Altres denominacions: Masia Muns.

DADES CADASTRALS
Núm.: 
000400100DF39C0001UK.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i PE S. MARINA.
Classificació: SNU (no urbanitzable).
Qualificació:
Clau 8b. Verd privat d’interès tradicional.
Exp. RPUC: 1976/000477/B – 2001/001875/M.
Relació ntiva: 
PGM, PE S. MARINA i PECM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Can Pla, R.R.025. 1999. IPCI-PA 27492. PECM 23 Pla, Can. PE Serra de Marina t9-p. PECM:23 Pla, Can.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 6. Àrea d’expectativa arqueològica

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARU Arquitectura Rural.
Subtipologia funcional: Masia.
Estil i època: Arquitectura popular – tradicional; Època moderna (Segle XVII).
Cronologia: Documentada al segle XVII. Restaurada el 1811. Reformada el 19.
Parcel·la: Gran.
Context: Masia situada en una petita carena del vessant de ponent de la Serralada de Marina, amb magnífiques vistes de la vall del Besòs.
Elements: Masia de planta rectangular, de baixos i dos pisos, amb coberta a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a façana principal. En la volada de la coberta, pels laterals, hi ha una imbricació de caps de teula. Per la banda de ponent, hi ha un cos de baixos i una galeria amb arcades a la planta pis. Per la banda de llevant hi ha diferents dependències, de planta baixa, i actualment, una, serveix de garatge. La planta està partida longitudinalment per un mur de càrrega, separant l’habitatge dels propietaris del dels masovers. L’estructura dels sostres és de bigues de fusta i revoltó de rajola. En planta baixa hi ha el menjador i cuina, dels dos habitatges; en la planta pis els dormitoris i en la planta segona els dormitoris dels masovers. La façana principal té una composició simètrica, només trencada pel cos de ponent. En l’eix de simetria hi ha el portal d’arc escarser amb brancals de pedra sorrenca de color beix; esta protegit per un porxo amb teuladeta, format per dos pilars d’obra arrebossats, amb vidrieres als laterals; a cada banda del portal, hi ha dues grans obertures d’arc escarser i dues més, rectangulars, de proporció vertical, totes amb reixa; en el cos de ponent hi ha una porta d’accés a la cuina, d’arc escarser. En la planta pis, hi ha un balcó a sobre del portal, amb barana de brèndoles de ferro forjat; a cada banda del balcó hi ha dues finestres, totes iguals, rectangulars de proporció vertical; en el cos de ponent l’obertura és una arcada de mig punt. La segona planta, és una golfa habitable, amb un grup de tres obertures amb arc de mig punt, la central, més alta; les arcades tenen decoració ceràmica a les impostes; a cada banda d’aquest conjunt, hi ha una finestra quadrada. La façana de ponent és la primera que es veu en arribar al mas; en planta baixa, hi ha un portal d’arc escarser i una finestra a cada banda; en planta pis, una galeria amb sis arcades iguals, d’arc de mig punt; els arcs estan tancats amb fusteria i vidre. Totes les obertures tenen portam de fusta i persiana de llistons enrotllable, pintades de color verd. En la façana posterior hi ha un grapat de finestres desordenades i de mides diverses. El revestiment és un arrebossat de calç sense pintar.
Aquesta masia està protegida per un barri, per la banda de migdia, que té un portal de reixa de ferro forjat. En el camí, al davant de la casa hi ha uns arbres centenaris.
Ús actual: Habitatge.
Ús original/altres: Masia.
Estat de conservació: Regular; Bo l’interior, regular l’exterior.
Façanes/Coberta: El revestiment de les façanes presenta diversos danys i lesions.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. Franja de 10 metres del perímetre actual.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que formen el mas.
Exterior: Volum general del cos original.
Coberta: (forma i material).
Façanes: (formalització, obertures, textura i fusteria).
Pati (era, tanca de ferro forjat i vegetació) i pica d’oli.
