DADES CADASTRALS
Núm.: 
2027114DF3922E0001TS.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM 1976. MP PGM d’actuacions compensatòries 2018.
Classificació: Sòl Urbà (S.U.).
Qualificació: Clau 13b*. En densificació urbana semi intensiva.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM i MP PGM AC 2018.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: 
IPAAMiR: Torre Alemany, R.U.057. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana / Urbana Aïllada.
Subtipologia funcional: Torre d’estiueig semi aïllada, voltada de jardí.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: 1909.
Autor/Promotor: Francesc Alemany i Casulleras, arquitecte, autor i promotor.
Parcel·la: Amb front a dos carrers.
Context: Entre la carretera de Ribes (C17) i la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, a la vora de l’Estació de Sant Joan.
Elements: Habitatge d’estiueig tipus torre, part aïllada i part entre mitgeres, en parcel·la de uns 800 m2 aproximadament, i pendent apreciable, gaudint de bones vistes. L’edifici s’emplaça perpendicularment al carrer, a la banda nord de la parcel·la, deixant tot el pati a sud. Té una volumetria massissa, de PB + 2, aixecant-se la part central en una planta més, de la que sobresurt una torre de planta quadrada en la part posterior (PB+4) i que fou construïda posteriorment. La façana del pati, la principal, orientada a migdia, té una composició simètrica; cos central avançat i més elevat, amb coberta de dues aigües, sobresortint la coberta de la torre a quatre aigües, amb teula àrab, cavallet i bola de ceràmica, tot de color verd. Els dos cossos laterals tenen coberta plana i barana en gelosia de totxo manual.
L’accés principal és en l’eix de simetria, protegit per un balcó suportat per dues columnes de ferro fos. Hi ha un segon accés directe a la casa per la façana del carrer Balmes. En la primera planta hi ha tres balcons, un sobre l’entrada i dos a la façana del carrer Balmes, essent totes les baranes de ferro forjat; la resta són grans finestrals de proporció vertical. En la segona planta hi ha un gran fris a base de finestres separades per pilastres amb capitell i un rafec de dues files de cairons a 45 graus, tot d’obra vista manual, que ha estat pintada de color marró. Corona la part central de la façana principal un rellotge de sol, emmarcat, amb un dibuix d’una quadriga de tres cavalls. Els elements de la façana, com cornises, pilastres, ràfecs, baranes, brancals, ampits i llindes, estan resolts amb totxo manual. El mur està arrebossat i pintat de color groc. 
Els tancaments de les obertures són de fusta amb barretes i vidres de colors, protegides per persianes de llibret pintades de color verd clar. El jardí té dos parterres amb diverses espècies vegetals, com xiprers, baladres, palmera, pins.i camins enllosats. Està protegit per la banda del carrer per una tanca d’obra vista manual i reixa de ferro forjat, amb dos portals, un per a vehicles i el segon per a vianants.
Ús actualPrimera residència.
Ús original/altres: Segona residència.
Estat de conservació: Bo; Es fa manteniment.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Balmes, 42 i 46.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Unihabitatge amb jardí.
Exterior:
Volum general.
Cobertes: forma, material i cromatisme.
Façanes: formalització, elements (rellotge de sol i baranes d’obra vista) i cossos sortints, textura, cromatisme, obertures, fusteria, vidres de colors i serralleria de forja.
Jardí: reixa de la tanca i arbrat identificat en el plànol delimitació del bé.
Interior:
Estructura funcional general.
Estructura de paredat, forjats originals i escala.
Peces nobles
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Balmes, 42 i 46.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: És testimoni de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants a principi del segle XX.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Exemple d’arquitectura d’estiueig amb jardí i torre-mirador, amb elements decoratius de totxo molt treballats. Tot i ser de 1909 és resolta en llenguatge neoclàssic.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la façana, obertures, fusteries i serralleria de forja.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Entorn/Jardí: Reixa de tanca i arbrat, en part segons plànol delimitació del bé.
Gestió: Eliminar cablejat de la façana. Restaurar les façanes amb estucs de calç, netejar l’obra vista de pintura i refer les cobertes de teula amb peces vidriades de colors originals.
Altres intervencions: 
Els paràmetres d’ordenació urbanística del conjunt arquitectònic venen regulats per la modificació del PGM d’actuacions compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA i per les normes urbanístiques del PGM.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El 23 de setembre de 1909, Francesc Alemany i Casulleras, veí de Barcelona, amb despatx d’arquitecte al carrer Aragó 968, va sol·licitar permís a l’ajuntament per edificar una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer Carretera de Dalt (o carrer de la Carretera, antic nom del carrer de Balmes que durant la Segona República s’anomena Santiago Rossinyol), entre la casa núm. 35, també propietat seva, i la núm. 36, propietat de la seva mare Eulàlia.
Segons els plànols (setembre 1909) projectats pel mateix sol·licitant, el solar es tancava amb una reixa de ferro recolzada sobre un mur, la qual encara es conserva en els accessos del carrer Carretera de Dalt i la línia del ferrocarril Barcelona – Sant Joan.
Segons que es llegeix en un detallat informe que Alemany va afegir als plànols, la casa, destinada a habitatge d’estiueig, era formada per tres cossos d’edificis: un central i dos laterals. Els tres amb la planta baixa a un metre d’altura sobre el nivell del carrer. La torre que corona l’edificació va ser projectada anys més tard. Tot i que no s’ha conservat la llicència i els plànols d’aquesta remunta.
La importància del ferrocarril en l’expansió i disposició dels habitatges d’estiueig a  Montcada és apreciable també en aquest cas. El ferrocarril va apropar Montcada a Barcelona des de mig segle XIX (amb dos trens diaris), i les estacions van convertir-se ben aviat en el centre dels nous nuclis residencials. La torre Alemany, situada molt a prop de l’estació de Sant Joan i a tocar d’altres edificacions més antigues de la família Alemany-Casulleras, fou (com la casa Taulé, actual Casalet de Cultura Can Tauler) conseqüència de tot aquest procés.
Però si les estacions van condicionar la disposició dels nous habitatges a finals del segle XIX, creant i articulant veritables carrers residencials, la carretera de Ribes ho va fer des de principis del segle XX. Els carruatges primer i l’automòbil després, allunyaren els estiuejants del centre del poble cap a altres indrets: la Font Pudenta i Vallençana.
La Torre Alemany va ser expropiada durant la guerra civil i més endavant comprada pels actuals propietaris.

Bibliografia: 

  • AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”.Montcada i Reixac.

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Plànol del projecte 1909, 14/1957, 163-142/1963, 355-299/1972, 536, 406/1988. Urbanisme Expedients 1909. Documents Varis: 1883 (ferrocarrils).
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación 11. Recull Fotogràfic,  Panoràmiques.

UBICACIÓ