DADES CADASTRALS
Núm.: 
2O31633DF3923AOOO1OH.
Titularitat: Privada.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: Sòl Urbà (S.U.).
Qualificació: Clau 15. Conservació de l’estructura urbana i edificatòria. Clau 6b. Parcs i Jardins Urbans de nova creació i caràcter local.
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: 
IPAAMiR: Torre Fins, R.U.061. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 5. Documental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana / Urbana Aïllada.
Subtipologia funcional: Habitatge aïllat amb jardí.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: Darrer quart del segle XIX. Reforma 1985.
Autor/Promotor: Domènec Fins i Segarra, promotor. Pau Garó, arquitecte (reforma de 1985). Emilia Riera i Capdevila, promotora (reforma 1985).
Parcel·la: Gran.
Context: A la vessant de migdia del turó de Vista Rica, a prop de l’estació del Nord. Voltada de torres semblants.
Elements: Casa aïllada de forma prismàtica de planta baixa i un pis, voltada de jardí, situada uns tres metres per sobre del carrer i orientada, a migdia. La parcel·la, emplaçada a la vora de l’estació de Manresa, és llarga i estreta d’uns 1.900 m2 de superfície, i té forca pendent. La composició és simètrica en la façana a carrer; mur de contenció, amb balustres, tallat en la part central per a fer-hi l’escala d’accés, i l’habitatge se situa en el mateix eix. Les façanes són de línies clàssiques, en planta baixa un portal centrat i dues finestres, una a cada banda de la porta, que està protegida per dos peus drets de ferro colat amb capitells jònics que suporten el balcó central. En el primer pis, dues obertures i una triple central amb balcó;  com a coronament superior, una cornisa i una barana de matxons i balustres, amaguen la coberta plana a la catalana. Les obertures de proporció vertical, tenen brancals i llinda arrodonits amb motllura; estan protegides amb persianes de llibret pintades de color blanc. El mur està estucat i està delimitat per un esgrafiat amb motius florals geomètrics, que es combinen amb dos respiralls rectangulars. Del jardí cal destacar dos magnifiques magnòlies piramidals. En el portal d’entrada al jardí hi ha escrit “TORRE FINS”.
Ús actual: Habitatge de primera residència.
Ús original/altres: Habitatge de segona residència.
Estat de conservació: Bo.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Domènec Fins, 80 i 84.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Unihabitatge aïllat amb jardí.
Exterior: volum general. Cobertes: forma i material.
Façanes: formalització, elements (pilars de fosa) i cossos sortints, obertura, textura i persianes de llibret.
Jardí: perímetre del jardí i arbrat.
Interior: e
structura funcional general. Estructura de paredat, forjats originals i escala. Peces nobles.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Domènec Fins, 80 i 84.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Exemple de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants. El seu promotor Domènec Fins i Segarra, ha estat considerat un gran benefactor del poble de Montcada ja que va cedir al municipi, entres altres coses, l’ABI i l’antic Hospital.
Valor urbanístic: Situada entre la línia del ferrocarril del nord i el carrer Major, un sector urbanitzat a partir de 1880 per iniciativa de la colònia d’estiuejants, amb el traçat de nous carrers que enfilaven la muntanya.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Edifici de 1897, de volumetria important i elements decoratius ‘inspiració classicista. Forma part del conjunt de torres d’estiueig aïllades que encara es conserven a Montcada.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Reforma, millora, remodelació o rehabilitació.
Regulació: Es permet la modificació; de la volumetria, coberta, façana, obertures, fusteries i serralleria de forja sempre que es deixi constància documental detallada.
Gestió: La protecció documental es mantindrà fins que no es realitzi una modificació puntual del PGM que permeti incrementar el nivell de protecció.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El carrer Domènec Fins és, com tots els situats a sobre del carrer Major, un dels més antics de Montcada. En el llindar del segle XX va aplegar, com altres carrers situats en el primer eixample del poble (Colon, Montiu, Bogatell, etc.), un bon nombre de cases d’estiueig de famílies benestants de Barcelona. Déu el seu nom a Domènec Fins i Segarra, propietari d’altres solars i edificis en el nucli urbà i considerat com un dels grans benefactors del poble de Montcada, ja que va cedir al municipi el cafè Colon (anomenat en aquella època el casino dels senyors, que esdevindrà l’Associació Benéfica Instructiva), l’edifici que havia d’acollir un hospital (utilitzat anys més tard com a caserna dels Mossos d’Esquadra i finalment de la Guardia Civil), els terrenys de l’actual plaça Lluís Companys o Plaça de l’Envelat i les grans portes de fusta amb  ferro forjat de l’Ajuntament Vell.
La casa de Domènec Fins data del darrer quart del segle XIX, moment en què es van edificar la major part de les torres del carrer Sant Antoni. Aquest sector, que a les darreries del segle XIX encara presentava alguns solars edificables, no es va veure afectat pel projecte d’urbanització dels terrenys situats al seu darrere, aprovat per l’ajuntament l’any 1885 i que va significar el naixement dels carrers Closes i Turó d’en Fermí.
L’any 1896 Josep Graner i Prat, mestre d’obres municipal, va projectar l’alineació del carrer fixant l’amplada en 8 metres, i recollint-ho en el Pla Geomètric de Montcada. Segons aquest plànol, en el sector sud del carrer només hi havia edificades les cases Fins i Santaló. L’any 1935 es va produir l’alineació definitiva dirigida per l’arquitecte Joan B. de Serra.
Coetània de la seva veïna Santaló, la casa Fins no ha conservat els plànols del seu projecte d’edificació, tot i que sabem que ja existia el 1884, any en el qual el seu propietari va decidir fer-hi obres menors, consistents en aixecar la vorera i refer la reixa del jardí.
D’aquesta actuació no s’ha conservat tampoc cap plànol ni cap notícia de l’arquitecte.

Bibliografia: 

  • AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
  • AADD, 1987, ABI, 75 Anys d’Història. Associació Benefico Instructiva.
  • ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac. 

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Urbanisme. Expedients Fins 1884 i 1985. Documents Varis: Projecte Urbanització darrera el Carrer Sant Antoni (1885), Alineació del carrer Sant Antoni (1896), Pla Geomètric de Montcada (1896). Plànol del projecte 1985.
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación l. Fons Fotogràfic, Panoràmiques de Montcada.

Actuacions finca: L’any 1985 es va presentar un projecte, d’ampliació i modificació de l’edifici, dirigit per l’arquitecte Pau Garó, que va adaptar un habitatge en el pis superior de la torre.

UBICACIÓ