Interior: Estructura funcional general, escala i peces nobles.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. Franja de 10 metres del perímetre actual.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Masia documentada al segle XVII i reformada el 1811. És una de les grans masies de l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac, amb poder i influència econòmica sobre el territori al llarg dels segles XVII i XVIII.
Valor arqueològic i paleontològic: Tot i ser documentada al segle XVII, pot tenir precedents medievals. En aquesta zona, a l’entorn de l’església de Sant Pere de Reixac, hi ha  notícies documentals d’assentaments pagesos des del segle X no localitzats.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Tipologia clàssica de masia, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues aigües. La façana és de composició simétrica i el portal és format per un arc escarser amb brancals de pedra. La façana de ponent presenta una galeria de sis arcs.
Valor natural/ambiental/paisatgístic: Està situada en un pla estratègic sota l’església de Reixac, voltada de boscos. Aquesta situació sobre la vall del Besòs li permet una magnífica panoràmica de la via de Montcada i Reixac. En l’accés a la masia hi ha uns arbres centenaris.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, cobertes, façanes, obertures i fusteries.
Façanes/Coberta: Restaurar les façanes, treure cablejat aeri.
Entorn/Jardí: Manteniment de l’era, porta del barri i vegetació.
Estructura/Interior: Forjats, peces nobles i elements de comunicació.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Tot i que l’any 1603 ja apareix documentat en una escriptura de l’Arxiu Parroquial de Montcada, un pagès de Reixac anomenat Pere Pla, la masia, situada entre Can Peces i Can Fontanet, no ho serà fins alguns anys més tard, a final de segle XV11.
La documentació referent a la família Pla és força abundant i diversa: el 1610, per exemple, hi ha notícies referents a les relacions entre Pere Pla i el batlle de Montcada, els problemes d’aquest amb el seu mosso, o les incursions del bandoler Perot Roca Guinarda per aquest sector de Reixac.
D’altra banda, l’arxiu parroquial de Montcada recull la notícia del lliurament, per part de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, d’un credencial de baciner a Josep Pla, pagès de Reixac (1665).
Des de l’any 1581 la parròquia de Sant Pere de Reixac i totes les seves terres i masos eren vinculades, per disposició papal, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. D’aquesta manera moltes de les donacions pietoses dels veïns d’aquestes terres eren satisfetes al monestir. L’any 1679, per exemple, Josep Pla llega al prior del monestir de Sant Jeroni 800 lliures, de les quals, 400 foren cedides per fundar una missa setmanal, per a ell, la seva muller i
els seus pares. La resta es van pagar el 1804.
Però, des que Carles 111 va retornar la independència eclesiàstica a Sant Pere de Reixac (1772), aquesta petita església era el destí de moltes de les aportacions econòmiques de les masies de l’entorn. La majoria van participar en les despeses de reconstrucció de l’església que havia estat escenari d’enfrontaments durant gairebé un segle de guerres (incendis de 1652 i 1801). L’any 1802 la casa Pla participava en les despeses amb 6 quarteres de
civada.
La importància i el poder econòmic d’aquesta casa era apreciable també en el valor dels delmes que pagava a Sant Pere de Reixac (1837) o en la seva contribució municipal (que l’any 1845 ascendia a 334 reals). També cal destacar la interessant pica d’oli que encara avui conserva.
L’any 1810, Can Pla era habitat per masovers (Pere Sardans i Marina Jornet). Per aquestes dates la masia ja comptava amb un pou d’aigua de proporcions considerables. Cremada i destruïda per l’exèrcit francès durant la Guerra Gran, fou restaurada pels seus propietaris l’any 1811. D’altra banda, el 1987 es van realitzar petites actuacions en la seva estructura i la façana, adquirint,
així el seu aspecte actual.
Segons sembla, fou una de les primeres masies de Montcada i Reixac que van esdevenir granja d’aviram.

 Documentació:

  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons Parroquial de Santa Engràcia i Sant Pere de Reixac: Segles XV a XVIII. Manuals parroquials.
  • Arxiu Municipal Montcada: Documents varis: Contribució. Segle XIX.

UBICACIÓ