DADES CADASTRALS
Núm.: 1832705DF3913B0001MZ.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM.
Classificació: SUC (urbà consolidat).
Qualificació: Clau 18HP-7b. Zona subjecte a ordenació  volumètrica específica – habitatges de protecció pública – ús compartit amb equipament
comunitari de nova creació a nivell local.

Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Obra civil.
Altres prot.:
IPAAMiR: Casa Fàbregas, R.U.077. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Obra civil.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 5. Documental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: Al Arquitectura lndustrial/Comercial.
Subtipologia funcional: Xemeneia.
Estil i època: Arquitectura industrial tradicional; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: Dècada de 1930.
Context: Xemeneia situada al bell mig de les instal·lacions industrials del pati posterior de la Casa Fàbregas, voltada de naus i tallers.
Elements: Xemeneia de maó massís, de planta quadrada i fust tronco piramidal. En el coronament presenta una petita cornisa i un rombe amb rajoles que representen l’escut de Catalunya en cada un dels costats.
Ús actual: En desús.
Ús original/altres: Conducte per on surt el fum.

Estat de conservació: Dolent; Presenta despreniments en la part baixa del fust.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: És testimoni de l’activitat industrial de la dècada de 1930 del segle XX, vinculada al traçat de l’antiga carretera de Ribes.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic:
Xemeneia de maó vist decorada amb rajols ceràmics en el coronament.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Eliminació.
Gestió: Documentació gràfica i escrita.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Durant els anys trenta del segle XX la casa Fàbregas, una torre d’estiueig bastida l’any 1920 segons projecte de l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs, va aplegar una activitat econòmic-industrial vinculada al traçat de l’antiga carretera de Ribes que passava per davant (carrer Quarters), que li va valer el sobrenom popular de ca l’Escorxa-rosses: Els seus propietaris adquirien cavalls i mules malalts o morts i en fabricaven seu o greix destinat als eixos dels carros i tartanes. Serà durant aquest període que es van construir alguns dels coberts situats darrera de la torre, les calderes i la xemeneia per extreure’n els fums.
Anys més tard, l’edifici fou adquirit per l’empresa Productos Químicos Montcada, S.A. i l’any 1959, l’arquitecte Fernando Gordillo i Fàbregas (1926 – títol 1954) projectava les naus destinades a laboratoris i les passarel·les de control.

Bibliografia:

  •  ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • LACUESTA, R.; GONZALEZ, A., 1990, Arquitectura Modernista a Catalunya. Barcelona.

Documentació:

  • Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Plànol del projecte, 1920. Plànol Llicència d’Obres 1959. Documents varis: Traçat de la Carretera de Ribes (1925).
  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Documents varis. Segles XIX i XX.

UBICACIÓ