DADES CADASTRALS

08124A010000700000FJ

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent
: PGM i Decret 146/2010 PN S. COLLSEROLA.
Classificació: Sòl No Urbanitzable (SNU) .
Qualificació:
Clau 26b. Lliure permanent.
Exp. RPUC: 1976/000477/B
Relació ntiva:
PGM i PN S. COLLSEROLA

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni natural
Classificació: Altres elements d’interès natural

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni natural.
Classificació: Altres elements d’interès natural.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 4. Ambiental

GALERIA FOTOGRÀFICA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipus funcional: P Parcs i espais públics.
Subtipus funcional: Muntanya singular.
Context: Muntanya situada en l’extrem nord-est de la serralada de Collserola, cenyida per llevant i ponent per vies de comunicació (carreteres, autopistes, ferrocarril) i envoltada a tocar dels seus vessants per quatre barris del municipi de Montcada i Reixac (Terra Nostra, Can Cuiàs, Can Sant Joan i Montcada).
Descripció: Muntanya situada en el tram central de la serralada litoral catalana, a l’extrem nord-est del Parc de Collserola, a l’aiguabarreig dels rius Ripoll i Besòs. És envoltada pels barris de Montcada (a llevant), la Font Pudenta (a tramuntana), Terra Nostra (a ponent) i Can Cuiàs i Can Sant Joan (a migjorn). Originàriament molt més alt (297 metres), la seva altura i morfologia s’ha vist notablement modificada com a conseqüència de l’extracció d’àrids per part de l’empresa Asland (Lafarge). Actualment la seva altura en el punt més alt és de 273 metres, que correspon a el pic que s’ha respectat. Des d’aquest cim s’ofereix una panoràmica de 360 graus.
En la cota de la pedrera de calcàries on hi havia un esvoranc com a conseqüència de l’activitat extractiva, l’empresa ha iniciat un projecte de rehabilitació del terreny i recuperació del turó com a parc natural, que passa per tapar l’esvoranc, la repoblació forestal de la zona afectada i la creació de zones humides.  Des de l’any 2013 la muntanya forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola. Té abundància de boscos en els seu sectors de llevant, ponent i tramuntana, dominant-hi el pi, l’alzina i el roure, i  una fauna associada similar a la del parc de Collserola.
Elements: Muntanya situada a la dreta dels rius Besòs i Ripoll, en l’extrem nord-est del Parc Natural de Collserola.
Des del 2013 hi ha un projecte de restauració de l’espai per convertir-lo en Parc Natural.
Situació de risc:
Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Valor històric: Aquesta muntanya ha donat el nom al municipi i en el seu cim s’hi va bastir el castell de Montcada, bressol de la família dels Montcada. L’ermita del turó ha estat lloc de peregrinació.
Valor sociocultural i etnològic:
El turó de Montcada ha estat durant segles lloc de peregrinació a la capella de la Mare de Déu, i anys més tard, lloc d’esbarjo i trobada entre montcadencs i excursionistes que visitaven les seves fonts.
Valor natural/ambiental/paisatgístic:
Al bell mig de Montcada, el turó s’esdevé un referent natural de primer ordre.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Preservació del paisatge / Conservació.
Gestió: Seguir invertint per portar a terme la recuperació de la muntanya i que els montcadencs ho puguin gaudir.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: L’any 986 l’emperador Lotari, en confirmar les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès, després que l’atac d’Al-mansur (any 985) delmés els seus arxius, fa referència per primer cop a la muntanya de Montcada. Les citacions de Montcada en la documentació del segle X i primer quart de l’XI té un clar significat d’adscripció geogràfica: aquesta muntanya és utilitzada en la documentació per situar geogràficament les propietats del monestir i alguns alous pagesos. No serà fins al 1023 que apareix citat el castell situat al capdamunt del turó. En aquests moments es tracta encara d’un castrum o castell termenat propietat del comte de Barcelona, el qual el cedia als seus representants perquè exercissin funcions administratives, militars i judicials en representació seva (els vicaris). La història documentada dels primers senyors de Montcada és posterior a tots aquests esdeveniments. Es tracta de Guillem de Muntanyola i Vacarisses, probablement vicari d’algun castrum o castell termenat, que gràcies a la seva influència en la cort va poder accedir al castell de Montcada. Això va succeir entre els anys 1023 i 1032. Durant aquest període els vessants del turó, així com les terres situades entre aquest i el riu Ripoll són esmentades repetidament en les afrontacions dels alous pagesos.
