva: 
PGM i Pla Director U. de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: 1PAAMiR: Masia Can Piella, R.R.019. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 6. Àrea d’expectativa arqueològica.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARU Arquitectura Rural.
Subtipologia funcional: Masia.
Estil i època: Arquitectura popular – tradicional; Època moderna (Segle XVII).
Cronologia: Segle XVII.
Parcel·la: Gran.
Context: Situada en el sector nord-oest del municipi, al mig de camps de conreu, en una zona de pendents molt suaus.
Elements: Masia de planta rectangular, de baixos i pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a façana principal. El voladís de la coberta, en façana principal, és fet amb una filada de rajola vista i amb tres filades esglaonades a les façanes laterals. Les bigues del forjat i de la coberta són de fusta. El portal és d’arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca de color beix i algunes, en la part superior, han estat pintades de color blanc; El portal està desplaçat de l’eix de simetria de la façana i segurament està en el cos més antic de la masia. A sobre del portal hi ha una finestra conopial, de proporció vertical, amb brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca color beix. L’altra obertura és més petita i només l’ampit és de pedra. Els murs estan revestits d’un arrebossat de calç, presentant, en diferents zones, les pedres del mur. Cal destacar cinc suports de ferro forjat, collats a la façana, per suportar perxes de blat de moro. A la banda de llevant té adossat un cobert de planta baixa i coberta a una vessant de teula àrab. El portal té els brancals de maons ceràmics. Al davant de la masia hi ha un pati definit per altres coberts i corrals més recents. L’era esta una mica més al sud.
Ús actual: Masia.
Ús original/altres: Masia.
Estat de conservació: Regular. Abandonada pels masovers i ocupada per una comunitat de joves durant 3 anys.
Façanes/Coberta: La teulada està molt deteriorada per la construcció d’una torre metàl·lica per part d’una comunitat ocupa que la va habitar entre els anys 2010 i 2013, i el seu posterior enderrocament per la policia durant l’acció de desallotjament. També està molt malmesa la teulada del cobert adossat  a llevant de la masia. En la façana principal hi ha encastada una placa d’energia solar.
Entorn de protecció: Franja de 10 metres del perímetre actual, incloent-hi l’era.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que configuren el mas.
Exterior: Volum general del cos original de la masia. Coberta (forma i material).
Façanes  (formalització, obertures, textura, fusteria i suports de ferro forjat). Pati (era).
Interior: Estructura funcional general.
Entorn de protecció: Assenyalat al plànol. Franja de 10 metres del perímetre actual, incloent-hi l’era.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Testimoni del passat agrícola de Mas Rampinyo. Masia documentada al segle XVII que es conserva sense haver patit gaires  modificacions i que presenta cinc suports de ferro forjat collats a la façana destinats a aguantar perxes de blat de moro.
Valor arqueològic i paleontològic: Tot i que les primeres notícies documentals daten del segle XVII existeix la possibilitat de precedents medievals.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Conserva un portal de mig punt amb dovelles i una finestra llindada amb decoració d’arc conopial.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; del volum protegit, la geometria de les obertures de les façanes i coberta, els trets essencials considerats com a patrimonials.
Façanes/Coberta: Iniciar consolidació de façanes i cobertes. Restaurar elements originals, eliminant pintura de les dovelles i recuperar-ne la dimensió. Eliminar grafits de la façana i conduccions, cables elèctrics i la placa solar.
Entorn/Jardí: Manteniment de l’era.
Gestió: En la redacció del planejament tenir en compte l’existència i situació de la masia per revalorar-la i dignificar-la.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Masia situada entre Ca N’Albinyana i Can Cabanyes, en el sector de ponent del municipi, al bell mig de terres dedicades al conreu de seca, cereals i vinya des de l’alta edat mitjana.
Vinculades a la parròquia de Sant Pere de Reixac des del segle X, aquestes terres formaren part del seu terme parroquial, fixat el 28 de desembre de 1048 pel bisbe Guislabert de Barcelona, fins l’any 1876, en què Sant Pere fou annexat a la parròquia de Santa Engràcia de Montcada.
Segons alguns documents de l’arxiu parroquial, tenim notícies d’aquesta masia des del segle XVII: El 1606 fou batejat en l’església de Santa Engràcia un nadó apadrinat per Antoni Piella. D’altra banda, el 1695 ja és documentada la masia, propietat de Bartomeu Pous, pagès.
El 1802 Can Piella pagava civada a l’Obra de l’església de Sant Pere a raó de 6 pessetes la quartera. També apareix la masia en el repartiment del delme de Reixac de l’any 1837.

Bibliografia:

  • Arxiu Fundació Cultural: Documents segle XIV, XV, XVI, XVII i XVIII (Registre Parroquial i Manuals Parroquials).
  • Arxiu Municipal: Documents Varis. Lligalls 1800

Actuacions finca: L’explosió del polvorí de Montcada-Ripollet (Mas Duran) l’any 1950 va causar desperfectes a la masia, la qual cosa obliga a fer-hi diverses reparacions i tapar esquerdes.

UBICACIÓ