Altres denominacions: Can Payàs.

DADES CADASTRALS
Núm.:
08124A002003270000FQ – 02202800DF39E0001ED.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: SUD (urbanitzable delimitat).
Qualificació:
Sistemes (S) Clau 7c. Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació a nivell metropolità.
Exp. RPUC: 1976/000477/B
Relació ntiva: 
PGM i Pla Director U. de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Vallès Occidental.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora, R.R.020. 1999. IPCI-PA 27479

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BCIL.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 6. Àrea d’expectativa arqueològica.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARRu Arquitectura Residencial Rural.
Subtipologia funcional: Torre d’estiueig aïllada.
Estil i època: Historicisme; Època moderna (Segle XVII) Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: Origen segle XVI. Reforma segle XVIII. Reforma 1908-1911.
Parcel·la: Gran.
Context: Edifici aïllat voltat de camps amb alguns amb ús industrial situat en el sector nord-oest del municipi.
Elements: Masia senyorial de planta basilical, amb planta baixa, pis i golfa amb una coberta a dues vessants a diferents nivells de teula àrab vidriada color negre. En la part de darrere sobresurt una torre amb coberta de pavelló. Tots els murs són de càrrega i molt gruixuts, alguns són de maó massís, com la façana i la galeria. Els forjats són de bigues de fusta i revoltó de rajola. Cal destacar el treball de guix en les obertures que travessen murs de càrrega, en forma d’arc. En planta, l’escala esta situada en la torre, i en el mur de ponent hi ha una porta amb la data de 1594 en la llinda, un medalló central amb les lletres J.H.S. i un angelet en la part baixa. La façana principal està protegida per un barri que actualment està partit amb un mur de bloc, que impedeix observar tota la façana. Aquesta, té tres cossos, amb el central més alt, i per la banda de migdia hi ha un quart cos mig enderrocat. En planta baixa del quart cos, hi ha la porta d’entrada a la capella i en la planta pis hi ha una galeria amb arcades rebaixades de pedra, de la que tan sols resta un arc orientat a ponent; actualment està cobert per una estructura metàl·lica pintada de color groc i xapa. En l’eix de simetria hi ha un portal amb arc de mig punt amb dovelles de pedra i guardapols, a sobre un escut esculpit en forma de rombe amb la lletra R de Rocamora, a la planta pis s’obre un finestral geminat gòtic amb guardapols, i a la golfa hi ha tres obertures en arc de mig punt. Per la banda esquerra hi ha dues finestres, una amb brancals i llindes renaixentistes, i l’altra conopial lobulada, amb guardapols.
És de destacar el gruixut portal conopial de pedra de la capella dedicada a la Santa Creu i la rosassa rodona exteriorment i en forma de trèvol de quatre fulles en l’interior. En la part posterior, hi ha una terrassa amb barana d’arquets en punta d’ametlla i pilastres estretes i altes en forma de capelleta, d’aire goticista. És de destacar el passeig de 530 metres, amb platanus occidentalis ara centenaris, que en l’actualitat està partit pel ferrocarril, ja que varen tancar el pas a nivell. En el pati hi havia hagut una gran palmera i en l’exterior, voltada de xiprers, les restes de la pista de tennis.
Actualment la torre es troba en un estat d’abandonament preocupant. S’ha utilitzat el pati com a magatzem de bens mobles, presenta parts ensorrades, els arrebossats exteriors despresos en bona part i uns afegits moderns que parteixen la façana i el pati d’entrada.
Tant el llac com la pista de tennis han desaparegut envaïts pels matolls i la brutícia.
Ús actual: Edifici: sense ús. Pati: Magatzem de bens mobles provisional.
Ús original/altres: Masia, torre d’estiueig.
Estat de conservació: Dolent; L’edificació sense manteniment..
Façanes/Coberta: Hi ha parts ensorrades com la galeria, portals i forjats. S’ha després bona part del revestiment de la façana. S’ha construït un mur de bloc que parteix la façana i el pati d’entrada.
Entorn/Jardí: El pati esta envaït per tota mena de deixalles industrials. Hi ha una estructura metàl·lica que cobreix parcialment el pati. Han tallat la vegetació.
Estructura/Interior: Presenta forjats i cel rasos ensorrats.
Entorn de protecció: Franja de 10 metres del perímetre actual, incloent-hi el pati.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que configuren el casal, incloent-hi la capella.
Exterior: Volum general. Cobertes (forma, material i cromatisme). Façanes (formalització, escut, cobertures, textura, fusteria i elements ornamentals). Pati: tanca, barri.
Interior: Estructura funcional general, escala, peces nobles, llindes, paviments i elements decoratius, llar de foc, portes, festejadors, etc.. Capella (interior).
Entorn de protecció: Assenyalat al plànol. Franja de 10 metres del perímetre actual.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Es tracta d’una antiga masia històrica documentada ja al segle XVI reformada a principi del segle XX com a torre d’estiueig. Lloc freqüentat per la burgesia barcelonina.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Torre d’estiueig obra dels germans Bassegoda, amb una volumetria característica resolta amb llenguatge historicista i materials de bona qualitat.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Consolidació.
Regulació: No es permet la modificació; No es permet l’enderroc ni modificar els trets essencials considerats com a patrimonials. Iniciar intervencions per evitar més esfondraments.
Façanes/Coberta: Restaurar façanes, cobertes i forjats, actuacions vinculades al moment de la cessió i la implantació de nous usos, previst pel planejament, per part de l’administració. Eliminar l’estructura metàl·lica que cobreix el pati i el mur que el parteix i els annexos industrials.
Recuperar la galeria de migdia.
Entorn/Jardí: Plantació de vegetació: Palmera.
Estructura/Interior: Consolidar forjats i escales interiors.
Gestió: En la redacció del planejament tenir en compte la situació de la torre perquè recuperi la importància que es mereix, incloent-hi el passeig arbrat.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Marc Rocamora, veí de Barcelona, era membre de la família benestant dels Rocamora, promotors de diferents edificis d’habitatges a la ciutat, al carrer Diputació i al passeig de Gràcia, alguns dels quals promoguts per Antoni Rocamora, propietari, entre molts altres, de l’edifici d’habitatges del passeig de Gracia 6-14, obra també de Joaquim i Bonaventura Bassegoda, del 1912-1916.
Marc Rocamora era terratinent i promotor urbanístic, i tenia propietats en diferents indrets del municipi de Montcada. Fou impulsor, per exemple, de la parcel·lació de les terres situades entre la línia del ferrocarril de França i els rius Besòs i Ripoll, arran de la cessió al municipi d’una franja de 12 metres d’ample de la seva propietat que havia d’enllacar el pont sobre el Besòs amb el carrer Major, davant la Casa de la Vila. La cessió va ser gratuïta amb la condició que el nou vial fos un passeig i adoptés el seu nom (Passeig de
Rocamora), i alhora li va servir per urbanitzar nous carrers i promoure’n la seva parcel·lació (carrers Dr. Buxó i Bonavista).