Entre els anys 1023 i 1032 els comtes cedeixen el domini del castell a Guillem de Muntanyola i Vacarisses, que a partir d’aquest moment passarà a anomenar-se Guillem de Montcada, iniciant d’aquesta manera la nissaga de nobles catalans que tanta influència tingueren en la Cort. Alguns del seus membres van exercir càrrecs de rellevància en els àmbits polítics, eclesiàstics o militars, com és el cas de Guillem Ramon de Montcada, dit el Gran Senescal (lloctinent del Rei), o fins i tot, s’entroncaren amb la família reial via matrimoni, com Elisenda de Montcada, muller de Jaume II el Just.
La situació estratègica de Montcada i les característiques del turó, molt alt i de difícil accés, van fer que el castell de Montcada fos considerat molt sovint com a inexpugnable. Això va succeir el 1223, quan els senyors de Montcada van resistir l’atac de l’exèrcit reial comandat pel mateix Jaume I. Després de tres mesos de setge, el rei, incapaç de conquerir-lo, va decidir de retirar-se (Llibre dels Feits).
Al segle XIV el rei Joan I va vendre el castell als Consellers de la ciutat de Barcelona per 131.000 florins, els quals en van ser propietaris fins e a l’any 1714 en que va ser enderrocat per ordre de Felip V.
D’altra banda, l’any 1134 apareix documentada per primer cop la capella del castell, dedicada a Santa Maria. En aquesta capella els senyors hi vetllaven armes o hi resaven abans de la batalla. Amb la desaparició del castell, la capella es va convertir en ermita, i va adquirir força importància com a centre de devoció popular. La Mare de Déu de Montcada era venerada no només a Montcada i Reixac, sinó també a molts municipis del Vallès i a Barcelona. Restaurada per l’arquitecte Enric Sagnier a principi del segle XX, va ser abandonada l’any 1926 per causa de l’explotació de la muntanya per l’empresa Asland. Les darreres restes de l’ermita van desaparèixer en una esllavissada l’any 1939.
Durant les darreres dècades del segle XIX i primeres del XX, el turó era molt concorregut per l’abundància i qualitat de les seves fonts naturals, com la font de la Mitja Costa i, sobretot, la font del Ferro, que segons es deia, tenia qualitats medicinals.
L’any 1916 s’instal·la a Montcada l’empresa de ciment Asland, fundada per Eusebi Güell l’any 1901,iniciant-se l’explotació de les terres del turó, una activitat que ha modificat sensiblement la fesomia de la muntanya i que s’ha perllongat fins a les primeres dècades del segle XXI. L’any 2013, l’empresa, amb la col·laboració de l’Ajuntament, ha endegat un projecte de recuperació natural de la muntanya.

Bibliografia:

  • AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Fundació Cultural Montcada.
  • ALCÀZAR, J., 1998, L’origen de Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada ZAMORA, F., 1787, Diario de los viajes hechos por Cataluña.

Documentació: Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic. El turó de Montcada

Actuacions finca: L’any 2010 el turó de Montcada és inclòs dins dels límits del Parc Natural de la Serra de Collserola. L’any 2013 Lafarge, empresa propietària dels terrenys, conjuntament amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l’Ajuntament de Montcada i altres agents del territori (com l’Associació Acer, dedicada a la conservació de l’entorn i la recerca), van endegar un projecte de recuperació del turó, consistent en la restauració de l’espai, potenciar la biodiversitat existent a la zona, ordenar-ne l’ús i valoritzar el turó.
Aquests treballs s’estan fent paralel·lament al Pla de restauració ambiental que està duent a terme l’empresa a la zona d’extracció de calcàries, i que culminarà a final de 2014 amb la creació d’una aula de natura, un punt per a l’observació d’aus, construcció de miradors sobre la pedrera i el Vallès, la restauració morfològica de la zona d’extraccions i la seva reforestació.

UBICACIÓ