DADES CADASTRALS
Núm.:
1250915DF3915A0001KM.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i MPG 97/2496.
Classificació: SNC (urbà no consolidat).
Qualificació:
Clau 6b. Parcs i jardins urbans, de nova creació de caràcter local.
Exp. RPUC: 1976/000477/B i 1997/002496.
Relació ntiva: 
PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: 1PAAMiR: Masia Can Pomada, R.R.017. 1999. 1PC1-PA 27462.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 5. Documental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARU Arquitectura Rural.
Subtipologia funcional: Masia.
Estil i època: Arquitectura popular – tradicional; Època moderna (Segle XVII).
Cronologia: Segle XVII. Reformada a mitjan segle XX.
Parcel·la: Estreta.
Context: En la part alta d’una petita urbanització d’habitatges aïllats molt senzills fora del nucli urbà de Mas Rampinyo.
Elements: Masia de planta rectangular, de baixos i pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a façana principal. El petit voladís de la coberta es fa amb una imbricació amb maó vist girat 45 graus. El portal és d’arc de mig punt amb dovelles mitjanes de pedra sorrenca pintades de color groc i està desplaçat de l’eix de simetria de la façana.  Al costat, en planta baixa, hi ha una obertura quadrada amb persiana enrotllable, contemporània a les dues superiors.
Els murs estan revestits d’un arrebossat bast pintat de color blanc. A cada banda té uns cossos afegits: el de llevant és d’una planta, i dóna lloc a  la terrassa de la planta pis de la masia, on hi ha tres habitatges. Al davant de la masia hi ha un pati, antiga era, tot pavimentat, i un castanyer que li dóna ombra. En un muret perpendicular a la façana, hi ha la font Pomada, que ha estat coberta amb un petit porxo que té una capelleta amb majòlica i dues hídries als extrems. En la part superior, hi ha una basa circular d’aigua.
Ús actual: Habitatges.
Ús original/altres: Masia.
Estat de conservació: Regular; Ha estat reformada sense respectar els elements de la construcció tradicionals.
Entorn protecció: Assenyalat en el plànol.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que configuren el mas, que ha estat convertit en restaurant i habitatges.
Exterior: Pati (era, font amb capelleta, bassa i arbrat, especialment el castanyer).
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Masia que és testimoni del passat agrícola de la zona. Ha donat nom al petit nucli d’habitatges que l’envolta.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Reforma, millora, remodelació o rehabilitació.
Regulació: Es permet la modificació; de la volumetria existent, condicionada a deixar constància documental detallada.
Façanes/Coberta: Eliminar elements moderns afegits, com fusteria d’alumini, persianes enrotllables i reixes.
Entorn/Jardí: Recuperar el paviment de l’era. Agençar la font.
Gestió: Pendent de redacció de Modificació Puntual Pla General Metropolità que permeti incrementar el nivell de protecció del bé.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Masia situada en el sector de ponent del municipi, al bell mig de terres dedicades, des de sempre, al conreu de seca, cereals i vinya. Ja a l’alta edat mitjana aquest indret era ocupat per grans extensions d’aquests conreus, propietat dels habitants de les viles de Reixac i Ventenac (petits assentaments pagesos situats a l’entorn de l’església de Sant Pere, documentats a principis del segle X) i de grans propietaris com el monestir de Sant Cugat del Vallès.
Vinculades a la parròquia de Sant Pere des del segle X, aquestes terres formaren part del seu terme parroquial, fixat el 28 de desembre de 1048 pel bisbe Guislabert de Barcelona, fins l’any 1876, en què el temple de Sant Pere fou annexat a la parròquia de Santa Engràcia de Montcada.
La masia apareix documentada al segle XVII en els llistats de pagaments de censos a la parròquia de Sant Pere de Reixac. L’any 1808 les terres del voltant de la casa són escenari de persecucions i assassinats d’alguns veïns del poble en el context de la guerra del Francès, poc després que els exèrcits de Napoleó cremessin per segona vegada l’ermita del turó, algunes cases del carrer Major i les esglésies de Montcada i de Reixac. L’any 1837 Can Pomada pagava a l’església de Sant Pere 29 duros de delme. D’altra banda, sabem que el 13 de gener de 1852 la propietat de Can Pomada era de Pau Roca. A partir del 1940, la masia fou comprada pels actuals propietaris, que a finals dels 50 començaren a vendre porcions de la propietat per bastir-hi horts. Molts d’aquests nous propietaris van edificar cases en els seus terrenys donant lloc a l’actual barriada.
D’aquestes dates és també la font, avui sense aigua, situada al davant de l’era. És dedicada a la Mare de Déu del Turó i conserva la següent llegenda: «Goig del cel i del mortal, font d’amor mai estroncada, Mare de Déu de Montcada, guardeu-nos sempre del mal».

Bibliografia: AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Fundació Cultural Montcada.

 Documentació:

  • Arxiu Municipal: Documents Varis 1800.
  • Arxiu Fundació: Documents segle XIV, XV, XVI, XVII. Registre Parroquial (Manuals Parroquials).

UBICACIÓ