ELS ARQUITECTES
La relació professional entre els Rocamora i la nissaga dels Bassegoda va començar l’any 1866, amb el projecte de construcció d’un habitatge per a Francesc Rocamora situat al carrer Bailén, 18, signat pel mestre d’obres Pere Bassegoda i Mateu (1817 – títol 1855 – 1908), oncle dels arquitectes Joaquim i Bonaventura. L’any 1886 signava un altre projecte d’edifici d’habitatges també per a Francesc Rocamora, en aquest cas situat en el carrer de Pau Claris, 49.
El primer treball per a la família Rocamora signat per Joaquim Bassegoda i Amigó (1854 – títol 1878 – 1938) data del 14 d’octubre de 1891 i es tracta de la reforma del jardí d’Isabel Rocamora, situat en la seva casa del carrer Pau Claris, 77. Aquest mateix any, Joaquim i Bonaventura signaren plegats el projecte d’actuació de la Fábrica Rocamora i Cía, del carrer dels Àngels cantonada amb el carrer Padilla.
A partir d’aquest moment les col·laboracions amb la família Rocamora es van succeir de manera  gairebé ininterrompuda fins als anys trenta del segle XX. Joaquim Bassegoda, en col·laboració amb el seu germà Bonaventura (1862 – títol 1886 – 1940), va signar projectes per a Francesc Rocamora, Antoni Rocamora, Elvira Rocamora, etc

