DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i PE S. MARINA.
Classificació: SNU (no urbanitzable).
Qualificació:
Sistemes (S) Clau 27. Parcs Forestals De conservació.
Exp. RPUC: 1976/000477/B – 2001/001857/M.
Relació ntiva: 
PGM i PE de Protecció i Millora Serralada de Marina.

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni ambiental-paisatgístic.
Classificació: Fonts i dolls.
Altres prot.: IPAAMiR: La Font de Mitja Costa, I.P.101

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni ambiental-paisatgístic.
Classificació: Fonts i dolls.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 4. Ambiental.

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipus funcional: P Parcs i espais públics.
Subtipus funcional: Font d’aigües naturals.
Context: Voltada de vegetació de ribera, en un petit rabeig, a la capçalera de la Vall del torrent de Reixac o de Vilatort. Orientada a tramuntana i envoltada d’arbres i vegetació de ribera, pins, alzines i roures.
Elements: Font que brolla per un tub encastat en un mur de contenció de pedres, en forma d’ela, de 1,60 metres d’alçada. Davant de la font hi ha una petita esplanada de 4 m de llarg per 2,5 m, d’amplada, voltada de heures, cintes i molses. A la dreta del broc hi ha un petit banc de pedra. A continuació una de més gran, de 6 x 6 m amb sauló. Mirant a la font, a la dreta hi ha una alzina, i a l’esquerra un om. L’octubre de 2001 la font rajava.
Ús actual: Font i fita d’itinerari cultural.
Ús original/altres: Font d’aigua natural.
Estat de conservació: Bo; Ha estat restaurada recentment.
Entorn protecció: Torrent de Vilatort o de Reixac, en una franja de 50 metres a cada costat segons s’assenyala en el plànol.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn protecció: Torrent de Vilatort o de Reixac, en una franja de 50 metres a cada costat segons s’assenyala en el plànol.
Valor històric: Font de molta tradició a Montcada. Ocupa un indret ocupat des de l’Alta Edat Mitjana.
Valor sociocultural i etnològic:
Font de forta tradició a Montcada i molt freqüentada per excursionistes i veïns.
Valor natural/ambiental/paisatgístic: És situada en una vall de la serralada de Marina, i destaca pel seu entorn natural format per vegetació de ribera, pins, alzines i roures. És un dels pocs racons humits de Montcada.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Preservació del paisatge / Conservació.
Usos permesos:
Admesos en planejament vigent.
Gestió: Es remet a les normes urbanístiques del Pla Especial. Es remet al Pla Especial de protecció i millora del sector Sud de la serralada de Marina, de Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Tiana, aprovat definitivament el 10 de maig de 2002 i publicat al DOG de 24/5/2002.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Al llarg dels segles X i XI, la vall de Vilatort o de la Font dels Avellaners formava part de l’antic terme medieval de Ventenac (documentat l’any 964). Segons l’extensa documentació conservada en el Libri Antiquitatum de la Catedral de Barcelona, aquesta vall va aplegar, des de les primeries del segle X, un bon nombre d’assentaments pagesos.
L’any 997 ja se cita la vila de Ventenac. Les viles definien les zones de poblament més importants de la parròquia de Sant Pere de Reixac al llarg del segles X i XI. Eren petits indrets on es concentrava la major part dels assentaments pagesos del territori i sovint, eren considerades com el centre natural del poblet. La vila de Ventenac s’allargava a banda i banda del torrent que travessa la vall dels Avellaners, situada a tramuntana del puig de Sant Pere. Aquests primers assentaments eren formats per petites cabanes de
pedra seca i sostres de branques, voltades d’un petit hort i feixes de conreu (cereals i vinya). L’abundant documentació conservada ens demostra la importància d’aquesta vall durant els primers segles de l’Edat Mitjana. La riquesa en fonts i torrents hi va permetre la reproducció de la vida pagesa, i per tant, l’articulació d’una comunitat agrícola organitzada i estable. Amb aquests primers assentaments es va iniciar l’agricultura en el territori de la
parròquia i, sobretot, es van desenvolupar els sistemes de regatge. A finals del segle X ja són documentats els primers recs i canals a la vall dels Avellaners: “… Amb l’hort sota el rec que discorre”, “…a sobre i a sota del rec”, “…amb la resclosa de Trasoari”, “… rec i torrent que discorre”, etc. Si durant els primers anys d’ocupació del sòl molts pagesos van llaurar els llimerols del torrent per tal d’obtenir unes terres més fèrtils i uns majors rendiments agrícoles, molt aviat, recs, canals i rescloses van regular l’aigua de moltes
rieres i van assegurar el regatge de diferents camps i plantacions. Tanmateix, a mitjan segle XX, la part central de la vall va ser explotada com a pedrera, destruint les restes de tots aquests assentaments medievals.
La font dels Avellaners, també coneguda com la font dels Avellaners de Reixac o dels Avellaners de Vilatort, per estar situada al peu del que fou l’hostal de Vilatort, va ser des de principis del segle XX una de les fonts més freqüentades del sector de la serralada de Marina (després de la Font del Tort). Per aquells anys hi havia un rètol on es llegia «La font i els avellaners que de tots són estimats us demanem per favor de que sian respectats». Als anys trenta, al costat de la font hi havia un petit mur de pedra que feia les
funcions de seient i una taula rodona de llosa i seients també de pedra. L’any 1936 l’indret va ser destruït amb dinamita. Poc temps més tard, el paratge va ser recuperat i la font, que brolla amb un senzill broc de ferro, freqüentada novament per veïns i excursionistes.
Bibliografia:

  • AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Fundació Cultural Montcada.
  • AADD, 1988, Les aigües de Montcada. Regidoria de Cultura. Ajuntament de Montcada i Reixac.
  • ALCÀZAR, J., 1998, L’origen de Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada.

Documentació:

  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic. La font dels Avellaners

UBICACIÓ