LA TORRE
Dels anys 1908 – 1911 data el projecte presentat pels arquitectes Joaquim i Bonaventura per a la construcció de la torre d’estiueig de Marc Rocamora en les terres de la seva propietat situades a Mas Rampinyo, el qual preveia l’aprofitament de l’antiga masia de Can Payàs, documentada en els registres parroquials de Santa Engràcia l’any 1609, tot i que la família Payàs ja apareix en censos del segle XVI. El mateix Bonaventura Bassegoda havia qüestionat la falta d’harmonia amb les construccions tradicionals a l’hora de bastir les torres d’estiueig en les zones rurals, i aconsellava prendre com a font d’inspiració les masies per tal d’aconseguir-ho. En la seva intervenció a Can Payàs va seguir aquest criteri i el resultat va ser una construcció que recull la morfologia tradicional de la masia original (de la qual va mantenir l’antiga ubicació del paller i les quadres, que sembla que estaven en estat ruïnós), adaptant-la als nous usos de lleure estival.
Els germans Bassegoda aixecaren un esbós de la façana principal (orientada a llevant) de la masia de Can Payàs (una construcció de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües) i en dibuixaren les obertures existents, distribuïdes gairebé simètricament: un portal adovellat i una finestra clàssica a la planta baixa, i dues finestres tardogotiques a la planta pis, una de central, corresponent a la sala, i l’altra, més petita, corresponent a un dormitori de l’extrem nord-est. En aquest alçat també s’hi aprecien dues obertures sense ornamentació a la banda sud-est i un cos lateral de galeria adossat a la façana sud, amb una successió d’arcs carpanells que, amb la finestra d’inspiració clàssica de la façana principal, són probablement fruit d’una reforma duta a terme al segle XVIII. El nou projecte de Bassegoda recollia i redistribuïa les obertures ornamentades i esculpides existents, i en reproduïa altres, tot alineant-les en eixos verticals simètrics.
Els arquitectes proposaven la transformació de la casa agrícola en una senyorial torre d’estiueig, de planta i secció basilicals, resolta en llenguatge historicista, amb una torre mirador a la part del darrere que sobresurt una planta per sobre de la casa i que es corona amb una coberta de pavelló de quatre aiguavessos i una bola decorativa al cim. Per aconseguir la perfecció basilical, sobre aixecaren la coberta per tal d’encabir-hi una planta més en la part central, la golfa, rectificaren lleugerament l’eix de simetria central de la façana principal de l’antiga construcció i alinearen les obertures de la planta baixa i pis en sengles eixos verticals simètrics.
El resultat fou un compendi de masia i torre d’estiueig formada per tres cossos. El cos central presentava, doncs, una planta baixa, el pis principal i una golfa que sobresortia per damunt de les teulades laterals i que es cobria amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, formant un joc a diferents nivells, de teula àrab vidriada de color negre. El portal principal, situat en l’eix de simetria de la façana, era format per un arc de mig punt amb dovelles de pedra i guardapols, sobre el qual destacava un escut romboïdal, treballat amb motllures i ganxets i amb la inicial dels Rocamora.
Seguint l’eix de simetria de la façana es va incorporar un finestral geminat neogòtic amb guardapols i mènsules, i, finalment, tres obertures d’arc de mig punt a les golfes, amb la línia d’imposta en ressalt. Per a la resta d’obertures, el projecte recuperava les de l’antiga masia: a la planta pis, dues finestres simètriques (una d’original i l’altra, una còpia), amb decoració de tipus conopial amb arquets lobulats i guardapols motllurats que arrenquen de mènsules esculpides, i per a la planta baixa, dues finestres de format clàssic (que també semblen original i còpia), amb pilastres, entaulament i frontó triangular.
A banda i banda d’aquest cos central se’n projectaren dos de laterals: a migdia, el cos de galeria annex s’allargava cap a ponent i es cobria amb una teulada nova a dues aigües (l’anterior tenia només un pendent) que recuperava, a la planta baixa, la finestra conopial d’arquets lobulats del dormitori esmentat de l’antiga masia; a la planta pis, la galeria d’arcs carpanells del segle XVIII que recorria la façana s’ampliava amb dos arcs més i es convertia en una successió d’arcs rebaixats sostinguts per columnes amb capitell i salmer doble. El cos adossat pel costat nord corresponia a un cobert per a animals i maquinaria, i a un paller elevat a l’altura del pis. La seva façana est, de capcer esglaonat, presentava, en planta baixa, un portal en arc carpanell, sostingut per dues columnes acanalades amb capitells treballats, i en el pis, una balconera formada també per dos arcs carpanells separats per una columna amb capitell, i per una barana de ferro forjat.
En el seu interior, un rebedor distribuïa l’accés al menjador (amb llar de foc, un forn de llenya per a coure el pa i accés a la cuina), l’escala i una capella integrada en l’edifici (en la planta baixa del cos de galeria), dedicada a la Santa Creu. S’hi accedia a la capella des de l’exterior per un portal conopial obert a la façana sud, ornamentat amb frondes, columnetes  i mènsules, i coronat amb un pinacle i una rosassa quadrifoli. El projecte havia previst també un campanar d’espadanya amb un ull de mig punt i teuladeta a dos vessants, que havia de sobresortir per damunt de la teulada de la galeria, i que finalment no s’executa. A la planta pis es distribuïa en quatre habitacions amb sortida a la dita galeria d’arcs, una  d’elles amb bany. En la part posterior del cos central, a la planta pis, els germans Bassegoda van projectar una amplia terrassa amb barana d’aire goticista, formada per unes seqüències d’arquets en punta d’ametlla, separades per pilastres motllurades i coronades per una mena de capelletes. El projecte també contemplava el disseny de la fusteria i de vitralls: portes, un quiosc de fusta i vidre emplomat, una vidriera-galeria, etc. Encara avui, l’interior conserva importants treballs de guixeria, rajola, fusta, forja i pintura, i en una de les portes de la planta una llinda de pedra, possiblement originaria de l’antiga masia, on hi ha gravada la data de 1594 i un medalló central esculpit amb les lletres JHS.
El conjunt es va completar amb la construcció d’un llac artificial i una pista de tennis que encara es conserven, a més de l’enjardinament de la zona (actualment la torre manté les palmeres del pati interior, i els pins i xiprers de l’exterior) i l’arranjament de l’accés a la torre situada en despoblat. L’any 1908, el mestre d’obres Melcior Soca i Mariné (títol de 1863) presentava a l’Ajuntament el projecte de construcció d’un passeig arbrat amb plàtans, de 530 m de llarg, i un pas a nivell sobre la línia del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, que conduïa a la torre des de la carretera de Ribes.

Bibliografia:

  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R. (2008), La torre de Can Rocamora: Una obra historicista dels germans Bassegoda i Amigó (1908-1911), dins de “Monte Catano” N. 9. Museu Municipal Les Maleses. Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J. (2009): “Entre el desdeny i el comprimís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”,a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”.Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J. L. (2001): Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura. Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • BASSEGODA, Joan (1973): Los maestros de obra de Barcelona. Barcelona: Editores Técnicos Asociados, SA.
  • GAVÍN, J. M. (1989): lnventari d’esglésies. Vol. 22 Vallès Occidental. Pòrtic. Barcelona.
  • J. ROMEU ESCOFET, (Firma Comercial) (1898) Álbum de la fábrica El Vapor, de productos cerámicos de J. Romeu Escofet. Barcelona. (reedició). L’obra arquitectònica de Pere, Joaquim i Bonaventura, Bassegoda (1856 – 1934). Catàleg de l’Exposició. Barcelona, 1995.

Documentació: Arxiu Històric del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Delegació Barcelona. Fons Bassegoda. Plànols del projecte (1908).

UBICACIÓ